Escriptors empresonats – PEN Català http://www.pencatala.cat Tue, 20 Feb 2018 17:54:49 +0000 ca hourly 1 Liu Xiaobo, malalt de càncer, és alliberat http://www.pencatala.cat/blog/liu-xiaobo-malalt-cancer-alliberat/ Wed, 28 Jun 2017 10:05:26 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=5330 La notícia de l’alliberament de Liu Xiaobo —escriptor reconegut, premi Nobel de la Pau, guanyador del premi Freedom to Write del PEN dels Estats Units i fundador del Centre Xinès Independent del PEN — ha estat rebuda amb alleujament i alhora amb indignació: el seu alliberament per motius mèdics, quan pateix un càncer de fetge...

L'entrada Liu Xiaobo, malalt de càncer, és alliberat ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
La notícia de l’alliberament de Liu Xiaobo —escriptor reconegut, premi Nobel de la Pau, guanyador del premi Freedom to Write del PEN dels Estats Units i fundador del Centre Xinès Independent del PEN — ha estat rebuda amb alleujament i alhora amb indignació: el seu alliberament per motius mèdics, quan pateix un càncer de fetge en estat avançat, posa de manifest fins a quin punt arriba la Xina per suprimir la dissidència. Reproduïm el comunicat que en va fer el PEN dels Estats Units amb data de 26 de juny.

xiaobo
L’escriptor i activista xinès Liu Xiaobo alliberat per motius mèdics a causa d’un càncer avançat


La notícia que Liu Xiaobo, escriptor dissident xinès i premi Nobel de la Pau, ha estat alliberat de la presó a causa del seu càncer de fetge avançat és un recordatori dolorós que el president Xi Jinping i el seu règim faran tot el possible per esclafar l’oposició. Liu va ser traslladat de la presó a un hospital fa aproximadament un mes.

Liu Xiaobo, reconegut crític literari, escriptor i activista polític que va ser un dels líders de les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989, estava complint una pena de presó per “incitar a la subversió del poder de l’estat”, per haver estat un dels  redactors de la Carta 08, que demanava reformes democràtiques a la Xina. Va ser detingut a casa seva a Pequín el 8 de desembre de 2008 i mantingut sota arrest sense càrrecs fins al 23 de juny de 2009. Després d’un judici que va durar menys de tres hores i en què no es va permetre a la defensa presentar proves, Liu Xiaobo va ser declarat culpable. El dia de Nadal de 2009, Liu va ser sentenciat a onze anys de presó.

La seva esposa, la poeta Liu Xia, ha estat sota arrest domiciliari des de l’anunci que Liu Xiaobo havia guanyat el Premi Nobel de la Pau l’octubre de 2010. També se sap que pateix problemes de salut.

Liu Xiaobo és una icona per al PEN dels Estats Units i per a escriptors i defensors de la llibertat d’expressió d’arreu del món, per a qui la seva resistència, la seva fermesa i el seu lideratge han estat durant dècades una font d’inspiració. El fet que les autoritats xineses hagin ajornat cruelment el seu alliberament fins que el seu càncer ha estat avançat, les seves opcions de tractament limitades i el seu pronòstic desesperançador, és un dolorós recordatori que Xi Jinping i el seu règim opressiu reprimiran les veus dissidents fins a qualsevol extrem“, ha dit Suzanne Nossel, directora executiva del PEN nord-americà. “Després d’haver negat a Liu la dignitat humana bàsica, la Xina ha de garantir que se li concedeixin visites sense restriccions de familiars i amics, comunicació sense restriccions i accés a l’atenció mèdica de la més alta qualitat, incloent sortides a l’estranger per al tractament si així ho decideix”.

