Espanya – PEN Català http://www.pencatala.cat Tue, 20 Feb 2018 17:54:49 +0000 ca hourly 1 Llibertat d’expressió: el seu Imperi, la seva Llei http://www.pencatala.cat/blog/llibertat-dexpressio-el-seu-imperi-la-seva-llei/ Tue, 06 Feb 2018 12:49:21 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=7227/ A finals del passat mes de novembre, aquest blog publicava un text titulat Novembre negre per a la llibertat d’expressió: s’hi repassaven fins a deu notícies que, aparegudes en el transcurs d’un mes, dibuixaven un paisatge devastador per a la llibertat d’expressió. Ninotaires de premsa i còmics radiofònics jutjats, professors imputats, advertències intimidatòries del Minsteri de l’Interior,...

L'entrada Llibertat d’expressió: el seu Imperi, la seva Llei ha aparegut primer a PEN Català.

]]>

Imatge de Boingboing.net

A finals del passat mes de novembre, aquest blog publicava un text titulat Novembre negre per a la llibertat d’expressió: s’hi repassaven fins a deu notícies que, aparegudes en el transcurs d’un mes, dibuixaven un paisatge devastador per a la llibertat d’expressió. Ninotaires de premsa i còmics radiofònics jutjats, professors imputats, advertències intimidatòries del Minsteri de l’Interior, plans governamentals per restringir l’accés a Internet, invitacions a la delació, intromissions dels poders de l’estat en les ràdios i televisions públiques, etcètera.

L’ofensiva, de llavors ençà, no s’ha aturat. Al costat dels activistes de les xarxes socials, els rapers semblen les víctimes preferides d’uns tribunals convertits en braços executors de la deriva autoritària del govern Rajoy: és el cas dels 12 membres del grup La Insurgencia, condemnats a dos anys i un dia de presó per l’Audiència Nacional. O del mallorquí Valtonyc, que aquests dies espera una resolució del Suprem respecte de la condemna de tres anys i sis mesos que li va dictar l’Audiència Nacional. En aquest mateix tribunal, l’antic TOP del franquisme, s’enfronta aquests dies Pablo Hasel a una petició de condemna de dos anys i nou mesos de presó, més una multa de 40.500 euros. Els delictes són sempre els mateixos: enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i a d’altres institucions de l’Estat.

El procés català, mentrestant, segueix generant un devessall d’imputacions, amenaces i condemnes. Germà Bel, exdiputat de Junts pel Sí, és cridat a declarar davant fiscalia pels continguts d’uns tuits. L’actor Toni Albà també ha declarat per tuits humorístics sobre la jutgessa Carmen Lamela. Al filòsof i articulista Bernat Dedéu li cau una condemna de 18.000 euros per insults. Jordi Galves, crític literari, està sent investigat per un presumpte delicte d’odi a propòsit d’un article publicat a El Nacional.

De les darreres setmanes, ens quedam amb una imatge de la dignitat: el vídeo de Pablo Hasel declarant davant l’Audiència Nacional. Més enllà de la valoració que ens mereixin les seves cançons, les seves paraules ressonen com la denúncia més contundent contra l’aparatosa persecució de la dissidència en què s’han embrancat fiscals, jutges i cossos de seguretat, amb l’encoratjament del govern i l’aplaudiment gairebé unànime de la premsa: “Ara resulta que soc jo el culpable que el rei dilapidi els diners públics anant a caçar per Àfrica, o que es compri el silenci de les seves amants amb diners públics. Jo no en tinc la culpa, jo em limito a deixar-ne constància en cançons.” I més endavant: “I quina casualitat que els límits a la llibertat d’expressió sempre són per als mateixos. L’error, per als que volen condemnar-ne a presó, és que jo no desitgi bombes a catalans, a immigrants o a homosexuals, perquè si fos així jo no seria aquí assegut.” La persecució de la crítica sense cap consideració a la llibertat d’expressió i l’escandalós biaix ideològic en l’aplicació de la seva llei: Pablo Hasel retrata la justícia espanyola.

En mans dels aparells de l’estat, en mans de ministres, de fiscals, de policies i de jutges, els delictes d’odi, de calúmnia i d’enaltiment de terrorisme són la porta falsa per on s’esmuny la vella repressió de sempre, l’autoritarisme vergonyosament disfressat d’Imperi de la Llei. Reclamem la Llei en el sentit de justícia i demanem que mai l’opinió sigui delicte.

