• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Emmanuel Todd

Emmanuell Todd, fill del gran escriptor i reporter Olivier Todd, és sociòleg. Jove quinquagenari, tot i el seu aspecte d’adolescent té en el seu haver una obra literària densa i original, en què les seves anàlisis premonitòries i a contracorrent han estat més d’un cop corroborades pels esdeveniments posteriors (caiguda de la URSS o l'augment dels vots contestataris a França).

A la vigília de les eleccions presidencials a França el proper mes d’abril, ha denunciat el lliurecanvisme, que deixa que cada país s’especialitzi en les produccions per les quals està més ben situat (el vi al Portugal, el tèxtil a Anglaterra...) i es converteix en una especialització. En la seva opinió, amb la poderosa remuntada de l’Índia i de la Xina, el lliurecanvisme econòmic ja no pot ser d’actualitat, perquè aquests dos països/continents, pel fet del seu pes demogràfic, poden arribar a competir sense límit amb els concurrents occidentals, fins a l’esgotament d’aquests. La solució, per a ell, resideix en la formació d’una entitat econòmica que englobi tot Europa, però allunyada de la mundialització a través d’unes sòlides proteccions duaneres. El lliurecanvisme, vet aquí l’enemic!, declara en controvertits debats polítics en el país veí.

Tot i militar en un primer moment al Partit comunista, comença el seu periple literari el 1976 amb l’obra detonant titulada La chute finale, essai sur la décomposition de la sphère soviétique (Robert Laffont). Un dels arguments més rellevant d’aquest llibre és la denúncia de l’índex de mortalitat infantil a la URSS a partir dels anys seixanta, en la qual veu el signe evident d’una fallida major del règim i del seu eminent esfondrament. El 1978, publica L’empire éclaté, any en què també apareixeria Le fou et le prolétaire, un assaig atípic sobre la burgesia europea d’abans 1914 i els orígens de la Gran Guerra i del totalitarisme. Cap als anys 1980, entra a l’Institut nacional d’estudis demogràfics, on realitza una recerca sobre els papers de les estructures familiars en els fenòmens socials i els sistemes ideològics. Aquests treballs desembocarien en la publicació de quatre assaigs: La troisième planète, L’enfance du monde, La nouvelle France, l’Invention de l’Europe, publicats per Seuil el 1990.

Segueixen Le destin des immigrés (Seuil 1994), L’illusion économique (Gallimard, 1998) i, després de l’atemptat terrorista contra les torres bessones de Nova York, publica Après l’empire. Essai sur la décomposition du système américain (Gallimard), que tradueix i edita també en català.

Per Amàlia Prat