Inici > Traduccions de la literatura catalana > Poesia > Josep Palau i Fabre > El Danubi blau
Josep Palau i Fabre
L'Obra:
Fragments:
Ressenyes:
Bibliografia:
Enllaços relacionats amb Josep Palau i Fabre
El blau va néixer en el mar per a inundar-nos. Inundà la cambra, inunda el pensament. Les tovalles es tornaren blaves abans de dinar, i no podem tocar cap fruit que no sigui blau ni podem menjar sinó claror blava...
Els ulls blaus ho veuen tot blau. I els ulls verds, tot verd? I els negres, tot negre? Però els nostres ulls canvien de color a cada instant i així arribem a fer-nos la il·lusió que les coses són canviants. Només els ulls blaus tenen aquesta propietat de permanència. Res no altera la visió blava de les coses. I la barca del pensament, igual que la de rems, navega sobre el blau.
El blau tenyeix, destenyeix. Sincronitza amb el temps. Hi ha malalties blaves, hores blaves, músiques blaves. El blau és sempre musical, des de l’ultramarí fins al cel transparent. La flauta del pastor és blava. Hi ha amors blaus també. Són aquells que es mantenen purs, quan els amants naveguen l’un dins l’altre ulls endins. Si el silenci els acompanya, el blau es manté intacte, i poden arribar al bes blau, a l’abraçada blava... el blau és més pur que el blanc, que és incitant, excitant, nerviós, metàl·lic. La Puríssima Concepció vesteix de blau o porta, almenys, una franja blava.
La cinta blava en el cabell de les noies i ja no goseu tocar-les.
El Comitè | Activitats | Traduccions de la literatura catalana | Literatura universal en català | L'espai dels Traductors | Escriviu-nos Avís legal | Web realitzada per cercleweb
Amb el suport de:
