• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Miquel Martí i Pol

English | Español | Français | Deutsch

Miquel Martí i Pol ha esdevingut, al llarg dels darrers anys, el poeta català més prestigiós i el més llegit. Poeta popular per definició, va rebre nombrosos premis literaris i la seva candidatura al Premi Nobel fou proposada reiteradament per les institucions culturals catalanes, i també pel Parlament de Catalunya l’any 2000.

Martí i Pol és originari d’una petita ciutat de la comarca d’Osona gairebé mítica: Roda de Ter.

Començà a treballar als catorze anys en una fàbrica tèxtil, i hi romangué fins al 1973, quan una esclerosi múltiple no li va permetre continuar-hi. La seva poesia es veu profundament marcada per la presència autobiogràfica i per una quietud que li dóna un to particular.

Al final dels anys seixanta, Martí i Pol milità al costat del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), d’orientació marxista. La seva poesia està impregnada de solidaritat, d’amor per altri, de reivindicació nacional i d’una generositat que l’obliga a ésser de tots els combats malgrat la malaltia que avança, que l’obliga a desplaçar-se ne cadira de rodes, fet que li dificulta la parla.

Ha inspirat nombrosos cantants (Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll, Rafael Subirachs); però, d’una manera molt especial, Lluís Llach, que va escriure amb ell l’àlbum Un pont de mar blava, i que ha musicat diversos poemes seus.

Martí i Pol també va escriure unes memòries i va traduir autors francesos: Citadelle, d’Antoine de Saint-Exupéry (en col·laboració amb Jordi Sarsanedas); Le salaire de la peur, de Georges Arnaud; Pour une théorie de la nation, de Robert Lafont; La mesure de l’homme, de Simone de Beauvoir; Tristes tropiques i La pensée sauvage, de Claude Lévi-Strauss, i Le degré zéro de l’écriture, de Roland Barthes (en col·laboració amb Jem Cabanes i Concepció Ciuraneta).

Per Ricard Ripoll i Simona Škrabec