Turquia – PEN Català http://www.pencatala.cat Tue, 20 Feb 2018 17:54:49 +0000 ca hourly 1 Hamza Yalçin: “M’agradaria visitar els presos polítics catalans” http://www.pencatala.cat/blog/hamza-yalcin-magradaria-visitar-els-presos-politics-catalans/ Fri, 20 Oct 2017 09:54:15 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=6103/ El passat 3 d’agost, el periodista Hamza Yalçin, d’origen turc i nacionalitat sueca, era detingut a l’aeroport de Prat de Barcelona, en aplicació d’una suposada ordre d’Interpol instada pel règim d’Erdogan. Abans que l’Audiència Nacional l’alliberés provisionalment el passat 28 de setembre, Yalçin va passar gairebé dos mesos a la presó de Can Brians: una...

L'entrada Hamza Yalçin: “M’agradaria visitar els presos polítics catalans” ha aparegut primer a PEN Català.

]]>

El passat 3 d’agost, el periodista Hamza Yalçin, d’origen turc i nacionalitat sueca, era detingut a l’aeroport de Prat de Barcelona, en aplicació d’una suposada ordre d’Interpol instada pel règim d’Erdogan. Abans que l’Audiència Nacional l’alliberés provisionalment el passat 28 de setembre, Yalçin va passar gairebé dos mesos a la presó de Can Brians: una vergonya per a la cada vegada més impresentable democràcia espanyola. Finalment li va ser concedida la llibertat de retornar al seu país de residència, Suècia. Poques setmanes després, ha tornat a Barcelona a parlar del seu empresonament, de la llibertat i de la solidaritat que va rebre. L’entrevistem a la seu del PEN Català.

Has tornat a venir a Barcelona després que t’hi arrestessin i després de passar dos mesos a la presó. Ets un home valent…

Bé, no ho sé. L’advocat em va dir que anés amb compte, però jo crec que no hi ha perill. A l’hotel tenia una certa inquietud, però no ha vingut cap policia. Demà torno a Suècia, però diria que amb la decisió del tribunal ara no corro perill.

Ets un ciutadà de la Unió Europea, i deus haver viatjat per Europa moltes vegades abans. Com t’expliques que la policia et detingués i que el sistema espanyol de justícia et mantingués a la presó durant dos mesos?

No ho sé. Jo tenia una altra idea del que és Espanya, pensava que era un lloc molt millor, pensava que era un país democràtic. Veig que ja no ho és. Naturalment Turquia és molt pitjor, però aquí succeeixen coses que indiquen que la situació és dolenta.

Quan eres a la presó, tenies informació sobre les protestes i els moviments de solidaritat i d’exigència de llibertat per a tu?

Sí. Estava en contacte amb la meva dona i els meus advocats, que m’informaven de manera regular del que passava a fora. Jo era dins, però, i de vegades pensava que potser no tot era tan positiu, havia de ser prudent. Però llavors, quan em connectava a Internet, veia la gran quantitat de moviment solidari i de lluita, i em donava força. He rebut solidaritat d’Espanya, de Catalunya, de Suècia, de Dinamarca… De molts de llocs.

Creus que aquesta pressió ha estat important per al desenllaç final?

És clar que sí. La solidaritat és imprescindible, sense tot aquest moviment les coses haurien estat diferents. I no només s’ha aconseguit el meu alliberament, també s’ha incidit en la visió que Europa té del que succeeix a Turquia.

Una delegació del PEN, que va visitar Turquia recentment, va dir que aquest país era la “presó d’escriptors i periodistes més gran del món”. Creus que és una descripció justa?

És molt pitjor que això. Perquè no és només una qüestió de quanta gent hi ha a la presó, i no només hi ha periodistes, a la presó. Turquia és una dictadura terrible, i Erdogan concentra tots els poders a la seva mà: els poders de l’estat, però també els de la religió, els econòmics, les màfies.

Podríem parlar d’un estat totalitari?

Sí, un estat totalitari amb una certa aparença de democràcia.

I què penses de la posició d’Europa davant Turquia?

Europa té molt poca cosa a dir. Els països no estan units, i tenen les seves pròpies dificultats. Erdogan els amenaça amb els refugiats i amb ISIS: no està clar quins són els lligams entre el règim d’Erdogan i ISIS. Davant tot això, Europa no és capaç de tenir una actitud de denúncia.

Com es viu això, des de l’exili? Perquè tu et consideres un exiliat?