El 2009, PEN nord-americà va homenatjar Liu Xiaobo, fundador del Centre Xinès Independent del PEN, amb el premi PEN / Barbara Goldsmith Freedom to Write, mentre es trobava en arrest preventiu. La nit de Cap d’Any del mateix any, el PEN nord-americà i alguns escriptors reconeguts, incloent Kwame Anthony Appiah, Don DeLillo, A.M. Homes, Edward Albee i E.L. Doctorow es van reunir a les escales de la Biblioteca Pública de Nova York per dur a terme una protesta pública contra la seva condemna. El PEN va reprendre aquesta acció el maig de 2015, quan va portar Jonathan Franzen, Paul Auster, Francine Prose i Murong Xuecun a les mateixes escales per recordar el cas de Liu i els de més de 40 escriptors empresonats a la Xina.

L'entrada Liu Xiaobo, malalt de càncer, és alliberat ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Carles Torner: “Hem traslladat als escriptors i periodistes turcs que no estan sols” http://www.pencatala.cat/blog/carles-torner-hem-trasllasdat-als-escriptors-periodistes-turcs-que-no/ Tue, 31 Jan 2017 23:18:00 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4701  El passat 27 de gener acabava la visita d’una setmana de durada que una nodrida delegació del PEN Internacional ha fet a Turquia, esdevinguda “la major presó d’escriptors i periodistes del món”. En parlem amb amb Carles Torner, director executiu del PEN Internacional i membre de la delegació. Comencem pel començament. Quins eren els objectius...

L'entrada Carles Torner: “Hem traslladat als escriptors i periodistes turcs que no estan sols” ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Carles Torner, director executiu del PEN Internacional.

Carles Torner.

 El passat 27 de gener acabava la visita d’una setmana de durada que una nodrida delegació del PEN Internacional ha fet a Turquia, esdevinguda “la major presó d’escriptors i periodistes del món”. En parlem amb amb Carles Torner, director executiu del PEN Internacional i membre de la delegació.

Comencem pel començament. Quins eren els objectius de la delegació?

Hi ha un primer objectiu que és el de mostrar la solidaritat amb els escriptors, els periodistes i els editors que són víctimes de la repressió actual a Turquia. Un segon objectiu era el de mantenir contactes amb les autoritats, en favor de les persones que són a la presó, un objectiu respecte del qual ja sabíem que no podíem ser optimistes. I hi ha un tercer objectiu, que és el de mostrar el suport a la comunitat kurda (els escriptors, els mestres, els lingüistes), que també són objecte de repressió.

Abans de detallar el resultat, hi ha una cosa que sorprèn, que és la magnitud mateixa d’aquesta delegació.

Efectivament. Aquesta ha estat, de totes les delegacions que ha fet el PEN, la més extensa pel que fa al nombre de persones, ja que érem vint-i-tres, de dotze països, i també la de més alt nivell: hi havia ni més ni menys que tres presidents del PEN Internacional: la presidenta actual Jennifer Clement, i dos exvicepresidents: John Ralston Saul i Per Wätsberg, que actualment presideix el Comitè del Premi Nobel de Literatura,

Per què aquesta atenció singular a la situació de Turquia?

Això ens ho han demanat alguns periodistes: “Per què Turquia, i no altres països on hi ha molts de problemes de llibertat d’expressió?” Primer de tot, diem que aquesta visita no l’hem pogut fer abans a la Xina o a Iran. A Turquia, per tant, encara hi queda prou democràcia per poder fer aquest viatge i per poder mirar d’intercedir davant les autoritats.

També expliquem que no hi ha hagut una decisió formal de fer una delegació de vint-i-tres membres, sinó que hi ha hagut una crida que ha tingut una extraordinària resposta per part de la comunitat internacional del PEN.

Llavors caldria preguntar per l’especial sensibilitat de la comunitat internacional del PEN cap a la situació turca.

Turquia ha passat, de manera molt ràpida, en els sis mesos des de l’intent de cop d’estat de juliol fins ara, a ser la presó d’escriptors i periodistes més gran del món, per davant de la Xina. I això ha creat, ja des del primer moment, una resposta molt viva. És molt significatiu, per exemple, el fet que hi hagués, en un moment molt inicial, una declaració del Cercle d’Editors del PEN protestant pel tancament de vint-i-nou editorials, i que dos editors internacionals molt destacats, com Ronald Blunden (del grup Hachette) i l’editora sueca Eva Bonnier, hagin participat en la delegació. Això parla de l’impacte de la situació turca en la comunitat literària global.

