Militant de la causa berber, Salem Zenia ha seguit tota l’evolució de la reivindicació berber, centrant el seu interès en l’acció cultural. Durant el segon seminari del MCB (Moviment Cultural Berber), el juny del 1989, va ser un dels principals redactors de l’informe de la tercera comissió, Cultura i desenvolupament artístic. Va dimitir de les files de les comissions del MCB el 1994, a conseqüència de les friccions polítiques amb l’altre corrent del moviment (la Coordinadora Nacional).

Del 1990 al 1995, va treballar com a periodista en el setmanari regional Le pays/Tamurt, on s’ocupa, essencialment, de les pàgines en amazic, en les quals selecciona i corregeix la majoria d’articles publicats en aquestes pàgines.


El 1998 va fundar el seu propi diari, Racines/Iz’uran, orientat sobretot a la promoció de la literatura berber, del qual continua sent el director. El diari es publica dos cops al mes i és bilingüe, amb alguns articles en francès i d’altres en amazic.

El 15 de juliol del 2005, Salem Zenia va rebre a París un diploma d’honor, atorgat per l’associació Tamazgha, entitat de defensa i promoció de la llengua i la cultura berber, pel conjunt de la seva obra i per la seva aportació al desenvolupament i l’expansió de la literatura amazic.
L’obra literària

A part de les col•laboracions periodístiques ja esmentades, Salem Zenia ha publicat articles i entrevistes també en altres diaris del seu país, com, per exemple, L’objectif démocratique, i poemes en la revista Awal.

La seva primera obra literària és un recull de poemes Les rêves de Yidir = Tirga n Yidir [Els somnis de Yidir], publicat el 1993 a París per l’editorial Harmattan. És una obra bilingüe, a cada poema en amazic segueix la seva traducció en francès.

Dos anys després, el 1995, Zenia publica la seva primera novel•la, Tafrara [L’alba] amb el mateix editor.

Tafrara és la sisena novel·la de la literatura berber enterament escrita en aquesta llengua, després de les obres d‘Aliche, Mezdad, Sadi i U-Hemza.

La novel·la descriu la societat de la Cabília en els anys 80. El personatge principal, Yidir, no solament està enganxat entre les malles d’una passió amorosa sinó que també està submergit en una crisi social, sobretot, en una crisi d’identitat. S’interroga sobre la manera de sobreviure com a amazic en el si d’un estat-nació com Algèria, s’interroga sobre la manera de resistir a l’islamisme polític. Zenia reconeix que alguns esdeveniments protagonitzats per Yidir són autobiogràfics. I també reconeix la influència indirecta de Mammeri, Féraoun i de Yacine, la dels escriptors francesos del segle XIX o d’escriptors americans com Faulkner... Sosté que vol descriure la Cabília, però no la de Mammeri o la de Féraoun, sinó la dels anys 80, la seva, aquella que viu cada dia.

El 2003 publica, també a París, Lyil d wefru, la seva segona novel•la. Es tracta d’una historia tràgica que es desenvolupa en una Algèria destrossada per una guerra sense nom on s’enfronten diferents ideologies. En una incansable recerca d’una identitat despullada, ridiculitzada, Azouaou, un jove poeta, s’enamora de Titem, una militant ardent dels drets de la dona. Una parella en revolta contra l’ordre establert, que els costa la vida, ja que moren a mans dels terroristes islàmics i d’un poder còmplice. El text és íntegrament en llengua berber.