La taula rodona sobre “Els límits de la llibertat d’expressíó” va començar a les 12 del migdia a la sala d’actes, un espai lluminós presidit pel mural de les “Quatre estacions” de Josep Guinovart. Teresa Pous, moderadora de la taula, va explicar la significació del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat i va exposar que defensar la llibertat d’expressió és un dels objectius fundacionals del PEN Internacional des de la seva creació l’any 1921.

La periodista tunisiana Sihem Bensedrine, defensora dels drets humans i peça clau en la denúncia sistemàtica de la violació dels drets humans i la corrupció que es duu a terme a Tunísia, i escriptora acollida pel PEN Català en el marc del projecte internacional “Ciutats Refugi” d’escriptors perseguits, va llegir en català la seva ponència. Va argumentar la seva convicció que la censura i la repressió de les idees són sempre el camí equivocat. Sihem Bensedrine va acabar amb el pensament: “Les idees no es poden tancar en una presó”.

A continuació, Arnau Pons va parlar dels límits de la llibertat d’expressió referint-se a uns textos en català que difonen pamflets xenòfobs, que fan befa de l’holocaust i que insulten la comunitat intel•lectual catalana. I va posar en coneixement dels assistents que els autors d’aquests textos han estat convidats en alguna institució acadèmica. Va esmentar el fet que el codi penal tipifica i condemna els delictes de propagació d’idees nazis. Arnau Pons també va parlar de la necessitat de poder dir i contradir, de la necessitat i del dret de replicar. I va fer referència al poder de la paraula.

Després de la taula rodona va començar la vetllada literària. Els poetes i escriptors que van llegir poemes i textos van ser: Ferran Aisa, Amat Baró, Sihem Bensedrine, Rhodah Mashavave i Arnau Pons. Jaume Figuera i uns quants actors de la Companyia Teatredetics van realitzar una acció teatral creada per cloure la trobada. Jaume Figuera, director de la companyia i autor de l’acció, va llegir un poema de Mario Benedetti i un poema de Maiakosvski mentre sonava la música “Armenian Romances” de Djivan Gasparian i “Amore” de Sakamoto. Els actors, vestits de negre, desfilaven per la sala en una processó que semblava encarnar el dolor i la mort. Veure els actors maquillats amb la cara blanca i amb la llàgrima de sang – tal com mostra el cartell del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat d’enguany realitzat per Narcís Comadira- va provocar un fort impacte emocional.