Per la continuïtat d'una Institució de les Lletres Catalanes no desnaturalitzada

publicat el 10 juny 2011

Després de la primera sorpresa –desagradable- de trobar penjat al web del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, el passat dia 1 de juny, l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, al qual tothom fa referència com a “Llei òmnibus”, i després de reunions, contactes i primeres manifestacions públiques, en l’assemblea conjunta de l’ACEC, l’AELC i el PEN celebrada el 8 de juny, podem resumir així l’estat de la qüestió:

Antecedents i recorregut històric
1937-1939. La primera Institució de les Lletres Catalanes fou creada el 13 de setembre de 1937 com a culminació de la reorganització del món literari posterior a l’esclat revolucionari de juliol de 1936. En el curs de la seva breu i atzarosa existència va desenvolupar una activitat intensa amb la convocatòria dels premis literaris oficials, la publicació de la “Revista de Catalunya” i de diverses col·leccions, i l’endegament d’arxius literaris, espais radiofònics, biblioteques al front, bibliobús, etc. La ILC celebrà la seva darrera reunió el gener de 1939 al Mas Perxés, a Agullana (Alt Empordà), abans que els seus membres s’haguessin d’exiliar per l’avanç de les tropes franquistes.

1977-1987. En el final d’àmbit de creació literària del Congrés de Cultura Catalana s’aprovà una moció pel restabliment de la Institució de les Lletres Catalanes. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, constituïda d’immediat, va assumir la reivindicació, primer davant la Generalitat provisional i després a la formada a partir de l’Estatut del 1978. Fou una negociació llarga i atzarosa, passant per la desestimació d’un projecte presentat pel PSC al Parlament de Catalunya. Finalment, i amb l’acord i participació de la resta d’associacions i entitats de l’àmbit literari, el Parlament aprovà la Llei 20/1987 que la recreava, amb un Consell Assessor amb representants de les entitats del món de les lletres, que designava la meitat dels membres de la Junta de govern, completada per representants de l’administració, en un model de participació i corresponsabilitat entre aquesta darrera i la societat civil literària.

1987-2011. En gairebé un quart de segle d’existència, la ILC ha organitzat els ajuts a la creació literària i la traducció; a les entitats del sector, edicions d’especial interès i activitats de promoció i difusió; la presència d’escriptors a escoles, biblioteques, ateneus, festivals, presons, etc; ha dinamitzat les cases-museu d’escriptors; ha organitzat exposicions i commemoracions, arxius literaris, publicacions, i un Qui és qui? en xarxa i un llarguíssim etcètera. L’han dirigit successivament Orio Pi de Cabanyes, Francesc Parcerisas, Isabel-Clara Simó i Magdalena Oliver, Jaume Subirana i actualment Oriol Izquierdo. N’han estat degans Jordi Sarsanedas, Feliu Formosa, Maria Antònia Oliver, Josep M. Benet i Jornet i actualment Francesc Parcerisas. I tot plegat fet amb una dotació pressupostària minsa que, després d’haver crescut en els darrers anys, enguany s’ha vist afectada sensiblement per les retallades.
 

La proposta de proposició de llei del 2010
Els anys 2009 i 2010 fruit d’una reflexió de la Junta de govern i el Consell assessor s’elaborà una proposta d’actualització de la ILC. L’experiència acumulada d’una banda, i de l’altra les afectacions en les seves competències per la creació successiva de l’ICIC, l’Institut Ramon Llull i el Consell Nacional de Cultura i de les Arts exigien una revisió del text legislatiu del 1987 i una redefinició dels objectius. Fruit d’aquesta reflexió fou l’elaboració d’una proposta legislativa i un pla de futur en cinc àmbits d’actuació. La proposta redefinia la personalitat jurídica de la ILC, d’acord amb el model suggerit per l’assessoria jurídica del Departament de Cultura, els objectius i funcions, dotava el consell assessor i la junta de govern de més operativitat i atorgava la presidència a un/a escriptor/a. La tècnicament anomenada “Proposta de proposició de Llei” fou presentada a la Comissió de Cultura del Parlament el juliol del 2010, sabent que no podia entrar a tràmit, per al coneixement dels grups parlamentaris, i durant la tardor següent fou comunicada als partits polítics per tal que n’assumissin el contingut, com a expressió consensuda de la voluntat del món literari. Tots els grups van considerar la proposta raonable, necessària i seriosa, incloent CiU, a través de Felip Puig i Carme Vidal. Semblava evident, doncs, que aquella proposta havia de ser el punt de partida per a la tramitació d’una nova llei de la ILC en la present legislatura.