L'entrada Llibertat d’expressió: el seu Imperi, la seva Llei ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Novembre negre per a la llibertat d’expressió http://www.pencatala.cat/blog/novembre-negre-per-la-llibertat-dexpressio/ Sun, 26 Nov 2017 14:43:12 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=6403/ Novembre negre per a la llibertat d’expressió al nostre país. Són tantes notícies, arriben tan seguides, que correm els risc que algunes ens passin desapercebudes, o que les anem oblidant. Facem l’exercici de posar-les una darrere l’altra. Només les d’aquest mes de novembre. L’ofensiva contra la llibertat d’expressió és brutal. Arriba des d’algun lloc que...

L'entrada Novembre negre per a la llibertat d’expressió ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Novembre negre per a la llibertat d’expressió al nostre país. Són tantes notícies, arriben tan seguides, que correm els risc que algunes ens passin desapercebudes, o que les anem oblidant. Facem l’exercici de posar-les una darrere l’altra. Només les d’aquest mes de novembre. L’ofensiva contra la llibertat d’expressió és brutal. Arriba des d’algun lloc que només podem anomenar l’estat espanyol, perquè hi participen instàncies tan diverses com jutjats de primera instància, el Tribunal Suprem, la Guàrdia Civil, el Ministeri de l’Interior, la Junta Electoral o els grups parlamentaris del Congrés.

Hi ha dos patrons que es repeteixen. Un, que pràcticament totes tenen a veure amb la situació política a Catalunya. El procés desencadena així una fúria repressora que, naturalment, l’estat espanyol no es conformarà a aplicar només sobre el que té a veure amb Catalunya. El procés esdevé el gran pretext per lligar més forta la mordassa. Segon patró, en tots els casos allò que es persegueix, o que s’amenaça amb perseguir, és la simple llibertat d’informar, de fer sàtira, d’accedir a la informació o d’educar. És a dir, allò que ja fa dècades s’anomena la llibertat d’expressió: l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Repassen aquest novembre negre:

  1. Notícia del 3 de novembre: El director de la revista satírica El Jueves, Guille Martínez-Vela,  és citat a declarar, en condició d’imputat, arran de la publicació d’un acudit que la Policia Nacional ha denunciat com a injuriós. L’acudit apareixia en una secció de notícies falses d’evident intenció humorística. La querella ho és també per un possible delicte d’odi.
  2. Notícia del 6 de novembre: Sis professors de tres escoles de la Seu d’Urgell són cridats a declarar, investigats per un pressumpte delicte d’incitació a l’odi. El motiu de les denúncies és haver fet debats a classe sobre l’actual situació política a Catalunya.
  3. Notícia del 9 de novembre: L’autor de l’acudit sobre la Policia Nacional publicat a la revista El Jueves, subdirector de la revista, també és imputat i cridat a declarar.
  4. Notícia del 16 de novembre: L’actor Eduardo Biosca rep una citació judicial com a imputat per una broma radiofònica sobre els policies nacionals instal·lats als vaixells del port de Barcelona. La broma va ser emesa en un programa de la ràdio RAC-1, i estava posada en boca del senyor Bohigues, un personatge interpretat per Biosca.
  5. Notícia del 17 de novembre: Manuel Riu, professor de Tremp, és detingut per la Guàrdia Civil i conduït a declarar a la caserna de la localitat, on se l’acusa de delictes d’odi a les xarxes socials. Després de declarar, espera la citació del jutjat.
  6. Notícia del 17 de novembre: El Tribunal Suprem adverteix que retuitejar missages d’enaltiment del terrorisme també es delicte. Ho fa en una sentència en què confirma una condemna d’un any i mig de presó per a un usuari de Twitter que havia compartit un missatge sobre un membre d’ETA.
  7. Notícia del 23 de novembre: PP, PSOE i Cs parlen, en una Comissió del Congrés, de la necessitat de prendre mesures per restringir l’accés a Internet i així “evitar que els dolents creïn problemes a la gent normal”. Ho fan a la primera reunió de la comissió creada per debatre la teoria de la ingerència dels hackers russos a la situació de Catalunya.
  8. Notícia del 24 de novembre: El Ministeri de l’Interior obre un apartat dins la seva web en què encoratja a denunciar delictes d’odi en relació a la situació política de Catalunya. L’apartat es titula “Situació a Catalunya: protecció de víctimes”, i s’hi explica en què consisteixen els suposats delictes i com es poden denunciar.
  9. Notícia del 24 de novembre: La Junta Electoral de Barcelona, responent a un recurs de Ciudadanos, prohibeix a TV3, la radiotelevisió pública de Catalunya, fer servir les expressions “govern a l’exili” o “consellers exiliats”, amb l’argument que infringeixen el principi de neutralitat informativa.
  10. Notícia del 29 de novembre: L’actor Toni Albà és citat a declarar per injúries per tuits contra la magistrada Carmen Lamela.

No trobem una millor manera de cloure aquesta selecció de notícies que amb un video magnífic. Es titula Clam per la llibertat d’expressió i va ser enregistrat a Mallorca. La música és de Miquel Brunet, i els versos que s’hi reciten i s’hi canten són del glosador Mateu Xurí. Va ser publicat el passat dia 25 de setembre: sembla que, des de llavors ençà, les coses han millorat poc.

L'entrada Novembre negre per a la llibertat d’expressió ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
YouTube retira un vídeo amb una estelada d’un projecte artístic de Ferran García Sevilla http://www.pencatala.cat/blog/youtube-retira-un-video-amb-una-estelada-dun-projecte-artistic-de-ferran-garcia-sevilla/ Sun, 17 Sep 2017 17:09:43 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=5937/ Ferran García Sevilla és un pintor nascut a Mallorca, amb una trajectòria llarga i reconeguda, i amb obra amb col·leccions com la del Centre Pompidou, la del MACBA o la del Reina Sofía.  Des de fa anys treballa en la iniciativa La Humanitat, que defineix com a projecte artístic online que es dirigeix a tot...

L'entrada YouTube retira un vídeo amb una estelada d’un projecte artístic de Ferran García Sevilla ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Ferran García Sevilla és un pintor nascut a Mallorca, amb una trajectòria llarga i reconeguda, i amb obra amb col·leccions com la del Centre Pompidou, la del MACBA o la del Reina Sofía.  Des de fa anys treballa en la iniciativa La Humanitat, que defineix com a projecte artístic online que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya. L’eina bàsica amb què treballa són videos de 30 segons fets per persones diverses, a partir dels quals es conforma un mosaic que, com explica el text de presentació del projecte, mostra “una humanitat vista com un gegantí formiguer inquiet”, un món en què “el centre és a tot arreu”. En aquest moment, a la web del projecte hi ha més de 4.000 videos.

El passat 13 de setembre, Ferran García Sevilla va rebre una notificació informant-lo que un dels seus videos “havia estat notificat per ser revisat” (és a dir, havia rebut una denúncia anònima) i que l’empresa havia decidit, després de revisar-lo, que anava contra les seves normes. YouTube decidia, en conseqüència, retirar el vídeo i donar al compte de l’artista “un avís de les Normes de Comunitat”. La notificació aclareix, d’una banda, que la sanció és temporal i que pot ser apel·lada, i, d’una altra, que la reiteració d’avisos podria conduir a la cancel·lació del compte de l’artista. El motiu de la censura no és altre que l’aparició, al vídeo suprimit, d’una estelada desplegada durant la Diada de l’11 de setembre de 2016.

L’ofensiva de l’Estat Espanyol contra el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya està suposant una violació continuada i a gran escala de la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació. La imatge de la Guàrdia Civil irrompent en un setmanari local, la de les impremtes escorcollades, les ordres judicials de tancament de pàgines web, els advertiments als mitjans que han publicat els anuncis de propaganda institucional del referèndum, la requisició de cartells: tot això ens transporta en el temps, cap als anys del franquisme, o en l’espai, cap a règims repressors com els de Turquia o l’Iran.

El cas del vídeo retirat del projecte de Ferran García Sevilla posa de manifest diverses coses: primer, el desvari insensat a què està arribant l’espiral prohibicionista contra tot allò que algú pugui identificar com a propaganda de la independència; segon, la manera acrítica com les grans empreses del món de les noves tecnologies i les xarxes socials col·laboren en aquesta onada, fins i tot abans que hi hagi manaments judicials; i tercera, l’amenaça que l’ofensiva de l’Estat suposa, no només per a l’expressió lliure d’opinions polítiques, sinó per a qualsevol expressió artística.

 

L'entrada YouTube retira un vídeo amb una estelada d’un projecte artístic de Ferran García Sevilla ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Héctor López Bofill: continua la persecució judicial de les opinions http://www.pencatala.cat/blog/hector-lopez-bofill-segueix-persecucio-judicial-opinions/ Fri, 05 May 2017 17:39:36 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=5123 Héctor López Bofill, escriptor i professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, ha fet públic avui que la Fiscalia Superior de Catalunya l’ha cridat a declarar, en qualitat d’investigat, en unes diligències d’investigació “por una serie de ‘tuits’ publicados en su cuenta de tuiter @lopezbofill”, en paraules del document de citació. El propi...

