• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Georges Brassens

Aquest any es compleixen 25 anys de la mort de Georges Brassens, poeta-compositor-intèrpret que ha esdevingut un vertader mite a França. Tanmateix també ha representat, per a tota una generació catalana i espanyola, el vincle que ha unit un pensament, una ideologia, una manera de viure i un plantar cara a supèrbies de tota mena que han estat i continuen sent internacionalment vigents.

La seva qualitat poètica i literària ha estat reconeguda per l’encarcarat Ministeri d’educació del país veí, que ha acabat considerant-lo com un dels seus grans creadors literaris i n’ha fet un ús abastament escampat per escoles, instituts i universitats, tot i la reserva inicial que els puristes de l’Acadèmia li sostenien. Potser contribuí a decantar la balança el fet que Brassens adaptés textos de poetes clàssics consagrats com François Villon, Paul Valéry, Louis Aragon o Paul Fort. Amb tot, el seu primer àlbum es va veure recompensat amb el Premi de l’Acadèmia Charles Cros i, el 1967, rebé el Gran Prix de Poésie de l’Académie française. La venda de 20 milions d’àlbums en el curs de la seva vida creativa és un esdeveniment remarcable i significatiu.

Cal tenir en compte el fet que a Catalunya l’interès per cançons i poesies de Georges Brassens el va abonar, cap als anys 60, l’escriptor Josep Maria Espinàs. I, conseqüentment, alguns components dels Setze Jutges i altres cantautors catalans es van veure profundament marcats per la seva influència. Així mateix, contribuïren a l’expansió de la seva obra les cèlebres versions que en castellà n’interpreta Paco Ibañez.

Actualment, tant les traduccions editades de Miquel Pujadó, com les de Jaume Terradas, catedràtic d’Ecologia de la UAB, representen una profunda aportació en el coneixement i projecció d’aquest poeta. Sense deixar de banda els nombrosos joves que adapten els seus poemes a la seva particular discografia, com ara Pascal Comelade, Eva Denia o Gerard Jacquet.

Per Amàlia Prat