Boris Pahor

Les ombres del passat de Boris Pahor (Trieste, 1913), prenen el relleu de tenebres precises, inexorables com el patiment infinit que l’autor, un dels pocs supervivents de l’Holocaust nazi en contra no només dels jueus sinó de tots els altres...

L’actualitat del testimoni que Boris Pahor ens ofereix és inigualable. Durant la Setmana del Llibre en Català, el passat dijous 4 de març es va presentar a les Drassanes la seva novel·la Necròpolis publicada per Pagès Editors, amb un acte de reflexió cultural organitzat pel CtDL.

A la presentació, Vicenç Villatoro va recordar com entre els joves d’avuí encara ens trobem amb persones que no només no lamenten les atrocitats comeses durant la segona guerra mundial, sinó que afirmen l’encert d’aquesta ideologia. Precisament llibres com el de Pahor contribueixen a renovar la consciència sobre la magnitud del sofriment.

La traductora de llibre, Simona Skrabec, va oferir un apunt de la vida de l’escriptor marcada per la persecució de la llengua eslovena a Itàlia durant la seva infància, els quinze mesos d’internament a cinc camps diferents i l’activisme de la postguerra.

Pahor, a part de ser l’autor d’una trentena de llibres, és membre actiu de l’Associació Internacional en defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades i va ser editor de la revista Golf (1966-1990) de Trieste, durant molt de temps l’única publicació en llengua eslovena ideològicament plural.

Rossend Arqués va presentar als nombrosos assistents el panorama de la vida literària a Trieste, remarcant aquells escriptors en llengua italiana, com per exemple Fulvio Tomizza, que van tractar l’aiguabarreig de cultures d’aquest espai.

L’editor, Lluís Pagès va expressar la seva satisfacció de poder presentar aquest autor per primera vegada no només als lectors catalans, sinó també introduir-lo a l’Estat Espanyol.

Finalment Boris Pahor va respondre les preguntes del públic entre el qual hi va haver molts membres de l’Amical Mauthausen. Les rèpliques van permetre copsar com va ser de dura l’experiència dels seus primers trenta anys de vida.

Tot i el patiment passat i la seva elevada edat, noranta-un anys, Pahor va sorprendre tothom per la seva la vitalitat i optimisme, tot i que es va mostrar molt escèptic precisament pel què fa la qüestió si la humanitat ha après la lliçó del genocidi nazi.

Llegiu alguns fragments de Necròpolis en traducció al català.

Imprimir     Enviar a un amic amiga     669 lectures