Sí, però també soc suec i també em sento suec. De fet ara, el que vull és escriure també en suec, perquè sento la solidaritat de Suècia. Em sento que pertanyo a Suècia, a Europa i a Turquia. Tinc dues llars, i soc un exiliat d’una de les dues.

Diries que hi ha exili turc a Europa, com a grup o moviment?

No ho crec. Hi ha un exili, però no és fort ni està organitzant. Erdogan també aconsegueix combatre’l i neutralitzar-lo.

Parlem d’Espanya i de Catalunya. No et demanarem què opines de la independència, però sí la teva opinió sobre el que està passant en termes de violacions de les llibertats i drets humans: hi ha webs tancades, per exemple, i, ara, dos líders socials empresonats. Tornem a tenir presos polítics. Tot això ha fet circular molt la comparació entre Espanya i Turquia. Creus que és una comparació justa?

No pot ser una comparació del tot justa perquè és impossible que el règim espanyol sigui com el turc. Però sí que hi ha semblances. El meu cas n’és una prova: vaig ser arrestat a Barcelona seguint un requeriment d’Erdogan. I estic al corrent de tots aquests fets de què em parles. M’entristeix, ara mateix, que hagin tancat a la presó dos homes que no han comès cap crim. M’entristeix perquè jo he estat a la presó i sé com és. M’agradaria visitar-los.

T’agradaria visitar Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó?

Sí, és clar. Ells em van mostrar la seva solidaritat i no sé per què jo no els he de mostrar la meva.

Molt bé. Una última cosa. Hem sabut que durant l’estada a la presó vas conèixer la literatura catalana. Què ens en podries dir?

Sí, vaig llegir coses sobre la situació política i sobre història de Catalunya. I també literatura: em va agradar molt La plaça del diamant.

L'entrada Hamza Yalçin: “M’agradaria visitar els presos polítics catalans” ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
El PEN Internacional denuncia davant Nacions Unides la situació dels drets humans a Turquia http://www.pencatala.cat/blog/pen-internacional-denuncia-davant-nacions-unides-situacio-dels-drets-humans-turquia/ Thu, 16 Mar 2017 16:53:38 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4918 El passat 15 de març, el PEN Internacional, juntament amb un grup nombrós d’organitzacions internacionals (entre les quals el PEN Català), ha denunciat davant el Consell de Drets Humans de Nacions Unides el deteriorament dels drets i les llibertats a Turquia. Aquest és el text presentat: DECLARACIÓ  ORAL CONJUNTA SOBRE EL DETERIORAMENT DE LA LLIBERTAT...

L'entrada El PEN Internacional denuncia davant Nacions Unides la situació dels drets humans a Turquia ha aparegut primer a PEN Català.

]]>

El passat 15 de març, el PEN Internacional, juntament amb un grup nombrós d’organitzacions internacionals (entre les quals el PEN Català), ha denunciat davant el Consell de Drets Humans de Nacions Unides el deteriorament dels drets i les llibertats a Turquia. Aquest és el text presentat:

DECLARACIÓ  ORAL CONJUNTA SOBRE EL DETERIORAMENT DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I LA LLIBERTAT DE PREMSA A TURQUIA

Consell de Drets Humans de Nacions Unides, 34ena sessió especial
Punt 4: Situacions dels drets humans que requereixen l’atenció del Consell
Intervenció de Sarah Clarke, PEN International

15 de març de 2017

Sr president,

El PEN Internacional, ARTICLE 19 i 66 organitzacions més estan profundament preocupades pel deteriorament continuat de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa a Turquia, després  l’intent de cop d’estat, violent i menyspreable, del 15 de juliol de 2016.

Més de 180 mitjans de comunicació han estat clausurats a l’empara del decret presidencial que va seguir a la imposició de l’estat d’emergència. Hi ha almenys 148 escriptors, periodistes i treballadors dels mitjans a la presó, incloent Ahmet Şık, Kadri Gürsel, Ahmet i Mehmet Altan, Ayşe Nazlı Ilıcak i İnan Kızılkaya, cosa que fa de Turquia la presó de periodistes més gran del món. Les autoritats turques abusen de l’estat d’emergència, restringint greument els drets i les llibertats fonamentals, reprimint la crítica i limitant la varietat de punts de vista i opinions presents a l’esfera pública.