Ara sí, explica’ns coses de la delegació. Vau poder fer la feina?

Sí, tot ha sortit molt bé. Ha estat una missió amb moltes mesures de seguretat. Per exemple, no vam fer actes públics, només actes als quals s’accedia per invitació. Però, dins d’aquests límits, el que s’ha fet ha estat molt important.  Vam fer una reunió amb més de cinquanta escriptors i periodistes. Vam fer una reunió amb editors. I vam fer una reunió amb dirigents de la comunitat kurda, a la qual va assistir Samî Tan, president de l’Institut de la Llengua Kurda d’Istanbul, una entitat que havia estat tancada quinze dies abans. També vam fer una reunió amb ONGs que treballen el tema de la llibertat d’expressió, directors de diari i organitzacions de defensa dels drets humans.

Hi ha un acte que voldria destacar de forma especial. Va ser un acte literari, a Istambul, en què se succeïen les intervencions més pròpiament literàries i les de testimoni. Hi vam posar dues cadires buides: una per a Tahir Elçi, un advocat defensor dels kurds que va ser assassinat a Diyarbakir, al sud-est de Turquia, el novembre de 2015, i una per a Hrant Dink, el periodista d’origen armeni assassinat el 2007.  L’acte el va obrir Per Wätsberg amb una frase de Heinrich Böll, que deia, citada de memòria, que la literatura no necessita llibertat, que la literatura és llibertat. També hi va intervenir Asli Erdogan. I Peter Schneider. Va ser un dels actes de més densitat moral i literària que jo he viscut al PEN.

I la part de contactes amb les autoritats?

La vam fer els primers dies a Ankara, mentre que tota la part amb escriptors i activistes va ser després a Istanbul. Havíem cursat moltes peticions i finalment ens vam reunir amb un dels assessors del president (i en un règim autocràtic, els homes del cercle del president poden ser més importants que els ministres) i amb el ministre de Cultura. Van ser converses llargues i crec que els vam poder explicar la nostra posició i fer arribar al govern la llista dels cent cinquanta-un periodistes empresonats que demanem que siguin alliberats immediatament i sense condicions.

Amb tot, la imatge que més ha transcendit és la dels atacs policials que va patir la delegació quan va visitar la presó de Silivri, a Istanbul.

És cert. La presó és el lloc on es manifesten els que reclamen la llibertat d’expressió, i la delegació del PEN Internacional també hi ha voler anar. Hi ha tancats el 90% dels cent cinquanta-un escriptors empresonats. La policia ens vigilava i quan va veure que la televisió de Noruega volia filmar l’acte ho van intentar impedir. No ens van deixar desplegar pancartes, van envoltar els minibusos de la delegació, ens van demanar els passaports. Va ser una mena de xou, una posada en escena molt excessiva. De cop, van aturar: devien haver rebut alguna instrucció d’algú que devia voler evitar l’impacte internacional de la imatge.

Us n’enviaré dues fotos: en una es veu la delegació davant la presó, sense pancartes, i a l’altra la delegació que mostra les pancartes que no va poder desplegar.

SilivriPrison

Delegació del PEN Internacional a Turquia amb la presidenta, Jennifer Clement; el president del Premi Nobel de Literatura, Per Wästberg; el president emèrit, John Ralston Saul; el vicepresident, Eugene Schoulgin; i un membre de la junta, Burhan Sonmez.

 

Tornem als escriptors. Amb quina disposició d’ànim viu aquesta situació la comunitat d’escriptors i periodistes?

Resulta mal de dir. Per una part, pateixen una repressió molt dura. No és només la presó, és també el tancament de mitjans, la censura, etc. I els milers, o desenes de milers, a l’atur. D’altra banda, hi ha una gent extraordinàriament lluitadora.  Record una visita al diari Evrensel, que té una cadena de televisió associada que les autoritats havien tancat feia poc. En un moment de la reunió, veient la duresa del que patien, un dels membres de la delegació va preguntar als periodistes si tenien fills, i, si en tenien, si els agradaria que fossin periodistes. Tots, sense dubtar-ho, varen contestar que sí, que aquesta era la millor professió del món. I destacaven la importància del que fan: cercar la veritat, revelar secrets, explicar-ho.

