Centre Català del Pen Club


Inici > Literatura universal en català > Literatura neogrega > Konstandinos Kavafis > Candeles


Candeles

Konstandinos Kavafis

Els dies del futur s’estan al davant nostre
com una fila de candeles enceses—
candeletes d’or, càlides i vives.

Els dies que han passat queden enrera,
dolorosa línia de candeles gastades;
les més acostades encara fan fum,
fredes candeles, foses i corbades.

No les vull pas veure; el seu aspecte m’entristeix,
I m’entristeix de recordar la seva llum primera.
Al meu davant, miro les meves candeles enceses.

No em vull pas girar, per no veure, i tremolar,
que de pressa que creix la línia fosca,
que de pressa que augmenten les candeles gastades.

(1899)

Traducció de Joan Ferraté

Les poesies de K.P. Kavafis. Traducció dels 154 poemes de l’edició alexandrina de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.



PEN CatalàPen Internacional

Comitè de Traduccións i Drets Linguístics