• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Katarina, el paó i el jesuïta

Ressenya per Aleksander Zorn

» Es tracta d’una novel.la històrica que és alhora una mena d’epopeia contemporània ja que la podem comprendre com si formés part del món en el qual vivim. Ens parla a cau d’orella i d’una manera tan colpidora que no podem relegar la història al passat des d’on han sorgit els seus protagonistes i evitar que el seu destí tràgic ens afecti. Drago Jančar ha descendit fins al segle XVIII per trobar unes imatges belles i imponents, fetes de paraules antigues, d’eslovens i d’europeus antics, de les seves guerres, romeries i creences per restaurar-les i donar-les-hi la forma d’un enorme fresc barroc dels nostres dies. L’autor, que ha assolit la maduresa d’un clàssic, ha decidit recuperar les normes estètiques dels altres temps. Després de les grans obres d’aquest autor, de les novel.les Galiot i Aurora boreal ens arriba ara també Katarina, el paó i el jesuïta.«

» El camí dels tres protagonistes que donen el nom al llibre serà un purgatori, una romeria feta enmig de conflictes bèl.lics i la fúria dels elements naturals. Al final del camí, en una ciutat estrangera potser sí que els espera la descoberta dels fonaments, la revelació del què busquen. El soldat espera guanyar la seva guerra i ostentar el seu orgull, el jesuïta busca recuperar la seva fe simple que havia perdut, Katarina pretén trobar un sol marit per tota la vida. Però no, el desenllaç no serà pas aquest. No hi haurà orgull perquè el que es pot trobar ara és només la vanitat, no hi haurà fe perquè el seu lloc l’ocupa la veritat de la Companyia i tampoc hi haurà un únic marit devot. Els protagonistes perden tot el que estaven buscant, però troben una altra cosa, una cosa molt més essencial que marcarà el destí de tots tres. Troben una altra classe d’amor, una altra classe de fe i una altra classe de mort, gens heroica. El que troben forma part del món dels vius, però també podria ser part d’un món etern. Tot s’acaba acomplint, gràcies a la grandesa humana de la Katarina que supera de llarg qualsevol redempció dels pecats. Al final potser sí que podem entreveure una espurna d’esperança que la romeria haurà aconseguit el seu objectiu.«

» Katarina, el paó i el jesuïta és una de les novel.les eslovenes realment grans, escrites en les últimes dècades. En ella es troba tot el que Drago Jančar hagi escrit fins ara d’important, només que ho escriu d’una manera encara més colpidora, més imposant i més nova. Ha inundat el text amb el gran tresor d’una llengua que sap utilitzar els recursos dels diccionaris vells i mostra el mestratge en els principis narratius més moderns. Jančar ha creat un món literari que sembla més el nostre món contemporani que no pas un món perdut en el passat, un món davant el qual podem oblidar que és fictici i prendre’l com a un món real.«

Text de la solapa de la primera edició eslovena, Ljubljana, Slovenska matica, 2000.