Les restriccions han assolit nous nivells mentre s’acosta un referèndum crucial sobre reformes constitucionals, previst per al 16 d’abril de 2017, que incrementaria de manera significativa els poders executius. Les campanya de les autoritats turques s’ha vist embrutada per amenaces, detencions i persecució dels que han expressat crítiques o han proposat modificacions. Un bon nombre de membres de l’oposició han estat arrestats acusats de terrorisme. Milers d’empleats públics, incloent centenars d’acadèmics i opositors a la reforma constitucional, van ser acomiadats el febrer. Els que feien campanya obertament pel “no” han estat detinguts, contribuint al clima de sospita i de por. Els drets a la llibertat d’expressió i d’informació, essencials per una votació justa i democràtica, es troben en perill.

En el període de campanya del referèndum, la necessitat de pluralisme informatiu és més gran que mai. Els votants tenen el dret de ser correctament informats i de rebre informació completa sobre tots els punts de vista, incloses les veus dissidents, i amb temps suficient. Hauria de regnar un clima de respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. No hi hauria d’haver por de represàlies.

Instem aquest Consell, els seus membres i els estats observadors, a exigir a les autoritats turques:

—Que garanteixin els mateixos temps d’emissió per a totes les parts i que permetin la difusió de tota la informació.
—Que posin fi al clima de sospita i por:
      · Alliberant immediatament tots els que romanen a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i d’opinió;
      · Posant fi a la persecució i les detencions de periodistes basades únicament en el contingut de les seves informacions o en les seves suposades filiacions;
     · Aturant la interferència del poder executiu en les agències de notícies independents, en relació a les decisions editorials, l’acomiadament de periodistes i directors, i la pressió i intimidació contra periodistes i mitjans de comunicació crítics.
—Que revoqui les disposicions excessivament àmplies de l’estat d’emergència, l’aplicació de les quals, en la pràctica, és incompatible amb les obligacions de Turquia respecte dels drets humans.

Gràcies, senyor president.

Signataris:

ActiveWatch – Media Monitoring Agency
Adil Soz – International Foundation for Protection of Freedom of Speech
Albanian Media Institute
Americans for Democracy & Human Rights in Bahrain
ARTICLE 19
Association of European Journalists
Basque PEN
Brazilian Association for Investigative Journalism
Canadian Journalists for Free Expression
Cartoonists Rights Network International
Center for Independent Journalism – Hungary
Centre québécois du P.E.N International
Croatian PEN centre
Danish PEN
Digital Rights Foundation
English PEN
European Centre for Press and Media Freedom
European Federation of Journalists
Finnish PEN
Foro de Periodismo Argentino
German PEN
Global Editors Network
Gulf Centre for Human Rights
Human Rights Watch
Hungarian PEN Centre
Icelandic PEN
Independent Chinese PEN Center
Independent Journalism Center – Moldova
Index on Censorship
Institute for Media and Society
International Press Institute
International Publishers Association
Journaliste en danger
Kurdish PEN
Media Foundation for West Africa
Media Institute of Southern Africa
Media Watch
MYMEDIA
Nigeria PEN Centre
Norwegian PEN
Pacific Islands News Association
Pakistan Press Foundation
Palestine PEN
PEN America
PEN Austria
PEN Belgium Dutch-speaking
PEN Canada
PEN Català
PEN Centre in Bosnia and Herzegovina
PEN Centre of German-Speaking Writers Abroad
PEN Eritrea in exile
PEN Esperanto
PEN Estonia
PEN France
PEN International
PEN Melbourne
PEN Myanmar
PEN Romania
PEN Suisse Romand
PEN Trieste
Portuguese PEN Centre
Punto24
Reporters Without Borders
Russian PEN Centre
San Miguel PEN
Serbian PEN Centre
Social Media Exchange – SMEX
South East Europe Media Organisation (SEEMO)
South East European Network for Professionalization of Media
Vigilance pour la Démocratie et l’État Civique
Wales PEN Cymru
World Association of Newspapers and News Publishers (WANIFRA)

L'entrada El PEN Internacional denuncia davant Nacions Unides la situació dels drets humans a Turquia ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Carles Torner: “Hem traslladat als escriptors i periodistes turcs que no estan sols” http://www.pencatala.cat/blog/carles-torner-hem-trasllasdat-als-escriptors-periodistes-turcs-que-no/ Tue, 31 Jan 2017 23:18:00 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4701  El passat 27 de gener acabava la visita d’una setmana de durada que una nodrida delegació del PEN Internacional ha fet a Turquia, esdevinguda “la major presó d’escriptors i periodistes del món”. En parlem amb amb Carles Torner, director executiu del PEN Internacional i membre de la delegació. Comencem pel començament. Quins eren els objectius...

