• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Antoni Arca

Antoni Arca (1956, l’Alguer, Itàlia) és novel·lista, poeta i dramaturg. Compagina l’ensenyament amb moltes d’altres activitats. És professor a Universitat de Sàsser de llengua i literatura catalanes (Llengües estrangeres) i de Literatura juvenil (Ciències de la educació), ha estat també editor i llibreter. Es dedica a la promoció de la lectura a nivell territorial, és director de la associació cultural «Coilibrì» i col·labora com a autor teatral amb les companyies de teatre de Sardenya i Còrsega. Escriu a les revistes culturals i diaris de Sardegna.

Els seus llibres, generalment de literatura infantil i juvenil, són il·lustrats per ell. Ha publicat narrativa breu: Els catalans no dormim mai (1992) i Rondalles (1998), novel·les: La torre de l'esperó (1996), Balxa (1997) i Buc (2000), poesia: No tinc temps pel Nobel (1990), Isabelleida (1991), Onze cançons d'amor i de guerra (1991), A E I O U (1993), Memòries d'un dia llarguíssim (1993), Comiats (1996), Per una història del meu poble i de mi mateix (1998), prosa no de ficció: Barceloneta (1996), teatre: Tres peces de teatre (1993), Ramon i Lis (1994), Niños, pitzinnos, minyons (1995), Culumba Quijinera (2000), Golondrina (2000), Lo conte de Maria Entaulada (2000) i Germans = Frades (2000); a més d'un Lèxic militant (1985) i d'algunes obres en llengua italiana. La seva obra ha estat traduïda a l’italià i el castellà.

Ha traduït a l'italià Josep Pla i Josep Vallverdú. Tradueix al català de l’italià i del sard.

Premis literaris

• Premi Les Talúries, 1990: per Isabelleida
• Premi Ciutat de Tarragona Josep Pin i Soler de narrativa, 1991 per Els catalans no dormin mai.

per Jesús Revelles