Tenen esperança. Ens ho deia, per exemple, Necmiye Alpay, la lingüista de setanta anys que ha passat quatre mesos a la presó amb Asli Erdogan i per a qui el fiscal demana ara una sentència de cadena perpètua: “Tenim esperança perquè tots estem disposats a fer l’esforç que cal.”

Quina valoració en feu, de la incidència de la delegació?

Si el primer objectiu era mostrar de forma directa la nostra solidaritat als escriptors i periodistes turcs, els objectius s’han complert absolutament, amb escreix. El lema que ens movia era “els nostres col·legues no estan sols”. Aquesta és una delegació que sorgeix d’una petició, feta a Frankfurt, per part dels escriptors i els editors, que deien sentir-se aïllats. Crec que els ho hem traslladat, que no estan sols.

L’impacte als mitjans ha estat molt important. Hi ha hagut cròniques a mitjans de tots els continents, i a mitjans que no són els que tradicionalment simpatitzen amb el PEN.

Pel que fa als contactes amb les autoritats, també en faria una valoració positiva. Poder parlar cara a cara, i parlar durant dues hores, sempre és positiu. No sabem quin serà l’impacte final, però és bo poder transmetre que el PEN no té actituds apriorístiques contra Turquia, ni pren posicions polítiques, sinó que hi va per defensar el que defensa a tot arreu: la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.

Alguna cosa a afegir, per acabar?

Hi ha un missatge en què els escriptors i activistes insistien molt: Europa ha de fer el que sigui per evitar el referèndum de reforma constitucional que el president Erdogan vol fer el proper mes d’abril. El PEN dóna suport a aquesta petició. He dit que el PEN evita les posicions polítiques, però això és una cosa que té a veure amb la llibertat d’expressió. Un referèndum per incrementar l’autoritat del president no es pot fer en un clima de repressió com l’actual. Quan hi ha cent cinquanta mitjans tancats i cent cinquanta periodistes a la presó, un referèndum no és viable, perquè és impossible la crítica i que totes les veus participin al debat.

ql_5LxOY

La Delegació del PEN Internacional mostrant les pancartes.

 

L'entrada Carles Torner: “Hem traslladat als escriptors i periodistes turcs que no estan sols” ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Dareen Tatour, detinguda per un poema a Facebook http://www.pencatala.cat/blog/dareen-tatour-detinguda-poema-facebook/ Tue, 13 Sep 2016 17:05:55 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4050 La història de Dareen Tatour és molt il·lustrativa de la difícil situació en què viuen els anomenats “àrabs israelians”, és a dir, els palestins que viuen dins les fronteres reconegudes d’Israel. Tenen dret a la ciutadania israeliana i les seves condicions de vida són generalment millors que les dels palestins dels territoris ocupats, però són...

L'entrada Dareen Tatour, detinguda per un poema a Facebook ha aparegut primer a PEN Català.

]]>

La història de Dareen Tatour és molt il·lustrativa de la difícil situació en què viuen els anomenats “àrabs israelians”, és a dir, els palestins que viuen dins les fronteres reconegudes d’Israel. Tenen dret a la ciutadania israeliana i les seves condicions de vida són generalment millors que les dels palestins dels territoris ocupats, però són vertaders ciutadans de segona classe. El govern i l’exèrcit israelià estan intensificant una política de repressió que identifica qualsevol expressió de la dissidència amb el terrorisme. Les xarxes socials són el darrer objectiu del govern de Netanyahu: Dareen Tatour és una de les 400 persones palestines detingudes durant el darrer any per expressar a través de les xarxes socials la seva oposició a les polítiques d’Israel.

Dareen Tatour ha estat detinguda per publicar un poema a Facebook. És un poema de resistència, abrandat, però no és una incitació a la violència. La poesia no pot ser un delicte.

