Inici > L'espai dels traductors > Història de la traducció Literària > David H. Rosenthal
David H. Rosenthal
Fragments:
Bibliografia:
David H. Rosenthal estudià literatura comparada a la City University of New York obtenint el doctorat i realitzant la seva tesi sobre traduccions anotades de poesies catalanes modernes. Més endavant, feu palès el seu desig de promoure i fer conèixer la cultura i llengua catalanes al món anglòfon exercint de professor a la New York University, a la Fordhan University, i a d'altres universitats. Tot i així el gran reconeixement obtingut per Rosenthal, i pel qual és recordat, és la seva faceta de traductor. Rosenthal va passar llargues temporades a Barcelona on conegué Maria Mercè Marçal, Joan Rendé, Francesc Parcerisas, Montserrat Roig, Jordi Carbonell i molts altres creadors i intel·lectuals que l'ajudaren a aprofundir en la cultura catalana. Sis anys després d'haver aterrat per primer cop a Barcelona traduí el seu primer volum del català a l'anglès: Antologies , una recopilació de poemes d'Espriu, Maragall, Marçal, Foix... El seguiren La plaça del Diamant , Incerta glòria, Solitud, El carrer de les Camèlies i Les histories naturals , entre d'altres.
Rosenthal sentí que podia ser cosa seva traduir tota aquella riquesa literària encara desconeguda per a molts lectors fora de Catalunya. Després de traduir dues antologies de poesia catalana, La Plaça del Diamant i La Meva Cristina i altres contes s'interessà per la traducció del Tirant . Anteriorment ja havia traduït alguns textos antics, per això va començar a mirar cap al Tirant com una de les obres mestres en prosa que marca el final de l'edat mitjana i el començament del renaixement europeu. Rosenthal afirmava que el Tirant forma part d'una categoria excepcional de llibres al costat dels Contes de Canterbury de Chaucer, del Quixot de Cervantes o del Decameró de Bocaccio, llibres reconeguts i consagrats. Segons ell, el Tirant no és solament una novel·la de cavalleries amb els característics elements d'una novel·la de gènere, sinó que també és una novel·la amb elements moderns: ironia, realisme, guerra, sexe, manipulació, profunditat psicològica en la presentació dels personatges, i fins i tot, el suspens típic dels bestsellers d'avui en dia, amb diverses trames que mantenen la tensió fins al final. Tots aquests factors, definien el Tirant com una novel·la de gran importància, no sols dins el marc de la literatura catalana, sinó també com una peça important en la literatura d'Europa, cosa que es desconeixia als Estats Units, segons afirmà l'autor.
Preguntat en una entrevista sobre què havia representat per a ell haver traduït aquesta obra, respongué que esperava que poder traduir el Tirant a l'anglès, acostar-lo al públic general, servís perquè els lectors s'acostessin a d'altres novel·listes catalans moderns com Joan Perucho, Joan Sales o Mercè Rodoreda. El resultat fou una bona acollida i grans elogis al seu país. A Catalunya, alguns crítics acusaren la traducció de Rosenthal de mutiladora i, fins i tot, manipuladora del clàssic original. Malauradament, Rosenthal afirmà que per a obtenir una versió traduïda més illegible decidí condensar la novel·la en capítols més curts i simplificar l'estil ostentós de l'original per acostar-la a un públic més general que acadèmic. Tot i així, cap altra novel·la catalana no ha tingut mai aquell èxit als Estats Units i durant setmanes l'obra −que sorprenentment havia estat traduïda en cinc llibretes plenes de garbuixos en un pis minúscul a Barcelona i que es publicà al 1984 gràcies a un amic del seu pare que tenia una petita editorial− esdevingué un autèntic bestseller .
A David H. Rosenthal se l'ha descrit com a home intel·ligent, divertit, apassionat, una mica excèntric i ple de curiositat, un home que creia en la poesia. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca envers la nostra cultura. Va morir d'un càncer de pàncrees després d'acabar un recull propi de poemes on la presencia de la seva malaltia és molt colpidora ( El viatge ) i d'enllestir la seva obra pòstuma, l'assaig Banderes al vent! La Barcelona de les utopies 194-1936 , en què posa de manifest els seus coneixements sobre Catalunya a l'època de profunds canvis socials que es van produir en els anys trenta. Va deixar inèdit un seu dietari dels anys setanta, l'època en què va venir per primera vegada a Barcelona.
Per Eva Caro
El Comitè | Activitats | Traduccions de la literatura catalana | Literatura universal en català | L'espai dels Traductors | Escriviu-nos Avís legal | Web realitzada per cercleweb
Amb el suport de:
