Christine Angot

Christine Angot neix el 7 de febrer 1959 a Châteauroux (França). La seva obra literària es compon d’unes tretze obres, més set peces de teatre d’entre les quals L’Usage de la vie es va veure guardonada amb el premi Bernard Dort. Actualment, és directora literària a les edicions Stock de París.

Vu du ciel és la seva primera novel·la, el ressò de la qual va ser immediat en el món literari del país veí. Més tard, el 1999, publicà L’Inceste, confessió que la situà en el punt de mira dels crítics pel seu llenguatge agosarat i per la valentia i sinceritat de les seves confessions. Alguns han qualificat la seva escriptura d’autoficció, d’altres d’“introspecció excessiva”. Ella la qualifica de performativa, com sent una escriptura que “actua”.

La mediatització de L’inceste va dividir la crítica entre detractors i defensors incondicionals, i el cert és que el seu estil incisiu no deixa ningú indiferent. Al reguitzell de crítiques que li cauen al damunt, ella contesta senzillament: “No tinc cap sentit de la convenció social. Com tampoc el tinc en literatura pel que fa a tot allò que té a veure amb la moral. Crec que és una heretgia, per exemple, dir què és el que tenim dret d’escriure i què no ho és”. Convidada a la prestigiosa emissió “Apostrophes” de Bernard Pivot, l’escriptora es va sentir exasperada per la curiositat perversa que provocava el seu llibre sobre l’incest i va abandonar el plató en plena emissió deixant plantat l’entrevistador de prestigi.

En una entrevista al diari Libération, es donava per fet que amb la seva novel·la Rendez-vous Christine Angot rebria el Goncourt 2006, aposta que trobà ressò en la majoria de mitjans de comunicació. Així i tot, aquesta afirmació tan precipitada no va produir els fruits esperats. Tanmateix, la novel·la s’ha vist guardonada aquest any pel Prix de Flore, segons uns criteris de selecció que apunten l’originalitat, la modernitat i la joventut. El jurat es compon de periodistes i es distingeix per la seva independència, llibertat i insolència. Al mes de novembre passat li va ser remès, en el curs d’una vetllada literària al cèlebre Cafè de Flore del Quartier Latin de París.

Per Amàlia Prat