L'entrada Carles Torner: “Hem traslladat als escriptors i periodistes turcs que no estan sols” ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Carles Torner, director executiu del PEN Internacional.

Carles Torner.

 El passat 27 de gener acabava la visita d’una setmana de durada que una nodrida delegació del PEN Internacional ha fet a Turquia, esdevinguda “la major presó d’escriptors i periodistes del món”. En parlem amb amb Carles Torner, director executiu del PEN Internacional i membre de la delegació.

Comencem pel començament. Quins eren els objectius de la delegació?

Hi ha un primer objectiu que és el de mostrar la solidaritat amb els escriptors, els periodistes i els editors que són víctimes de la repressió actual a Turquia. Un segon objectiu era el de mantenir contactes amb les autoritats, en favor de les persones que són a la presó, un objectiu respecte del qual ja sabíem que no podíem ser optimistes. I hi ha un tercer objectiu, que és el de mostrar el suport a la comunitat kurda (els escriptors, els mestres, els lingüistes), que també són objecte de repressió.

Abans de detallar el resultat, hi ha una cosa que sorprèn, que és la magnitud mateixa d’aquesta delegació.

Efectivament. Aquesta ha estat, de totes les delegacions que ha fet el PEN, la més extensa pel que fa al nombre de persones, ja que érem vint-i-tres, de dotze països, i també la de més alt nivell: hi havia ni més ni menys que tres presidents del PEN Internacional: la presidenta actual Jennifer Clement, i dos exvicepresidents: John Ralston Saul i Per Wätsberg, que actualment presideix el Comitè del Premi Nobel de Literatura,

Per què aquesta atenció singular a la situació de Turquia?

Això ens ho han demanat alguns periodistes: “Per què Turquia, i no altres països on hi ha molts de problemes de llibertat d’expressió?” Primer de tot, diem que aquesta visita no l’hem pogut fer abans a la Xina o a Iran. A Turquia, per tant, encara hi queda prou democràcia per poder fer aquest viatge i per poder mirar d’intercedir davant les autoritats.

També expliquem que no hi ha hagut una decisió formal de fer una delegació de vint-i-tres membres, sinó que hi ha hagut una crida que ha tingut una extraordinària resposta per part de la comunitat internacional del PEN.

Llavors caldria preguntar per l’especial sensibilitat de la comunitat internacional del PEN cap a la situació turca.

Turquia ha passat, de manera molt ràpida, en els sis mesos des de l’intent de cop d’estat de juliol fins ara, a ser la presó d’escriptors i periodistes més gran del món, per davant de la Xina. I això ha creat, ja des del primer moment, una resposta molt viva. És molt significatiu, per exemple, el fet que hi hagués, en un moment molt inicial, una declaració del Cercle d’Editors del PEN protestant pel tancament de vint-i-nou editorials, i que dos editors internacionals molt destacats, com Ronald Blunden (del grup Hachette) i l’editora sueca Eva Bonnier, hagin participat en la delegació. Això parla de l’impacte de la situació turca en la comunitat literària global.

Ara sí, explica’ns coses de la delegació. Vau poder fer la feina?

Sí, tot ha sortit molt bé. Ha estat una missió amb moltes mesures de seguretat. Per exemple, no vam fer actes públics, només actes als quals s’accedia per invitació. Però, dins d’aquests límits, el que s’ha fet ha estat molt important.  Vam fer una reunió amb més de cinquanta escriptors i periodistes. Vam fer una reunió amb editors. I vam fer una reunió amb dirigents de la comunitat kurda, a la qual va assistir Samî Tan, president de l’Institut de la Llengua Kurda d’Istanbul, una entitat que havia estat tancada quinze dies abans. També vam fer una reunió amb ONGs que treballen el tema de la llibertat d’expressió, directors de diari i organitzacions de defensa dels drets humans.

Hi ha un acte que voldria destacar de forma especial. Va ser un acte literari, a Istambul, en què se succeïen les intervencions més pròpiament literàries i les de testimoni. Hi vam posar dues cadires buides: una per a Tahir Elçi, un advocat defensor dels kurds que va ser assassinat a Diyarbakir, al sud-est de Turquia, el novembre de 2015, i una per a Hrant Dink, el periodista d’origen armeni assassinat el 2007.  L’acte el va obrir Per Wätsberg amb una frase de Heinrich Böll, que deia, citada de memòria, que la literatura no necessita llibertat, que la literatura és llibertat. També hi va intervenir Asli Erdogan. I Peter Schneider. Va ser un dels actes de més densitat moral i literària que jo he viscut al PEN.

