Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )

09 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema de Nada Yousif

L'última flor Al vespre El vent oferí el meu cos a la tempesta I encengué les poncelles de les flors, Les flors que estotja el nostre jardí novell. L’última flor no tingué temps De mostrar el seu color, De lluir-se Davant uns ulls enlluernats. La meva llar és ara una tenda de campanya a...

08 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema d’Irakli Kakabadze

Saviesa catalana Setze jutges seien junts, fent el mal cada dilluns. Tot cruspint carn ciutadana, no acabaven mai la gana... L’un es fot dèbits bancaris, i entabana milionaris. L’altre, sempre deprimit, té un fill no prou ben parit. N’hi ha un de dona histèrica: la voldria cadavèrica. I és el quart un niu de deutes, tot ho...

07 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: fragment de Breyten Breytenbach

Estacions i tempestats El sol i la seva absència arriben a ser els eixos de la teva existència diària. Vigiles. Construeixes el teu dia a l’entorn de la mitja hora que et traslladen al pati per saludar el sol. Segueixes el seu recorregut per l’univers a...

07 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: fragment d’Eva Kanturkova

Els esperits del llibre La superstició ha estat sempre una cosa molt habitual a les presons, i els rituals màgics s'hi han transmès per mitjà de l'exemple i de l' experiència. A la nostra cel·la no passava mai una hora que no es presentés algun esperit del mes enllà. Cansades, havent exhaurit ja totes les preguntes, no...

05 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: Romance del prisionero

Romance del prisionero Por el mes era de mayo, cuando hace la calor, cuando canta la calandria y responde el ruiseñor, cuando los enamorados van a servir al amor, sino yo triste, cuitado, que vivo en esta prisión, que ni sé cuándo es de día, ni cuándo las noches son, sino por una avecilla que me cantaba...

04 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema de Boris Pasternak

El premi Nobel Com a un parany, jo acorralat, com una fera. (Al món hi ha gent, hi ha llum, hi ha llibertat.) S’hi sent la fressa de l’encalç, al meu darrere; no veig per on podria haver escapat. Veig el bosc fosc, i veig l’estany, tota la vora, i veig...

03 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema de Reza Baraheni 

Cementiri A la presó dels crims, la tardor hi ha arribat a defora, sense que n’hàgim vist cap senyal. Si ara fóssim a Darakeh en veuríem el cementiri de fulles grogues I ara que no hi som més val que posem el cap damunt les fredes rajoles de la cel·la i adorimim-nos fins que el so dels...

02 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema de Josep Carner

Salm de la captivitat Cada mirada nostra és entelada; cada mot nostre, esclau. Cada dia atueix les nostres vides qui ens mena amb jou per odi de la pau. Oh Déu que ens assabentes amb el cástig! Que el so del nostre plany et sigui dolc. Els teus servents amen llurs pedres i...

01 - 12 - 2017

#LletresxlaLlibertat: fragment de Feliu Formosa

Es produïa, doncs, un canvi radical en la meva vida. Per una banda, deixava enrere els anys viscuts a Sabadell per passar a viure a Barcelona, bé que en un espai urbà reduït, dins els límits del barri on em mouria a partir d’aleshores. Tant...

30 - 11 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema de Dareen Tatour

Una poetessa entre reixes A la presó hi vaig conèixer gent sense numerar, perquè era incomptable. Hi havia l’assassí i el delinqüent, el lladre i el mentider, l’honest i el descregut, el perdut i el torbat, el criminal i l’afamat. Hi havia els malalts de pàtria, procedents del ventre del dolor, que havien viscut amb...

29 - 11 - 2017

#LletresxlaLlibertat: fragment de Nien Cheng

Era incapaç de tocar aquell matalàs cobert de pols. Però necessitava estirar-me perquè tenia les cames inflades. Vaig separar el llit de la paret i vaig netejar-lo amb el paper de vàter. Però la brutícia hi estava tan enganxada que només vaig treure la pols superficial. Aleshores m’hi...

28 - 11 - 2017

#LletresxlaLlibertat: poema de Narcís Comadira

Boca seca Hem cridat fins a no poder més: la pau, la pau, la pau i la justícia. Justícia i llibertat fins a no poder més. Hem cridat fins a no poder més que ens molestaven tantes estructures immòbils, tants papers, tantes lleis, la gàbia que empresona fins a no poder més. Hem cridat fins a no...