• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Virginia Woolf

Virginia Woolf va néixer el 25 de gener de 1882 a Londres en el si d'una família de classe mitjana dedicada al món de l'editorial. El seu pare, Leslie Stephen, crític literari i primer editor del Dictionary of National Biography , contragué matrimoni amb Julia Jackson Duckworth, membre d'una família d'editors de Londres. Ambdós tenien fills d'altres matrimonis i vivien en una casa familiar a Hyde Park Gate. Woolf, de petita, no assistí mai a cap escola sinó que rebé una educació autodidacta amb l'ajuda del seu pare. Desenvolupà la seva passió per la literatura a la biblioteca del seu pare, i amb tan sols nou anys començà a escriure petites cròniques diàries de tot el que l'envoltava.

La infància d'aquesta autora fou marcada pel dolor familiar. Woolf patí importants crisis nervioses al llarg de la seva vida que marcaren decisivament la seva obra. La primera crisi aparegué amb la mort de la seva mare al 1985 quan Virginia tenia tretze anys. Stella, la seva germanastra hagué de fer-se càrrec de la família i esdevingué una mare per a Virginia. Més morts es sumaren a aquesta, ja que el seu germà Toby morí al 1906, Stella poc temps abans i el seu pare al 1904 a causa d'un càncer.

Després d'aquest difícil episodi, Woolf i la seva germana Vanessa anaren a viure amb dos altres germans a Bloomsbury. Allà Woolf es va unir al grup Bloomsbury , un conjunt d'intel·lectuals aristòcrates, artistes, crítics i excompanys universitaris del seu difunt germà Toby que acollia a casa seva un cop per setmana. Entre aquests, es trobava Leonard Wolf, futur cònjuge de l'escriptora.

Woolf dedicà la seva vida a la literatura, l'estudi de la narrativa i al paper de la dona a la seva societat. Al 1905 començà a escriure critiques literàries pel Times Literary Supplement i The Guardian . Al 1912 contragué matrimoni amb Leonard Woolf. Leonard, fill d'un important advocat londinenc, fou publicista literari del 1923 fins al 1930. Al 1917 fundà una petita impremta, Hogart House, a Surrey, Richmond. Allà Virginia i Leonard publicaren al 1915 la primera obra de Woolf: The Voyage Out . Les següents foren Night and Day (1919), i Jacob's room (1922) que es basa en la vida i mort del seu germà Toby.

Al 1927 es publicà Al Far i The Waves al 1931. Amb aquestes obres Woolf esdevingué una de les escriptores més importants del modernisme literari. Tot i així, l'obra que li ha donat un major reconeixement és Mrs. Dalloway (1925). Aquesta novel·la marcà un abans i un després en la literatura coneguda fins a aquell moment. En aquesta obra Woolf experimenta noves formes de narrar que han popularitzat i han fet tant interessant la seva obra. A través de la superposició entre acció real, diàleg i consciència, el lector s'endinsa al pensament intern dels personatges que haurà d'entendre per seguir el desenvolupament de les seves novel·les.

Més tard, amb A room of one's own (1929) Virgínia Woolf posà de manifest la temàtica feminista que la ha caracteritzat com a autora i remarcà tots aquells prejudicis i obstacles amb els quals es trobaven les escriptores poc reconegudes del seu temps. Un exemple d'aquest tarannà crític i reivindicatiu el veiem a Three Guineas (1938) on mostra la necessitat de les dones de fer valer la seva literatura i els seus coneixements històrics. A Three Guineas la seguiren Orlando al 1928 i, tot seguit, un gran nombre d'assaigs i crítiques per revistes i col·leccions literàries.

Quan els nazis començaren a envair Anglaterra, Woolf i el seu marit pensaven suïcidar-se. No obstant, l'autora, greument afectada per la seva malaltia i les severes crisis nervioses que li arribaren a causar deliris, omplí de pedres les butxaques del seu abric i morí ofegada al riu Ouse el 28 de març de 1941, prop de la seva casa de Sussex. Es trobaren dues cartes de comiat de Woolf després de la seva mort: una per la seva germana Vanessa i l'altre pel seu espòs, Leonard. En la darrera, Virginia expressava paraules d'agraïment al seu marit per haver-se fet càrrec d'ella al llarg dels anys i parlava de la gravetat de la seva malaltia que ja no la deixava viure.

Es diu que les crisis nervioses que més afectaren a l'autora i que feien que perdés la consciencia sobre la realitat, solien coincidir amb els moments en que acabava alguna de les seves novel·les. No obstant, aquest fet no la impedia escriure, sinó que transformava les seves experiències en experiències pels seus propis personatges fins a convertir-les en literatura.

Eva Caro