I la part de contactes amb les autoritats?

La vam fer els primers dies a Ankara, mentre que tota la part amb escriptors i activistes va ser després a Istanbul. Havíem cursat moltes peticions i finalment ens vam reunir amb un dels assessors del president (i en un règim autocràtic, els homes del cercle del president poden ser més importants que els ministres) i amb el ministre de Cultura. Van ser converses llargues i crec que els vam poder explicar la nostra posició i fer arribar al govern la llista dels cent cinquanta-un periodistes empresonats que demanem que siguin alliberats immediatament i sense condicions.

Amb tot, la imatge que més ha transcendit és la dels atacs policials que va patir la delegació quan va visitar la presó de Silivri, a Istanbul.

És cert. La presó és el lloc on es manifesten els que reclamen la llibertat d’expressió, i la delegació del PEN Internacional també hi ha voler anar. Hi ha tancats el 90% dels cent cinquanta-un escriptors empresonats. La policia ens vigilava i quan va veure que la televisió de Noruega volia filmar l’acte ho van intentar impedir. No ens van deixar desplegar pancartes, van envoltar els minibusos de la delegació, ens van demanar els passaports. Va ser una mena de xou, una posada en escena molt excessiva. De cop, van aturar: devien haver rebut alguna instrucció d’algú que devia voler evitar l’impacte internacional de la imatge.

Us n’enviaré dues fotos: en una es veu la delegació davant la presó, sense pancartes, i a l’altra la delegació que mostra les pancartes que no va poder desplegar.

SilivriPrison

Delegació del PEN Internacional a Turquia amb la presidenta, Jennifer Clement; el president del Premi Nobel de Literatura, Per Wästberg; el president emèrit, John Ralston Saul; el vicepresident, Eugene Schoulgin; i un membre de la junta, Burhan Sonmez.

 

Tornem als escriptors. Amb quina disposició d’ànim viu aquesta situació la comunitat d’escriptors i periodistes?

Resulta mal de dir. Per una part, pateixen una repressió molt dura. No és només la presó, és també el tancament de mitjans, la censura, etc. I els milers, o desenes de milers, a l’atur. D’altra banda, hi ha una gent extraordinàriament lluitadora.  Record una visita al diari Evrensel, que té una cadena de televisió associada que les autoritats havien tancat feia poc. En un moment de la reunió, veient la duresa del que patien, un dels membres de la delegació va preguntar als periodistes si tenien fills, i, si en tenien, si els agradaria que fossin periodistes. Tots, sense dubtar-ho, varen contestar que sí, que aquesta era la millor professió del món. I destacaven la importància del que fan: cercar la veritat, revelar secrets, explicar-ho.

Tenen esperança. Ens ho deia, per exemple, Necmiye Alpay, la lingüista de setanta anys que ha passat quatre mesos a la presó amb Asli Erdogan i per a qui el fiscal demana ara una sentència de cadena perpètua: “Tenim esperança perquè tots estem disposats a fer l’esforç que cal.”

Quina valoració en feu, de la incidència de la delegació?

Si el primer objectiu era mostrar de forma directa la nostra solidaritat als escriptors i periodistes turcs, els objectius s’han complert absolutament, amb escreix. El lema que ens movia era “els nostres col·legues no estan sols”. Aquesta és una delegació que sorgeix d’una petició, feta a Frankfurt, per part dels escriptors i els editors, que deien sentir-se aïllats. Crec que els ho hem traslladat, que no estan sols.

L’impacte als mitjans ha estat molt important. Hi ha hagut cròniques a mitjans de tots els continents, i a mitjans que no són els que tradicionalment simpatitzen amb el PEN.

Pel que fa als contactes amb les autoritats, també en faria una valoració positiva. Poder parlar cara a cara, i parlar durant dues hores, sempre és positiu. No sabem quin serà l’impacte final, però és bo poder transmetre que el PEN no té actituds apriorístiques contra Turquia, ni pren posicions polítiques, sinó que hi va per defensar el que defensa a tot arreu: la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.

Alguna cosa a afegir, per acabar?