L’Avantprojecte Òmnibus
En la sessió de la Junta de govern de gener passat, el nou Secretari General del Departament de Cultura, senyor Xavier Solà, exposà la voluntat dels nous responsables de reestructurar i definir un departament, segons ells, “format per aluvió”. Es va dir, però, que abans d’adoptar cap decisió es consultaria i discutiria amb els sectors implicats. En el mateix sentit es va expressar el Conseller en reunió del Consell assessor i en la trobada amb membres de la Junta de govern, sol·licitada davant l’absència reiterada de cap responsable polític a les juntes posteriors, es van reiterar les promeses anteriors.
Tanmateix, la primera notícia concreta de les intencions respecte a la ILC no es produeix fins a la publicació de l’Avantprojecte Òmnibus el passat dia 1. Amb la sorpresa que la Llei del 1987 era derogada per ser substituïda per un “òrgan col·legiat” del departament de Cultura, presidit pel Conseller, i amb unes funcions purament assessores, sense pressupost propi ni director i amb una vaga al·lusió a una possible “comissió permanent”. D’altres punts de l’avantprojecte es deduïa que la tramitació i l’autèntica decisió quedava en mans d’un Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals, que defineix que “s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals. […] S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.” És a dir, una visió purament mercantil i economicista de la creació, per damunt de qualsevol altra consideració d’ordre artístic, innovatiu, crític, democràtic o solidari. Una mostra més de l’esperit neoliberal, no participatiu i autoritari que desborda pertot l’avantprojecte.
Davant d’això, i del paral·lel intent de laminar igualment el CoNCA, les entitats implicades en ambdues institucions vam començar contactes i mobilitzacions que han produït resultats ràpidament, tot i que estem a l’inici d’un procés que serà complex i en algun moment profundament desagradable, per haver de reiterar qüestions elementals que semblen oblidades o menystingudes pels responsables d’aquest despropòsit. Amb un reconeixement explícit que hi ha hagut precipitació i mala elaboració, des del moment que en menys d’una setmana ja han aparegut oficiosament noves propostes alternatives que, tanmateix, sembla que mostren una voluntat negociadora a la qual, de moment, cal agafar-se per intentar retornar a un procediment obert, transparent i en la qual la veu dels agents culturals sigui escoltada. Així mateix, i davant les reaccions suscitades, el govern s’ha vist obligat a ampliar l’inicial període d’al·legacions de set dies a quinze dies més, i fins s’ha plantejat la possibilitat de trossejar l’avantprojecte per facilitar-ne una tramitació parlamentària altrament molt complexa.

On som ara mateix?
Després de la carta oberta feta pública pel degà, exdegans i alguns Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, el Conseller s’ha entrevistat amb el Degà i el Secretari General ha participat novament –després de quatre mesos de no fer-ho- en una reunió de la Junta de govern de la ILC. En ambdós casos s’han presentat excuses pel procediment seguit, atribuït a canvis en la forma de tramitació de les iniciatives legislatives governamentals, que haurien sorprès els mateixos responsables d’un esborrany que encara havia de ser consultat a les parts interessades, com havia estat compromès. Per tant, la negociació resta oberta. Segons paraules del Secretari General només hi havia un punt inegociable, el de la figura jurídica, però en tota la resta es podia anar als plantejaments de la Proposta 2010, tot i aconsellant una reducció del text legislatiu als mínims indispensables, per tal de remetre a un futur reglament la concreció de la majoria d’aspectes. Tanmateix, i en comunicació telefònica posterior al Degà, l’esmentat responsable ha admès que fins aquest punt era negociable. També s’ha acceptat que es negocïi en paral·lel la redacció d’un esborrany del reglament per concretar els compromisos que s’assumirien per ambdues bandes.
D’una banda, doncs, hi ha fins el dia 20 per fer al·legacions a l’Avantprojecte publicat pel Departament de Presidència. Posteriorment, el govern farà les rectificacions que consideri oportunes, per tal d’aprovar el 28 de juny l’Avanprojecte definitiu que remetrà al Parlament. S’iniciarà aleshores un tràmit en el qual es pot incidir a través dels grups parlamentaris, per tal que presentin esmenes globals o de punts concrets a l’articulat. Fins a la primera de les dates es produirà la negociació d’una nova redacció de la Llei, amb un annex a la reserva de les previsions reglamentàries. Segons una disposició transitòria, que també caldria precisar, un cop derogada la ILC 1987 i fins que es pugui constituir la nova ILC, continuarien en funcions tant l’antic Consell assessor com l’anterior Junta de govern per tal de fer possible el traspàs, l’elaboració formal del reglament i la determinació de totes les previsions legals pendents.
En l’assemblea conjunta de l’ACEC, l’AELC i el PEN celebrada el 8 de juny en una sala de l’Ateneu Barcelonès es va reafirmar que el punt de partida per a la negociació per part de les associacions és la Proposta de proposició de Llei elaborada i presentada el 2010, que recull els continguts elaborats per la Junta de govern i ratificats pel Consell assessor.

Què podem/podeu fer?
- Enviar, si encara no ho heu fet, la vostra adhesió personal, o col·lectiva, a la continuïtat d’una Institució de les Lletres Catalanes no desnaturalitzada. Podeu fer-la arribar a qualsevol de les entitats literàries que ja figuren en la llista d’adherits.
- Fer públic el vostre desacord amb els continguts de l’avantprojecte a través d’articles a la premsa, cartes al director, entrades a blocs, intervencions en programes radiofònics o televisius, missatges/piulades a Facebook (www.facebook.com/EscriptorsAELC) o Twitter (http://twitter.com/#!/escriptorsaelc) o per qualsevol altre mitjà de difusió.
- Fer al·legacions a l’Avantprojecte. El procediment és molt senzill: identificar-vos, fer constar la motivació que us indueix a al·legar i, a continuació, adduir les raons per les quals trobeu desencertat/incomplet/erroni/contradictori/etc l’avantprojecte en un o diversos punts, seccions i articles. Les al·legacions es poden adreçar per escrit al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya (carrer Jaume I, 2-4, 08002 Barcelona) o per mitjans electrònics a l’adreça (gbjuridic@presidencia.gencat). Hi ha la previsió, sobre la qual informarem més concretament aviat, de fer una concentració el darrer dia de presentació d’al·legacions, per visibilitzar l’oposició del món cultural a l’avantprojecte òmnibus i la desnaturalització de la ILC i el CoNCA.
Anirem informant puntualment de totes les evolucions que experimenti aquest procés, molt en especial l’evolució de les negociacions amb la Conselleria referents a la futura Llei i el seu reglament.


Adhesions a la continuïtat d'una Institució de les Lletres Catalanes sense desnaturalitzar

Ainara Munt,Antònia Vicens, Francesc Parcerisas, Joan Busqueta, Núria Perpinya, Vicent Alonso, Bernat Fiol, Bartomeu Fiol, Cristina Badosa, Patrícia Gabancho, Àlex Broch, Arnau Pons, Carles Torner, Núria Cabré, J.M. Terricabras, Mercè Otero, Miquel Berga, Ponç Pons, Narcís Comadira, Vicent Salvador, Helena Pol, Assumpció Forcada, Heike van Lawik


En parla la premsa

Cultura es nega a negociar el caràcter d'entitat autònoma de la Institució de les Lletres Catalanes Vilaweb

La Generalitat de Catalunya se propone abolir la "Institució de les Lletres Catalanes" Pensión Ulises (Albert Tugues)

L'òmnibus i les lletres catalanes Público (Lluís Anton Baulenas)

Lectura pública El 9 Nou (Josep Francesc Delgado)

¿Ómnibus gratis? La Vanguardia (Màrius Serra)

Mascarell demana comparèixer al Parlament per explicar la llei òmnibus Cultura 21

Manifiesto en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes La Vanguardia

 

 

 

---