• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

El roig i el negre. Un complot

Traducció de traducció de Ferran Toutain

Stendhal

Un complot

–Em fa molt content que no us en aneu –li va dir el marquès quan van acabar de parlar de negocis–; m'agrada molt veure-us.
Julien va sortir del despatx. Aquelles paraules el feien sentir incòmode.
"I jo vull seduir la seva filla i potser faré impossible el matrimoni amb el marquès de Croisenois, que li fa tanta il·lusió: si ell no pot ser duc, almenys la seva filla tindrà un tamboret." Li va passar pel cap la idea d'anar-se'n al Llenguadoc malgrat la carta de Mathilde i les explicacions que havia donat al marquès, però aquest esclat de virtut li va durar ben poc.
"Que n'arribo a ser de bo! –es va dir–. Jo, un plebeu, tenir pietat d'una família d'aquest rang! Jo, a qui el duc de Chaulnes tracta de criat! Com s'ho fa el marquès per augmentar la seva immensa fortuna? Corre a vendre valors quan s'assabenta a la cort que l'endemà hi haurà un cop d'Estat. I jo, arrossegat a l'últim rang per una providència cruel que m'ha donat un cor noble i menys de mil francs de renda, és a dir, que no m'ha donat ni pa, que m'ha privat literalment del pa de cada dia, ¿jo he de refusar un plaer que se m'ofereix, una font d'aigua clara que ve a calmar-me la set al desert ardent de la mediocritat que travesso tan penosament? Per favor, no sóc tan estúpid! En aquest desert d'egoisme que anomenen vida, tothom ha de procurar per ell."
I va recordar algunes mirades plenes de desdeny que havia rebut de madame de La Mole i, sobretot, d'aquelles dames amigues seves.
El plaer de triomfar sobre el marquès de Croisenois va rematar la derrota d'aquell rastre de virtut
"Com m'agradaria que s'ofengués! –va dir Julien–. Amb quin aplom li clavaria ara mateix una estocada", i amb el gest imitava un atac de segona intenció.
"Abans d'això, jo era un milhomes que abusava vulgarment d'una mica de valor. Després d'aquesta carta, sóc el seu igual. Sí –es deia, articulant lentament les paraules amb una voluptat infinita–, els nostres mèrits, els dels marquès i els meus, s'han posat en una balança, i el pobre fuster del Jura n'ha sortit triomfant. Excel·lent! –va exclamar–. Ja he trobat la firma de la meva carta de resposta. No us penséssiu pas, mademoiselle de La Mole, que oblido la meva condició. Us faré comprendre, us faré tenir ben present, que és pel fill d'un fuster que renuncieu a un descendent directe del famós Guy de Croisenois, que va acompanyar Sant Lluís a la Croada."
Julien no podia contenir l'alegria. Es va veure obligat a baixar al jardí: l'habitació, on s'havia tancat amb clau, li semblava massa estreta per respirar.
"Jo, un pobre pagès del Jura –es repetia sense parar–, condemnat a portar sempre aquest trist vestit negre. Vint anys enrere, hauria dut un uniforme igual que ells. Aleshores, un home com jo, o trobava la mort o arribava a general als trenta-sis anys. –Aquella carta que agafava fortament amb la mà li donava la talla i l'actitud d'un heroi–. També és veritat que avui dia, amb un vestit negre com aquest, es poden tenir cent mil francs de renda i el cordon bleu, com el bisbe de Beauvais. Doncs bé –es va dir rient com Mefitòfil–, jo sóc més intel·ligent que ells: sé escollir com li creixien l'ambició i l'estima per l'hàbit esclesiàstic–. Si n'hi ha hagut de cardenals de més baixa naixença que jo que han arribat a governar! El meu compatriota Granvelle, per exemple."

Stendhal. El roig i el negre. Llibre segon, Capítol XIII. Un complot

• Veure el text original