Hi ha un missatge en què els escriptors i activistes insistien molt: Europa ha de fer el que sigui per evitar el referèndum de reforma constitucional que el president Erdogan vol fer el proper mes d’abril. El PEN dóna suport a aquesta petició. He dit que el PEN evita les posicions polítiques, però això és una cosa que té a veure amb la llibertat d’expressió. Un referèndum per incrementar l’autoritat del president no es pot fer en un clima de repressió com l’actual. Quan hi ha cent cinquanta mitjans tancats i cent cinquanta periodistes a la presó, un referèndum no és viable, perquè és impossible la crítica i que totes les veus participin al debat.

ql_5LxOY

La Delegació del PEN Internacional mostrant les pancartes.

 

L'entrada Carles Torner: “Hem traslladat als escriptors i periodistes turcs que no estan sols” ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Zeynep Oral, energia, somriure i coratge http://www.pencatala.cat/blog/zeyneb-oral-energia-coratge/ Wed, 23 Nov 2016 16:20:52 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4375 Zeynep Oral, periodista i escriptora turca, ha estat guardonada amb el VII Premi Veu Lliure del PEN Català. El seu pas per Maó i per Barcelona ha significat, per als que l’han coneguda o l’han sentida, un exemple de l’energia i el coratge dels millors defensors dels drets i de les llibertats. Zeynep, activista en causes...

L'entrada Zeynep Oral, energia, somriure i coratge ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Zeynep Oral, periodista i escriptora turca, ha estat guardonada amb el VII Premi Veu Lliure del PEN Català. El seu pas per Maó i per Barcelona ha significat, per als que l’han coneguda o l’han sentida, un exemple de l’energia i el coratge dels millors defensors dels drets i de les llibertats. Zeynep, activista en causes com la del diàleg pacífic entre Grècia i Turquia i la dels drets de la dona, va dir que recollia el premi en nom de tots els escriptors i periodistes que hi ha ara mateix a les presons turques. Cent quaranta-quatre, va precisar. I va dir també que el dedicava molt especialment als deu periodistes i caricaturistes del seu diari (el Cumhuriyet, el degà i referent de la premsa progressista de Turquia) que havien estat detinguts deu dies abans de la seva arribada a Menorca.

Quan es parla amb ella, surt immediatament la pregunta de com és el dia a dia d’una columnista d’un diari que té un antic director a l’exili i deu col·laboradors a la presó. La pregunta de si se sent amenaçada. De si viu amb por. Zeynep conta que ara va al diari més que mai. No li basta enviar els articles des de casa, com feia abans: vol fer l’acte de suport de la presència. I diu que no té por. Que se sent colèrica, trista, decebuda, enganyada i ferida en la seva dignitat humana, però que està més enllà de la por. Amb l’arbitrarietat que practica la dictadura d’Erdogan, la por és inútil: succeirà el que el règim vulgui, facin el que facin els escriptors i els periodistes. Confessa que hi ha gent, de la família o dels amics, que li diu que deixi d’escriure. No ho farà, però: diu que són ells, els altres, els que han de deixar de fer el que fan. Ho diu amb un somriure. El món necessita persones com Zeynep Oral.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Més informació:
—Crònica de la vinguda a Barcelona de Zeynep Oral, a El País
—Entrevista amb Zeynep Oral, a l’Ara
—Crònica de la vinguda a Barcelona de Zeynep Oral, a La Vanguardia

 

L'entrada Zeynep Oral, energia, somriure i coratge ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Can Dündar: la veu de la consciència no serà silenciada http://www.pencatala.cat/blog/la-veu-consciencia-no-sera-silenciada/ Tue, 27 Sep 2016 16:28:37 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4117      Can Dündar: “Els periodistes turcs podem escriure el que vulguem, sempre que en paguem el preu” El periodista turc Can Dündar acaba de rebre el Premi a la Llibertat d’Expressió, concedit per l’Associació Nacional de la Premsa Sueca en memòria d’Anna Politkòvskaia. Can Dündar, que actualment viu a l’exili després de ser acusat...

L'entrada Can Dündar: la veu de la consciència no serà silenciada ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
     Can Dündar: “Els periodistes turcs podem escriure el que vulguem, sempre que en paguem el preu”

El periodista turc Can Dündar acaba de rebre el Premi a la Llibertat d’Expressió, concedit per l’Associació Nacional de la Premsa Sueca en memòria d’Anna Politkòvskaia. Can Dündar, que actualment viu a l’exili després de ser acusat d’“ofenses contra Turquia”, ha escrit, per a la magnífica revista electrònica del PEN Suec “The Dissident Blog”, l’article “La veritat que la bandera oculta”, un text que resulta molt revelador de la situació actual de la llibertat de premsa, i de les llibertats en general, al seu país.

