Inici > Literatura universal en català > Literatura neogrega > Konstandinos Kavafis > Candeles
Els dies del futur s’estan al davant nostre
com una fila de candeles enceses—
candeletes d’or, càlides i vives.
Els dies que han passat queden enrera,
dolorosa línia de candeles gastades;
les més acostades encara fan fum,
fredes candeles, foses i corbades.
No les vull pas veure; el seu aspecte m’entristeix,
I m’entristeix de recordar la seva llum primera.
Al meu davant, miro les meves candeles enceses.
No em vull pas girar, per no veure, i tremolar,
que de pressa que creix la línia fosca,
que de pressa que augmenten les candeles gastades.
(1899)
Traducció de Joan Ferraté
Les poesies de K.P. Kavafis. Traducció dels 154 poemes de l’edició alexandrina de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
El Comitè | Activitats | Traduccions de la literatura catalana | Literatura universal en català | L'espai dels Traductors | Escriviu-nos Avís legal | Web realitzada per cercleweb