El PEN Català coordina, des de l'any  2007, el programa, “Escriptor Refugiat”. Aquest programa, hereu de l’anterior “Ciutats refugi” impulsat pel Parlament Internacional d’Escriptors, té com a finalitat acollir durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits.

Precedents
Barcelona va ser una de les primeres ciutats en integrar l’antiga Xarxa de Ciutats d’Asil (International Network of Cities of Asylum), fundada el 1994 pel Parlament Internacional d’Escriptors i legalment dissolta el mes de juny de 2005 a causa de diferents problemes d’ordre burocràtic i legal. Durant aquest període Barcelona ha acollit dos escriptors, l’albanès Baskim Shehu i el cubà Rolando Sánchez-Mejía. Sabadell també va incorporar-se a la xarxa i va donar asil al cineasta congolès Gilbert Nsangata.

Sota el paraigüa de l'ICORN
El programa “Escriptors Refugiats” no és, per tant, nou, però presenta canvis rellevants en relació a l’anterior. El més important és que es du a terme sota l’aixopluc de l’ICORN (International Cities of Refuge Network) una xarxa constituïda legalment el passat mes de juny. L’ICORN, que recull els aspectes positius de la seva antecessora, i que des del començament en vol esmenar aquells que no funcionaven, neix amb l’objectiu d’omplir el buit deixat per la desaparició del Parlament Internacional d’Escriptors, amb la convicció que és imprescindible un organisme que coordini eficaçment tant les ciutats que tenen l’estatus de ciutats refugi com els escriptors que han de buscar refugi fora del seu país.

A l’Assemblea fundacional de l’ICORN que es va celebrar a Stavenger el mes de juny de 2006 hi van participar una trentena de representants de ciutats refugi, associacions dedicades a la defensa de la llibertat d’expressió, entre les quals el PEN Català, que va resultar escollit per l’assemblea membre del Consell Assessor. En el marc d’aquella assemblea es va aprovar la carta fundacional de l’ICORN i el model d’acord entre la xarxa i les respectives ciutats refugi. La carta fundacional es fonamenta en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans referent al dret a la llibertat d’expressió i s’ha elaborat a partir dels principis formulats en la Carta fundacional del PEN Internacional.

L’ICORN té la seva seu a la ciutat noruega d’Stavenger, que ja havia format part de la xarxa originària de ciutats refugi. L’Ajuntament d’Stavenger ha assumit per un període de tres anys la responsabilitat legal i econòmica de la xarxa. Per a l’execució d’aquest programa s’ha constituït una estructura organitzativa presidida per un equip directiu integrat per membres de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Stavenger un coordinador general, un consell assessor i una assemblea on hi són present tots els membres de la xarxa.

Com funciona l’ICORN?
Entre les seves responsabilitats l’ICORN ha de coordinar i donar suport a les ciutats i regions integrants de la xarxa i ha de garantir el contacte entre els escriptors perseguits i les potencials ciutats refugi.

El PEN Internacional, a través del Writers in Prison Committe, actua en qualitat d’expert en l’elaboració i avaluació dels casos dels candidats a ser escriptors refugiats. La participació del PEN Internacional en el projecte és una novetat respecte a l’anterior xarxa i la seva participació garanteix la màxima rigorosistat a l’hora d’analitzar i determinar quins són els casos més urgents.

Els criteris que seguirà el PEN Internacional per a la selecció de casos es basa en dos aspectes:

Ciutat refugi
Les ciutats refugi, o les entitats que assumeixen el programa, com és el cas del PEN Català, es posaran en contacte amb l’ICORN per tal que aquest li suggereixi els escriptors que requereixin ser acollits. Un poc obtinguda aquesta llista, i amb els corresponents comentaris de l’ICORN, la ciutat o entitat tria el candidat més idoni, d’acord a diversos aspectes (urgència del cas, afinitat de l’escriptor amb la ciutat i possibilitats d’adaptació, etc). Un cop seleccionat el PEN tindran la responsabilitat de fer-se càrrec de l’escriptor o escriptora durant un període de dos anys. Durant aquest temps se li facilitarà, a ell o ella i la seva família un habitatge i un sou. També es vetllarà per la seva integració en els cercles socials i culturals de la ciutat per tal de facilitar que pugui desenvolupar la seva activitat professional en un ambient de llibertat. També es promourà la traducció de la seva obra i la seva difusió a través d’actes literaris i d’intercanvis.

Resolució del Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya va adoptar, el 24 de maig del 2001, una resolució sobre la declaració de Catalunya com a comunitat refugi:

Resolució 756/VI del Parlament de Catalunya, sobre la declaració de Catalunya com a comunitat refugi per a escriptors perseguits en els països d’origen per raó de llur obra i llur pensament.

RESOLUCIÓ:

El parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Declarar el territori de Catalunya “comunitat refugi”, terra d’acolliment i de refugi per a escriptors perseguits, amenaçats i censurats en els països d’origen per raó de llur obra i llur pensament, d’acords amb la Carta de Ciutats Refugi, aprovada el 31 de maig de 1995 pel Congrés dels Poders Locals i Regionals d’Europa (Consell d’Europa), en el marc del Programa de ciutats i regions refugi del Parlament Internacional d’Escriptors.
b) Establir un conveni amb el Parlament Internacional d’Escriptors per a impulsar a Catalunya un programa d’acolliment temporal d’un nombre no inferior a cinc escriptors refugiats, d’acord amb uns paràmetres de cooperació bilateral similars als que s’apliquen en el marc de la Xarxa de Ciutats Refugi, i cercar les possibles formules de finançament d’aquesta cooperació.

Palau del Parlament, 24 de maig de 2001