L’article comença amb una xifra: 301. És el número de l’article del Codi Penal turc segons el qual el delicte d’insults a Turquia pot ser castigat amb una pena d’entre sis mesos i dos anys de presó. És l’article, recorda Dündar, que va servir de pretext per portar a judici el periodista armeni Hrant Dink. A partir de 2004, Dink havia estat objecte d’una intensa campanya d’atacs per haver gosat desafiar el tabú del genocidi armeni de començaments del s.XX. Com a conseqüència d’aquesta campanya d’odi incitada des del govern, Dink va ser assassinat dia 19 de gener de 2007.

“Quan s’enfronten a crítiques per la situació de la llibertat de premsa a Turquia, les autoritats tendeixen a dir, amb massa freqüència: la premsa és lliure de publicar qualsevol cosa al nostre país. Això és parcialment veritat: som lliures d’escriure sobre qualsevol cosa, sempre que en paguem el preu… Aquest preu inclou una llarga llista de possibles problemes que van des de ser acusat i empresonat fins a ser amenaçat i assassinat. Molts de periodistes, que se saben aquesta llista de memòria des del començament de la seva carrera, no trien escriure el que saben que és cert sinó amagar el que veuen els seus ulls. Així, fa temps que l’autocensura ha destronat la censura a Turquia. Les històries realmement important sobre el que succeeix a Turquia es poden trobar als cubells de les escombraries de les redaccions.”

Can Dündar es refereix després al seu propi cas, en què la publicació d’una notícia sobre una transferència il·legal d’armes a Síria, duita a terme pels serveis d’intel·ligència turcs, li va costar passar tres mesos a la presó i rebre una condemna de cinc anys i deu mesos d’empresonament. Actualment Düdar, com ja s’ha dit, es troba a l’exili.

L’article de Düdar es clou amb una declaració de lluita i d’esperança: “Però hi ha una altra cara de la història. Hi ha periodistes compromesos amb la veritat que encara lluiten per la seva llibertat. Per molt grossa que sigui una bandera, mai serà prou grossa per ofegar la llibertat. Gràcies a les noves tecnologies del nostre temps, no hi ha cap tipus d’opressió, cap tipus de censura que pugui evitar que les notícies s’escampin. I siguin quines siguin les formes de nacionalisme amb què ens vulguin linxar, la veu de la nostra consciència no podrà ser silenciada.”

CanD

Més informació:
“La veritat que la bandera oculta”: article de Can Dündar al “Dissident Blog”

“Aquesta és la més gran cacera de bruixes de la història de Turquia” article de Can Dündar a “The Guardian”

– Crònica: Turquia recorda Hrant Dink

 

L'entrada Can Dündar: la veu de la consciència no serà silenciada ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
Les ales de fusta d’Asli Erdogan http://www.pencatala.cat/blog/ales-fusta-dasli-erdogan/ Tue, 06 Sep 2016 11:38:30 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=4007 “Ales de fusta” és el títol d’un relat escrit el 1997 per Asli Erdogan. Dos anys abans, aquesta enginyera i física turca, nascuda el 1967, havia abandonat una brillant carrera científica per dedicar-se a la literatura. Va passar dels acceleradors de partícules del CERN, a Ginebra, a les històries de ficció. Algunes de les seves novel·les, com...

L'entrada Les ales de fusta d’Asli Erdogan ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
bykk

“Ales de fusta” és el títol d’un relat escrit el 1997 per Asli Erdogan. Dos anys abans, aquesta enginyera i física turca, nascuda el 1967, havia abandonat una brillant carrera científica per dedicar-se a la literatura. Va passar dels acceleradors de partícules del CERN, a Ginebra, a les històries de ficció. Algunes de les seves novel·les, com La ciutat de la capa carmesí i El Mandarí miraculós han estat profusament llegides, comentades i traduïdes. La revista francesa Lire l’ha inclosa a llista dels 50 escriptors del futur.

