• Inici
• Mapa del Lloc
• Contactar

La marca de l’home

Traducciķ de Xavier Pāmies

Philip Roth

Va ser durant l’estiu de 1998 que el meu veí Coleman Silk —que, abans de jubilar-se un parell d’anys enrere, havia estat catedrātic de filologia clāssica durant més de vint anys a la veīna Universitat d’Athena i durant setze més hi havia ocupat el cārrec de degā— va confiar-me que, als setanta-un anys, estava embolicat amb una dona de fer feines de trenta-quatre que treballava a la universitat. Un parell de vegades a la setmana també feia la neteja de l’oficina de correus del poble, una cabanyeta grisa de posts de fusta amb tot l’aire d’haver protegit alguna família de jornalers d’Oklahoma dels vents i les sequeres dels anys trenta i que, sola i abandonada davant per davant de la gasolinera i el supermercat, exhibeix la seva bandera nord-americana a la conflučncia de les dues carreteres que assenyalen el centre comercial d’aquesta poblaciķ de muntanya.

En Coleman l’havia vist per primera vegada fregant el terra de l’oficina de correus un dia que hi va anar tard, poc abans de l’hora de tancar. Era una dona alta, prima, seca, amb una cabellera entre rossa i grisa que portava agafada al darrere en una cua i amb les severes faccions anguloses que se solen associar a les sacrificades i devotes mestresses de casa que van viure els ardus inicis de Nova Anglaterra, aquelles estrictes dones de l’čpoca colonial que estaven sotmeses a la moral imperant i s’hi cenyien. Es deia Faunia Farley, i, tot i les desgrācies que li haguessin pogut passar, ho amagava darrere d’un d’aquests rostres ossuts i inexpressius que no oculten res i transparenten una immensa soledat. La Faunia vivia en una habitaciķ d’una explotaciķ lletera prōxima on munyia les vaques per pagar-se el lloguer. Havia fet dos anys de secundāria.

Philip Roth, La marca de l’home (The human stain), traducciķ de Xavier Pāmies, Barcelona, La Magrana, 2001.

• Vegeu-ne el text original