Des d'aquí mateix ja m'he referit alguna altra vegada al PEN Internacional, que és l'associació d'escriptors que aplega més de 140 centres repartits en més de 100 països, amb milers i milers d'escriptors. Enguany, el PEN fa 90 anys, i el PEN Català, 89, perquè va ser dels primers, a tot el món, d'adherir-s'hi.

Cada dia resulta més clara la lucidesa dels primers promotors del PEN Català. Josep Millàs-Raurell, Josep M. Batista i Roca, Josep M. López-Picó i Carles Riba van veure com n'era d'important, per als escriptors i per a la llibertat d'expressió, de participar en una aliança internacional potent. Durant 40 anys, la persecució del franquisme va confirmar l'encert d'aquesta aliança, que oferia suport i ressò internacionals a les aspiracions de llibertat i democràcia dels escriptors i, a través d'ells, del poble català.

El primer president del nostre PEN va ser Pompeu Fabra. En la història d'aquesta entitat hi ha quatre dates (1935, 1978, 1992 i 1996) en les quals la ciutat de Barcelona va acollir grans manifestacions del PEN Internacional. En la que es va celebrar l'any 1996 va ser aprovada a Barcelona la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Actualment se n'està preparant una reformulació breu i contundent, a manera de manifest, que pugui ser assumida, tal com ho va ser l'anterior, per organitzacions i organismes internacionals.

La trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional que es farà a Girona dijous i divendres va en aquesta mateixa direcció. Hi assistiran centres PEN de tot el món, així com el president i el secretari internacionals, John Ralston Saul i Hori Takeaki.

Tots sabem que els drets lingüístics constitueixen uns drets fonamentals, i que la llibertat d'expressió ha de ser permanentment fomentada i protegida.