“Ales de fusta” conta unes hores de la vida de sis dones que viuen en un sanatori per a afectades de malalties pulmonars, a la Selva Negra. Tres de les dones són alemanyes i tres són estrangeres: una croata de Bòsnia, que porta a la pell els records de la guerra, una argentina esposa d’un desaparegut i una turca que ha patit presó i tortures. No és, però, un relat polític. O ho és només en una petita part. És una hipnòtica història sobre el dolor, sobre la vida, sobre el desig, sobre la llibertat en tots els sentits. Hi ha un moment en què Filiz, la pacient turca, recorda una heroïna de Txèkhov que volia esdevenir un ocell. Ella, però, sent que només pot ser un ocell de fusta. “Un ocell inanimat, desvalgut, ridícul, amb unes ales que no serveixen per volar sinó només per emetre sons mecànics”.

El passat 16 d’agost Asli Erdogan va ser detinguda a Istanbul, juntament amb més de 20 periodistes i empleats de la revista Özgür Gündem, un mitjà d’esquerres que informa amb veracitat sobre el conflicte kurd. Asli Erdogan roman en presó des de llavors. El PEN Internacional ha expressat la seva preocupació per les condicions de l’empresonament i ha denunciat que no se li permet accés a la medicació que necessita per la seva condició de malalta d’asma i diabetis. Naturalment, el seu cas no és únic: el PEN International té una llista de més de 100 periodistes i escriptors detinguts a Turquia.

La llibertat té, a Turquia, les ales de fusta.

Més informació:
– El conte “Ales de fusta”
– Web oficial d’Asli Erdogan
– El cas d’Asli Erdogan a la pàgina del PEN Americà
– El PEN Internacional denuncia les condicions d’empresonament d’Asli Erdogan
– Llista de periodistes i escriptors detinguts a Turquia

L'entrada Les ales de fusta d’Asli Erdogan ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
El PEN Internacional demana a Turquia que protegeixi la llibertat d’expressió durant l’estat d’emergència http://www.pencatala.cat/blog/pen-internacional-demana-turquia-que-protegeixi-llibertat-dexpressio-durant-lestat-demergencia/ Mon, 01 Aug 2016 15:10:46 +0000 http://www.pencatala.cat/?post_type=blog&p=3938 L’organització internacional d’escriptors insta a les autoritats turques a mantenir vigent la llibertat d’expressió, els drets humans i l’estat de dret durant l’estat d’emergència, imposat després de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol. El 20 de juliol, el president Erdogan va declarar tres mesos d’estat d’emergència i la derogació de la Convenció Europea...

L'entrada El PEN Internacional demana a Turquia que protegeixi la llibertat d’expressió durant l’estat d’emergència ha aparegut primer a PEN Català.

]]>
L’organització internacional d’escriptors insta a les autoritats turques a mantenir vigent la llibertat d’expressió, els drets humans i l’estat de dret durant l’estat d’emergència, imposat després de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol.

El 20 de juliol, el president Erdogan va declarar tres mesos d’estat d’emergència i la derogació de la Convenció Europea dels Drets Humans (ECHR) durant aquest període. Això li permet prescindir de l’aprovació del Parlament a l’hora de crear noves lleis i restringir llibertats i drets. Tampoc ha descartat la reintroducció de la pena de mort.

El PEN mostra preocupació per l’ús que les autoritats turques estan fent de l’estat d’emergència per silenciar totes i cadascuna de les veus crítiques. S’han emès ordres de detenció per a 42 periodistes (la llista sencera es pot consultar aquí), a més de 47 antics treballadors del diari Zaman. Tres agències de notícies, 16 canals de televisió, 23 emissores de ràdio, 45 diaris, 15 revistes i 29 editorials han rebut l’ordre de tancament.

Ningú nega el dret del govern turc a investigar els responsables del cop d’estat, però aquestes mesures desproporcionades contra els mitjans estan destruint la llibertat d’expressió, un dels pilars de la democràcia, en un moment on aquest dret és més necessari que mai.


Carles Torner, director executiu del PEN Internacional

 

Cap esdeveniment polític, cap crisi de govern o estat d’emergència hauria d’infringir els drets fonamentals. El nivell de repressió que ha seguit l’intent de cop d’estat a Turquia és altament preocupant. La humanitat pateix cada cop que un escriptor o periodista és silenciat.


Jennifer Clement, presidenta del PEN Internacional

 

* Tota la informació es pot consultar a la web del PEN Internacional.
* El PEN Internacional també actualitza:
– la llista de periodistes detinguts després del cop d’estat.
– la llista de mitjans que les autoritats turques han ordenat tancar després del cop d’estat.

 

L'entrada El PEN Internacional demana a Turquia que protegeixi la llibertat d’expressió durant l’estat d’emergència ha aparegut primer a PEN Català.

]]>