Joan Sales, traductor / Joan Sales, traduït

· 20 d'octubre de 2010

10.30 Inauguració i presentació a càrrec de Dolors Udina

10.45 «Les traduccions d'Incerta glòria» per Xavier Pla

12.00 Taula rodona amb els traductors d'Incerta glòria.

Hi participen Mariateresa Cattaneo, Carlos Pujol, Sam Abrams (sobre la traducció de David Rosenthal). Modera Maria Bohigas

· 21 d’octubre de 2010

Modera Ramon Farrés

10.30 «Joan Sales, editor de traduccions» per Marta Pasqual
Joan Sales va ser el director de l’editorial Club Editor, fet que va significar que sobre la seva figura recaiguessin al mateix temps les tasques d’editor i de traductor, és a dir, que esdevingués l’editor de les seves traduccions. Es tracta d’una confluència que va traduir-se en una major visibilitat de la seva petjada en cadascun dels textos editats. Partint de l’acceptació que tant l’edició com la traducció són activitats de reescriptura, és a dir, activitats de caràcter creatiu que es caracteritzen per la subversivitat i per la manipulació textual a favor d’una ideologia concreta, aquest article es proposa demostrar quines van ser les directrius estètiques i ideològiques que Sales va aplicar en les seves traduccions.

11.45 «El Crist de nou crucificat de Nikos Kazantzakis» per Joaquim Gestí
L'any 1959 la literatura neogrega torna a Catalunya gràcies a la publicació de la novel·la de l'escriptor cretenc Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat, en versió de Joan Sales. Una reaparició que es produeix amb un cert retard respecte a Europa. Les causes d’aquest retard són, d’una banda, la situació política i cultural de Catalunya durant la dictadura franquista i, de l’altra, la lenta incorporació de la mateixa literatura neogrega a Europa, iniciada a partir dels cinquanta.

12.15 «Els germans Karamàzov de Fiodor Dostoievski» per Ivan Garcia
L’any 1961 Joan Sales va traduir Els germans Karamàzov de Dostoievski a partir de la traducció francesa de Mongault i Laval i la castellana de Cansinos Assens. De les dues, la que més utilitzà fou la francesa; per això, moltes de les peculiaritats d’aquesta traducció condicionen la traducció de Sales. En determinats passatges, però, Sales féu una versió molt personal de l’obra de Dostoievski a partir del seus criteris lingüístics, literaris, ideològics i morals. Aquests criteris es posen de manifest d’una manera molt evident en algunes notes a peu de pàgina. La majoria de les notes es basen en les de la traducció de Mongault i Laval, altres en la d’Assens, i algunes en les observacions d’August Vidal. Tanmateix, hi ha un grup de notes on es veuen clarament certs aspectes de la ideologia de Sales (el catalanisme, catolicisme) i de la seva concepció sobre el model de llengua catalana literària. Les notes, doncs, són un bon material per percebre la perspectiva en què Sales interpretà i traduí l’obra de Dostoievski.

12.45 «El garrell de Loís Delluc» per Carles Castellanos i Manel Zabala
El present escrit exposa, en primer lloc, les característiques lingüístiques i literàries del text occità, tot identificant la varietat dialectal de l’autor i situant l’autor i la seva obra en llur context. En una segona part, s’analitza la llengua catalana de la traducció, des del punt de vista lingüístic i estilístic, tot comentant amb el model de llengua del traductor. I es fa una crítica sistemàtica de diferents aspectes des d’un enfocament traductològic, és a dir, comparant diferents fragments del text original occità amb la versió catalana d’acord amb els criteris específics de la traducció.

Imprimir     Enviar a un amic amiga     638 lectures