• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

Josep Palau i Fabre

Français

Josep Palau i Fabre (1917) és una de les grans personalitats de la literatura catalana contemporània. Poeta, dramaturg, contista, assagista, traductor, Palau i Fabre és, sens dubte, el representant d’una literatura exigent, radical. Durant molt de temps fou considerat com un poeta maleït, ignorat per les institucions culturals, deixat de banda pels mandarins de la cultura oficial. Avui apareix com el més gran dels escriptors catalans vivents.

Palau i Fabre va néixer a Barcelona el 21 d’abril del 1917. Molt aviat va tenir contactes amb el món de l’art. El seu pare era pintor i decorador. Va dirigir la revista clandestina Poesia (1944-1945) on va proposar traduccions de Rimbaud i de Lautréamont. Anà a França, gràcies a una beca, i s’hi instal·là del 1945 fins al final dels anys seixanta.

La seva trobada amb Picasso fou decisiva, i es va convertir en un dels més importants experts de la seva obra, al qual dedicà més de vint volums. Els més importants han estat traduïts a una desena de llengües. Cal remarcar el seu Picasso cubisme: 1907-1917 (1990). Una segona trobada també fou primordial per a la seva obra: es tracta de la que tingué amb Antonin Artaud. Palau en traduí poemes (Versions d’Antonin Artaud, 1977) i li dedicà un assaig el 1976, Antonin Artaud i la revolta del teatre modern.

Com a traductor, proposà el 1966 una versió de les obres en prosa d’Arthur Rimbaud Una temporada a l’infern i Il·luminacions, amb un important pròleg que presentà la modernitat poètica al públic català. La seva obra completa ha estat publicada en dos volums per Galaxia Gutenberg.

Va participar al VIII Col·loqui Internacional sobre Lautréamont, el 2006, organitzat pel GRES (Grup de Recerca en Escriptures Subversives), el PEN Català i l’AAPFID (Association des Amis Passés, Présents et Futurs d’Isidore Ducasse), amb un text inèdit: «L’Alchimie du bien et du mal», que ha estat publicat per KRTU en versió bilingüe francès-català.

Per Ricard Ripoll