Tatour va ser detinguda l’octubre passat, i va passar tres mesos a les presons israelianes, en condicions difícils, segons ella mateixa, de descriure. Després va restar en presó domiciliària a Tel-Aviv durant vuit mesos, després dels quals ha pogut continuar la seva reclusió, amb un detector electrònic al turmell inclòs, a casa seva. Està pendent d’un judici en què s’enfronta a una petició de sis anys de presó.

El cas de Dareen Tatour ha centrat una campanya de l’organització Jewish Voice for Peace, a la qual s’han adherit més de 400 escriptors de l’escena internacional, entre els quals hi ha noms com els de Noam Chomsky, Naomi Klein o Alice Walker.

Més informació:

Entrevista a Dareen Tatour, en arrest domiciliari

Campanya internacional de suport de Jewish Voice for Peace

– El poema que va donar lloc a la detenció de Dareen Tatour

 

L'entrada Dareen Tatour, detinguda per un poema a Facebook ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Les ales de fusta d’Asli Erdogan http://www.pencatala.cat/blog/ales-fusta-dasli-erdogan/ Tue, 06 Sep 2016 11:38:30 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4007 “Ales de fusta” és el títol d’un relat escrit el 1997 per Asli Erdogan. Dos anys abans, aquesta enginyera i física turca, nascuda el 1967, havia abandonat una brillant carrera científica per dedicar-se a la literatura. Va passar dels acceleradors de partícules del CERN, a Ginebra, a les històries de ficció. Algunes de les seves novel·les, com...

L'entrada Les ales de fusta d’Asli Erdogan ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
bykk

“Ales de fusta” és el títol d’un relat escrit el 1997 per Asli Erdogan. Dos anys abans, aquesta enginyera i física turca, nascuda el 1967, havia abandonat una brillant carrera científica per dedicar-se a la literatura. Va passar dels acceleradors de partícules del CERN, a Ginebra, a les històries de ficció. Algunes de les seves novel·les, com La ciutat de la capa carmesí i El Mandarí miraculós han estat profusament llegides, comentades i traduïdes. La revista francesa Lire l’ha inclosa a llista dels 50 escriptors del futur.

“Ales de fusta” conta unes hores de la vida de sis dones que viuen en un sanatori per a afectades de malalties pulmonars, a la Selva Negra. Tres de les dones són alemanyes i tres són estrangeres: una croata de Bòsnia, que porta a la pell els records de la guerra, una argentina esposa d’un desaparegut i una turca que ha patit presó i tortures. No és, però, un relat polític. O ho és només en una petita part. És una hipnòtica història sobre el dolor, sobre la vida, sobre el desig, sobre la llibertat en tots els sentits. Hi ha un moment en què Filiz, la pacient turca, recorda una heroïna de Txèkhov que volia esdevenir un ocell. Ella, però, sent que només pot ser un ocell de fusta. “Un ocell inanimat, desvalgut, ridícul, amb unes ales que no serveixen per volar sinó només per emetre sons mecànics”.

El passat 16 d’agost Asli Erdogan va ser detinguda a Istanbul, juntament amb més de 20 periodistes i empleats de la revista Özgür Gündem, un mitjà d’esquerres que informa amb veracitat sobre el conflicte kurd. Asli Erdogan roman en presó des de llavors. El PEN Internacional ha expressat la seva preocupació per les condicions de l’empresonament i ha denunciat que no se li permet accés a la medicació que necessita per la seva condició de malalta d’asma i diabetis. Naturalment, el seu cas no és únic: el PEN International té una llista de més de 100 periodistes i escriptors detinguts a Turquia.

La llibertat té, a Turquia, les ales de fusta.

Més informació:
– El conte “Ales de fusta”
– Web oficial d’Asli Erdogan
– El cas d’Asli Erdogan a la pàgina del PEN Americà
– El PEN Internacional denuncia les condicions d’empresonament d’Asli Erdogan
– Llista de periodistes i escriptors detinguts a Turquia

L'entrada Les ales de fusta d’Asli Erdogan ha aparegut primer a PEN Català.

]]>