• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Galliot

Ressenya per Andreas Pittler

"Europa Central durant el regnat del primer Leopold, pocs anys després de la guerra dels trenta anys. Els seguidors fanàtics de les sectes s’enfronten amb les autoritats establertes que es mantenen al poder gràcies al terror. Els membres de la inquisició, els seus agents, supervisors i delators estan desencisats, fins i tot ells ja no creuen en la doctrina que han de defensar, per això mateix colpegen encara amb més força. Traïcions i denúncies abunden. En la ment de tothom hi ha la por davant una força que ha fet posar de genolls tant els prínceps de l'Església catòlica com els pagesos protestants: la pesta."

"En un d'aquells pobles exasperats, castigats per la pesta apareix un dia un estranger misteriós, en Johann Ott. Aviat els habitants del poble conclouen que l’aparició de l'Ott porta mals auguris. Ell és un artesà format com també sap de les lletres. Parla idiomes estrangers i la beguda no li diu res. Precisament per això els habitants el troben sospitós. Què fa aquí? Per què no s'ha quedat allà on va néixer? Al final encara es demostrarà que és un criminal, un condemnat a galeres que ha aconseguit fugir, un galiot. Johann Ott no podrà trobar la felicitat en aquest lloc, on la raó encara no ha penetrat, on la gent té el costum de penjar rates mortes a la porta per foragitar els mals esperits… […]

Der Standard, Viena, 13.9.1991

Ressenya per Urlich Weinzierl

"El galiot Johannes Ott és un entre molts, pertany al ramat dels condemnats a galeres. Bona part del llibre narra com va anar a parar al vaixell de la desesperació. Davant els nostres ulls té lloc una enorme dansa de la mort, grotesca, plena de la violència i del terror, de la histèria de les masses i de caça de bruixes. Arreu es busquen els heretges i es troben arreu, els missatgers del diable són sotmesos a uns processos extremadament tortuosos. Drago Jančar pinta les aventures del seu heroi al fresc, fent servir colors obscurs: a la seva prosa li agrada fer servir gradacions de gris i de negre. Johann Ott, "el viatger de la nit" és arrossegat sota les rodes de la seva època, que ja havien esclafat tants altres que se li assemblaven. Regna la pesta, els seus ambaixadors són la por i el terror, l'odi envers tot el que és desconegut, sense pàtria, sospitós. La figura principal és més aviat una víctima, un màrtir sense causa, que no pas un agent. Ott viatja a través d'unes regions que semblen més aviat pròpies de l'infern que no pas de la terra, el que l'impulsa a continuar és tan el plaer com el dolor. L'últim capítol el torna a portar al lloc on va començar el seu viatge, davant d'una capella que gairebé ja ha desaparegut sota terra a causa d'un terreny inestable, pantanós. "El sòl dels aiguamolls, la humitat i el temps. Això és el que se l'ha empassat." No hi ha dubte, el cel damunt de la capella està buit."

Frankfurter Allgemeine Zeitung, 15-02-1992

Ressenya per Gerhard Moser

"La novel·la de Jančar ha adquirit una actualitat estranya que l'autor no havia pretès, després dels esdeveniments relacionats amb la guerra a Iugoslàvia. Aquesta actualitat, però, enganya. També cal prevenir el lector davant una altra lectura massa simple: davant la intenció de comparar els processos contra les bruixes i organitzacions secretes amb la persecució estalinista dels grups opositors. Galiot és una novel.la històrica basada en una investigació precisa, escrita d'una manera que captiva el lector i que s’estructura al voltant d’una paràbola: la paràbola sobre la tragèdia d'un intel·lectual i d’un món que es trenca en trossos. Un món que només es pot mantenir unit gràcies a la violència i l’obstinació."

Die Zeit, 31-7-1992

Ressenya per Dorothee Frank

"L'actualitat d’aquesta novel·la es troba en un punt molt profund, no es tracta només d’una simple imatge en mirall. La trobem primer de tot en els sentiments d'un home sense arrels, en Johann Ott. El protagonista és una persona concreta que posseeix una extraordinària voluntat de sobreviure malgrat tot, de preservar intacte el cos i l'ànima i enfrontar-se amb la "malaltia mental que ha contagiat tot el país i ha penetrat a tots els racons". És la història d'un home que no persegueix cap objectiu material, que ha perdut la seguretat (aparent) i que li falta també el consol que pot oferir la reflexió espiritual. Per altra banda, aquest home, "exposat a les aigües turmentoses de la història" representa una metàfora per la manera com els destins individuals, especialment en el nostre segle, han estat predeterminats amb aquesta mena d’oratges. És una visió pessimista també pel que fa el futur: l'home com el galiot de la història. Tanmateix en algun lloc hi deu haver una espurna d'amor i de solidaritat, en algun lloc hi deu haver un país que es pot identificar amb la pàtria (centreeuropea), però l'esperança està amagada darrere els núvols com una estrella, no es pot ni tan sols concebre. El que ens ofereix Jančar és només una estació en un viatge molt llarg."

Die Presse, 22-2-1992