L'entrada Héctor López Bofill: continua la persecució judicial de les opinions ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Héctor López Bofill, escriptor i professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, ha fet públic avui que la Fiscalia Superior de Catalunya l’ha cridat a declarar, en qualitat d’investigat, en unes diligències d’investigació “por una serie de ‘tuits’ publicados en su cuenta de tuiter @lopezbofill”, en paraules del document de citació.

El propi López Bofill ha donat a conèixer aquest document, en un tuit en què parla d’un nou atac a la llibertat d’expressió i declara que Espanya es troba “més a prop de Turquia”. La notícia resultaria difícil de creure si no haguéssim vist, durant els darrers mesos, com tot l’aparell judicial espanyol (tribunals, amb l’Audiència Nacional al davant, jutges i fiscalies) està embarcat en una persecució delirant de les idees polítiques.

Segons declara López Bofill, la piulada que ha donat peu a les investigacions deia: “Quan siguem independents jo m’en recordaré dels jutges,fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya.”. Que aquest text pugui ser objecte d’investigació judicial mostra fins a quin punt està consolidada a l’Estat Espanyol la reintroducció dels delictes d’opinió.

Héctor López Bofill és, a més de jurista, un escriptor de trajectòria reconeguda. El PEN Català li mostra el seu suport i fa una crida a la ciutadania i a la societat civil a seguir vetllant per les llibertats i els valors democràtics.
citacio_bofill

Més informació:

– entrevista amb Héctor López Bofill a Vilaweb, 5/5/17

L'entrada Héctor López Bofill: continua la persecució judicial de les opinions ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Valtònyc: l’Estat contra titellaires, rapers i tuitaires http://www.pencatala.cat/blog/valtonyc-lestat-contra-titellaires-rapers-tuitaires/ Wed, 22 Feb 2017 21:38:35 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4775 El raper Valtònyc (de qui aquest blog ja parlava fa algunes setmanes) ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons. La premsa informa dels delictes pels quals l’Audiència Nacional l’ha condemnat: enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. Els detalls no són tan importants...

L'entrada Valtònyc: l’Estat contra titellaires, rapers i tuitaires ha aparegut primer a PEN Català.

]]>

El raper Valtònyc (de qui aquest blog ja parlava fa algunes setmanes) ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons. La premsa informa dels delictes pels quals l’Audiència Nacional l’ha condemnat: enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. Els detalls no són tan importants com el fet que resumeix el titular: tres anys i mig de presó per unes lletres de cançons. Semblaria mal de creure si els darrers temps els jutges i els tribunals espanyols no ens haguéssim acostumat al despropòsit constant. Ni tan sols cal la comparació amb altres sentències, algunes de recents i d’altres no tan recents. Els tres anys i mig de presó per al mallorquí Joan Miquel Arenas constitueixen, sense necessitat de cap consideració, un escàndol democràtic.

La sentència de l’Audiència Nacional és un grau més en la cadena d’actuacions judicials i de la fiscalia sustentades en una mateixa i trista idea de la llibertat d’expressió: titellaires empresonats, cantants perseguits, tuitaires que s’enfronten a peticions de penes d’anys de presó. Resulta molt oportuna la lectura del manifest que més de 200 professors universitaris de Dret Penal feien públic fa poc dies, amb motiu dels “acudits de Carrero”, el cas gairebé surrealista d’una jove per a qui la Fiscalia demana dos anys i mig de presó per posar al Twitter els acudits de Carrero Blanco que fa anys que tothom ha sentit mil vegades. El text fa menció del comentari d’un magistrat, alarmat perquè un alt percentatge de la investigació antiterrorista de l’Audiència Nacional es dedica als acudits i als tuits.

L’Estat contra el cantants, titellaires, tuitaires i humoristes. Grotesc, si no fos alhora profundament alarmant: un jove pot anar a la presó per les seves cançons.

