Inici > Traduccions de la literatura catalana > Narrativa > Quim Monzó > La magnitud de tragèdia
Quim Monzó
L'Obra:
Fragments:
Ressenyes:
Bibliografia:
Alguns enllaços sobre Quim Monzó
Per fi, el començament
Quan, per fi, The Enormity of the Tragedy va aparèixer a les llibreries britàniques el mes de juny del 2007, en una traducció excel·lent a cura de Peter Bush, a mi ja no m'importava un rave que no havia pogut ser jo que hagués traduït en Monzó perquè a aquelles alçades ja havia llançat la tovallola, convençut que al Monzó, la porta britànica li estava hermèticament tancada pels segles dels segles. De manera que, en veure que havia estat un altre que l'havia aconseguit obrir una mica, em faltava temps per donar-li l'enhorabona.
D'altra banda, el mateix Monzó sempre havia mantingut una actitud entre estoica i despreocupada envers el silenci eixordador de les editorials angleses. El 1997, en ser preguntat per un periodista de la revista online The Barcelona Review per què la seva obra mai no s'havia publicat al Regne Unit, Monzó va respondre amb un lacònic «suposo que no els deu interessar».
Potser tenia raó. Crec, fins i tot, que hi ha una explicació probable per aquesta manca d'interès anglès, una explicació que ens remunta al 1986, l'any en què s'anuncia l'èxit de la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics. De cop, Barcelona entra a formar part d'aquell club exclusiu de ciutats europees que són de visita obligatòria per tothom que vol fer veure que coneix món, sobretot a Anglaterra, on Barcelona esdevé, amb diferència, el city trip més popular. D'aleshores ençà, els britànics comencen a cultivar una visió pintoresca de Barcelona (abans, no n'havien tingut cap, de visió) molts d'ells s'afeccionen a determinades novel·les de determinats autors barcelonins — La ciudad de los prodigios (1986) d'Eduardo Mendoza, La sombra del viento (2001) de Carlos Ruíz Zafón, entre d'altres — que ofereixen una imatge entranyablement material, gairebé cinematogràfica, de la ciutat, amb unes històries farcides de descripcions de segons quins costums, llocs i barcelonins més o menys típics, fins al punt que hi ha moments en què semblen una mena de llibres de viatges novel·lats; ideals, això sí, per a un públic estranger que vol ‘conèixer’ un urbs que, entre ells, està molt de moda.
L'obra d'en Monzó és, evidentment, a les antípodes d'aquesta mena de costumisme encobert. La ciutat on va néixer gairebé no surt als seus llibres; o, més ben dit, hi és present però no sobresurt de la manera que ho fa en el tipus de novel·la acabat d'esmentar. Així mateix, una novel·la com La magnitud de la tragèdia, en què no hi ha cap descripció física o ambiental de Barcelona, senzillament no encaixava amb les expectatives diguem-ne turístico-literàries dels lectors anglesos.
Va ser, doncs, amb una barreja de sorpresa, alleujament i felicitat aliena que em vaig assabentar de la publicació de The Enormity Of The Tragedy a Londres. Per començar, l'editorial, Peter Owen Publishers, tot i ser relativament petita, encara gaudeix d'un prestigi considerable (entre els autors de la casa hi ha hagut Mishima, Dalí, Gide, Cocteau, Colette i la parella Bowles). A més a més, la traducció és, tal com ja hem indicat, de moltíssima qualitat. Monzó és un autor dur de traduir, gràcies, entre d'altres coses, a un estil entre lapidari i col.loquial, sui generis, que té nombrosos cops amagats en part perquè juga amb les idiosincràsies específiques de la llengua catalana fins a un punt que esdevingui gairebé impossible trobar-ne equivalències. Per tant, una traducció mediocre o maldestra o fins i tot regular, en el cas concret d'en Monzó, hauria resultat en un petit desastre i hauria escanyat la seva reputació anglesa al naixement.
Per sort, això no ha estat pas així. Sense anar més lluny, al diari The Independent, el crític Michael Eaude va descriure The Enormity Of The Tragedy com a «hilarant i tràgic» i va subratllar l'originalitat del llibre i «l'habilitat tremenda» de l'autor.
És més, una de les editorials més importants dels Estats Units, Viking Penguin, s'ha interessat pels drets nord-americans de The Enormity..', i es preveu que a Anglaterra, aviat es traduiran dos títols més d'en Monzó: la novel·la Benzina; i el nou recull de contes, Mil cretins que — en donar a conèixer la qualitat excepcional del Monzó contista (a la ressenya esmentada, Michael Eaude afirma que es tracta «d'un dels millors contistes del món, sense exageració») — segurament portaria tard o d'hora a la publicació dels 86 contes, un llibre que, no en tinc cap dubte, consagraria en Monzó al món angloparlant i faria possible, de retruc, una certa normalització de l'estatus de la literatura catalana a nivell internacional (és a dir: aquesta deixaria de ser considerada 'rural’ o 'provincial' o 'nacionalista' o 'aïllada' o 'feta per autors que han optat per ser peixos grossos en un estany petit', per esmentar alguns dels tòpics sobre la literatura escrita en català que encara pul·lulen pels caps de bona part dels periodistes estrangers del ram).
En fi, hi ha moltes raons per creure que la publicació d'en Monzó a Anglaterra no és cap anècdota sinó el començament d'una introducció progressiva i persistent de cada vegada més autors catalans en el mercat europeu i mundial, del qual han estat exclosos durant un temps si fa no fa imperdonable per unes raons que no han estat precisament literàries.
De fet, ja n'hi ha una primera, petita, prova d'aquesta 'reinserció': si es teclegen les paraules The Enormity Of The Tragedy al cercador de la botiga online Amazon, aquesta automàticament recomana dos llibres més: Under The Dust de Jordi Coca, i O'Clock, aquell petit recull de contes monzonians publicat l'any 1984 per Ballantine Books, ara rescatat d'un oblit que semblava que havia de ser etern.
per Matthew Tree
Barcelona, gener 2008
El Comitè | Activitats | Traduccions de la literatura catalana | Literatura universal en català | L'espai dels Traductors | Escriviu-nos Avís legal | Web realitzada per cercleweb
Amb el suport de:
