Durant molts segles, l’Europa occidental havia ignorat o oblidat Grècia. Quedaven molt lluny la glòria i la influència de Bizanci. Fins i tot el Renaixement havia estat només una aproximació parcial, limitada, a Grècia. Mentrestant, la dominació otomana, la decadència, i l’Església ortodoxa havien sepultat en l’oblit la Grècia de l’antiguitat. Amb la Il·lustració, però, es revifa poc a poc l’interès per les “antiguitats” gregues. I, sobre el rerefons de la lluita dels grecs per la seva independència, culmina, amb el Romanticisme, el moviment d’aproximació d’Europa a Grècia. Aquesta fou la sòlida base sobre la qual es constituí el filohel·lenisme modern; les seves derivacions han perdurat fins als nostres dies. 

 

Bizanci i Catalunya: complicitat i enfrontament.

ERNEST MARCOS (Universitat de Barcelona)

 

Antoni Rubió i Lluch: un viatger català a Grècia (1895-1909): ciència

passió.

EUSEBI AYENSA (director de l'Instituto Cervantes d'Atenes)

 

Redescobriment de Grècia: viatgers i pintors del Romanticisme.

FANI-MARIA TSIGAKOU (conservadora Museu Benaki d'Atenes)

 

Un cor grec: el creuer universitari per la Mediterrània del 1933.

SUSANNA RAFART (escriptora) i PEDRO BÁDENAS DE LA PEÑA (CSIC)

 

Viajeros españoles en Grecia: los expedicionarios de la fragata Arapiles

en Atenas en julio de 1871.

JOSÉ PASCUAL (Universitat Autònoma de Madrid)