 

Més informació:
– la notícia de la detenció al diari Ara.
– el manifest de més de 200 professors de Dret Penal “Carrero como síntoma”

L'entrada Valtònyc: l’Estat contra titellaires, rapers i tuitaires ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Espanya: perill, delictes d’opinió http://www.pencatala.cat/blog/espanya-perill-delictes-dopinio/ Fri, 20 Jan 2017 10:58:33 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4619 El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat César Strawberry, nom amb què és conegut César Montaña Lehmann, líder del grup de rap Def Con Dos, a un any de presó i sis anys i mig d’inhabilitació absoluta. Segons el tribunal, hauria comès delictes d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació a les víctimes, amb mitja dotzena de tuits...

L'entrada Espanya: perill, delictes d’opinió ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat César Strawberry, nom amb què és conegut César Montaña Lehmann, líder del grup de rap Def Con Dos, a un any de presó i sis anys i mig d’inhabilitació absoluta. Segons el tribunal, hauria comès delictes d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació a les víctimes, amb mitja dotzena de tuits humorístics sobre el GRAPO, Carrero Blanco o Ortega Lara. La sentència coincideix amb el judici a una altra tuitaire, la jove “Cassandra” per qui el fiscal demana una pena de dos anys i mig de presó per tuits que fan acudits sobre Carrero Blanco. La condemna a Strawberry ha motivat la perplexitat de la premsa internacional, començat pel diari, poc sospitós d’esquerranisme, Wall Street Journal.

Certament, hi ha aspectes de la sentència que alimenten la perplexitat.  Resulta sorprenent que arribi després d’una sentència absolutòria anterior, per part ni més ni menys que de l’Audiència Nacional, que s’havia manifestat de manera prou clara, dient que el cantant feia servir un “tono crítico con la realidad social y política, tratando que el público comprenda el sentido metafórico y ficticio que envuelven sus obras, respecto al concepto de fondo siempre de carácter pacífico y exclusivamente cultural”. I resulta sorprenent que qui recorregués l’absolució no fos cap víctima vexada, ni cap dels seus representants, sinó la Fiscalia, l’òrgan judicial més directament vinculat al govern. Finalment, resulta sorprenent la doble vara de mesurar amb què actuen la Fiscalia i el Suprem: qualsevol seguidor de les xarxes socials sap que hi ha centenars d’exabruptes provinents de tuitares d’extrema dreta, més violents que els de César Strawberry, que queden sense perseguir. No és fàcil resistir-se a veure-hi un biaix ideològic.

No cal explicar que no és qüestió de si ens agraden o no uns tuits, o unes lletres de cançó. És qüestió de si la resposta adequada, en una democràcia, és el Codi Penal i, més encara, les condemnes de presó. Espanya, com assenyala Ignacio Escobar en un article, s’allunya d’Holanda, el Regne Unit o Suècia, i s’acosta perillosament a Turquia, a Rússia o a Ucraïna. La intenció darrere de tot plegat no sembla anar en una direcció diferent a la de la proposta legislativa de castigar penalment els “memes” satírics: coartar l’expressió lliure d’opinions mitjançant la intimidació.

strawberry

 

Més informació:
Notícia de la condemna a César Strawberry, a Eldiario.es
Notícia sobre la petició del fiscal per la la tuitaire Cassandra.
Article d’Ignacio Escolar sobre el cas Strawberry.

 

L'entrada Espanya: perill, delictes d’opinió ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
El govern Rajoy vol prohibir els memes? http://www.pencatala.cat/blog/govern-rajoy-vol-prohibir-memes/ Tue, 08 Nov 2016 21:34:32 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4289 El govern Rajoy vol prohibir els memes? O es tracta d’una simplificació alarmista? Mirem de prop què hi ha, abans de contestar. El que hi ha és una proposició no de llei que el Partit Popular ha registrat al Congrés dels Diputats. L’acord proposat diu: “El Congreso de los Diputados manifiesta la necesidad de valorar...

L'entrada El govern Rajoy vol prohibir els memes? ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
El govern Rajoy vol prohibir els memes? O es tracta d’una simplificació alarmista? Mirem de prop què hi ha, abans de contestar. El que hi ha és una proposició no de llei que el Partit Popular ha registrat al Congrés dels Diputats. L’acord proposat diu: “El Congreso de los Diputados manifiesta la necesidad de valorar una posible modificación de la Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen con objeto de adaptarla a la realidad social y al desarrollo tecnológico producido desde su promulgación”.  L’exposició de motius deixa clar en quin sentit han d’anar les modificacions legislatives que caldria “valorar”: les innovacions tecnològiques, diu, han donat com a resultat la vulneració del dret  a la intimitat i del dret a la imatge a causa de “la subida de imágenes a terceros sin el consentimiento de sus titulares”. El PP s’ha afanyat a aclarir que les restriccions s’han d’adreçar només a les imatges insultants o amenaçants. La pregunta inicial queda, doncs, contestada: potser no volen prohibir publicar imatges de polítics a Internet però sí sotmetre-les a vigilància i possible penalització. Si no és prohibir els memes, s’hi acosta.

La qüestió no és, naturalment, negar que els drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge hagin de tenir protecció. La qüestió és que la intenció de fer una regulació específica pensant en Internet o les xarxes socials apunta cap a una més que probable retallada de la llibertat d’expressió. Tal com es diu des de la Plataforma espanyola en defensa de la llibertat d’expressió, “l’experiència ens indica que quan es regula Internet de manera específica, el resultat és una retallada de drets i llibertats que després és molt difícil de revertir”.  Una passa més en la direcció de les lleis mordassa del PP.

Una proposició no de llei no és un text normatiu. Ara bé: un text d’aquestes característiques, presentat pel grup parlamentari del partit governant, s’utilitza per anunciar les intencions del govern. El “nou” govern Rajoy posarà en marxa la modificació legislativa. És un govern, però, que no té majoria absoluta a la Cambra. Serà interessant veure si els partits que, per activa o per passiva, han fet possible la seva investidura el segueixen per aquest camí.

meme

Més informació:

– Número del Butlletí de les Corts Espanyoles amb el text de la proposició no de llei del Grup Popular

– Valoració de la proposta per part de la “Plataforma en defensa de la libertad de información

– La notícia al diari digital “Público”

– Article sobre els retrocessos de la llibertat d’expressió a Espanya, per Margalida Capellà a “The Dissident Blog”

 

L'entrada El govern Rajoy vol prohibir els memes? ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Valtònyc: tres anys i vuit mesos per la lletra d’un rap? http://www.pencatala.cat/blog/valtonyc-tres-anys-vuit-mesos-lletra-dun-rap/ Fri, 28 Oct 2016 16:21:32 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4247 El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com Valtònyc, s’enfronta a una petició de tres anys i vuit mesos de presó, per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional.  El fiscal Pedro Martínez sol·licita per a ell una pena d’un any i vuit mesos de presó per injuriar el rei espanyol i dos anys per...

L'entrada Valtònyc: tres anys i vuit mesos per la lletra d’un rap? ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com Valtònyc, s’enfronta a una petició de tres anys i vuit mesos de presó, per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional.  El fiscal Pedro Martínez sol·licita per a ell una pena d’un any i vuit mesos de presó per injuriar el rei espanyol i dos anys per enaltiment del terrorisme.

Els dos suposats delictes procedeixen de la lletra de la cançó “Círculo”, títol que fa referència a l’entitat anticatalanista “Círculo Balear”. D’acord amb les informacions de premsa, les injúries al rei deriven de la proposta que fa la cançó d”okupar Marivent”, la residència d’estiu dels reis a Mallorca. Sense dubtar que, com un ciutadà més, el rei mereixi protecció davant la injúria, el fet que una expressió així, en una cançó, pugui ser entesa com a delictiva només és concebible des d’una concepció autocràtica, predemocràtica, de la protecció de la corona.

Pel que fa als delictes d’enaltiment del terrorisme, es basen en l’expressió segons la qual el president de l’entitat esmentada abans “mereix una bomba nuclear”. L’expressió pot ser més o menys afortunada, però no és això el que jutja un tribunal. La seva mateixa exageració grotesca la fa poc versemblant com a incitació real a la violència. En tot cas, el que sorprèn més de la petició de la Fiscalia és, una vegada més, l’actuació selectiva segons l’orientació política de la suposada amenaça o incitació a la violència: ¿vam veure actuar la Fiscalia, per exemple, quan Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu del govern Aznar, va declarar que “lo que le falta a [Artur] Mas es un fusilamiento”?

La regulació dels casos en què la llibertat d’expressió pot ser retallada (com són els d’injúria o l’amença) és un terreny perillós, en què cal tendir a la prohibició i la judicialització mínimes. El que resulta evident és que la manca d’independència política d’un òrgan com la Fiscalia fa perdre qualsevol legitimitat democràtica a aquestes actuacions.

valtonyc

Més informació:

– la notícia a la premsa de Mallorca

L'entrada Valtònyc: tres anys i vuit mesos per la lletra d’un rap? ha aparegut primer a PEN Català.

]]>