El dia 30 de setembre se celebra el Dia del Traductor i el PEN Català ha organitzat dos actes, a València el dia 26 i a Barcelona el 30, per tal de commemorar-lo

"Dia

– Dia del Traductor a Barcelona, 30 de setembre a les 19h, llibreria La Central:

La Bucovina com a metàfora: «Una contrada on vivien personesi llibres»

Aharon Appelfeld, Paul Celan i Norman Manea provenen tots tres d’una mateixa contrada, la Bucovina, una regió històrica que va quedar dividida després de la Segona Guerra Mundial i que és un mosaic paradigmàtic de llengües i cultures des de temps immemorials. A més, també comparteixen l’experiència de la persecució i de les deportacions per part del nazisme i dels seus col·laboradors.

Són tres autors que aconsegueixen donar forma a una obra extraordinària a partir de llengües diferents i que es refereixen diverses vegades a aquell indret singular en què «vivien persones i llibres», per tal d’encetar una reflexió sobre l’ús i l’elecció d’una llengua com una decisió que no cau pel seu propi pes. Què representa per a Appelfeld començar de zero a partir de l’hebreu modern? Què significa per a Celan escriure en alemany, la llengua dels assassins? I què vol dir per a Manea no abandonar mai, ni tan sols als Estats Units, el romanès de la infància?

Segurament la veritat dels fets demana aquesta adaptació particular, així com una certa exterioritat i una ferma constància, quan es tracta de vehicular-la literàriament.

Però què aporta cadascuna d’aquestes llengües per ella mateixa i de quina manera li pot arribar alguna cosa, al lector forà, d’aquesta càrrega, quan llegeix aquestes obres traduïdes?

Participants:

Magda Bistriceanu Simian (Adamclisi, Romania, 1967) és llicenciada en filologia espanyola i romanesa per la Universitat de Bucarest (1989), en filologia romànica per la Universitat de Girona (1994). Va ser professora del primer curs universitari oficial de llengua i cultura romaneses de Catalunya durant els anys 2005-2008. És autora del llibre Invitació a l’estudi de la llengua romanesa (2008). Ha col·laborat amb diferents entitats culturals i mitjans de comunicació catalans i romanesos. Actualment publica articles d’opinió a la revista Estica de Bucarest i es dedica a treballs d’investigació sobre els inicis de la llengua romanesa escrita i a la narrativa pròpia.

Xavier Montoliu Pauli (Badalona, 1968), llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va ser lector de català a la Universitat de Bucarest (1992-1996) i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (1996-1997). Ha treballat com a gestor cultural i llibreter al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i des de fa deu anys és tècnic de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha col·laborat amb l’editorial Meronia de Bucarest en el projecte de traducció de literatura catalana al romanès. Ha traduït Paul Celan y Rumanía: la adolescencia de un adiós de Petre Solomon (2010); conjuntament amb Corina Oproae, l’antologia de poesia, Per entre els dies, de Marin Sorescu (2013); Sobre pérdidas y ganancias, antologia de poesia de Leti?ia Ilea (2014); i és a punt d’aparèixer un llibre d’assaig de Norman Manea.

Arnau Pons (Felanitx, 1965) compagina la poesia i l’assaig amb la traducció. Com a poeta, ha publicat, entre d’altres, A desclòs (1996), Desertar (1997) i Llum de ganivet (2012). Els seus darrers assaigs són Celan, lector de Freud (2006) i Nissaga d’abolits (2010). Ha escrit en català, espanyol i francès sobre autors tan diversos com ho són Maurice Blanchot, Salvador Espriu, Miquel Bauçà, Maria-Mercè Marçal, Hélène Cixous, Jacques Dupin, Àngel Guimerà, Joan Maragall i Antonin Artaud. En l’àmbit internacional, destaca pel seu treball hermenèutic sobre Paul Celan i Ingeborg Bachmann. Ha traduït al català Luiza Neto Jorge, Herberto Helder, Dino Campana, Paul Celan i Hervé Guibert; i a l’espanyol Hélène Cixous, Peter Szondi i Jean Bollack. El 2007, en ocasió de la Fira de Frankfurt, va editar, juntament amb Simona Škrabec, els dos volums de Carrers de frontera (Institut Ramon Llull), sobre les relacions entre la cultura catalana i l’alemanya. Com a editor, ha publicat autors com ara Idith Zertal i Mahmud Darwix. També ha coordinat el volum col·lectiu Escriure després (2012), sobre el tractament de l’extermini nazi en la cultura catalana contemporània. Actualment és professor de 17, Instituto de Estudios Críticos, de Mèxic.

Eulàlia Sariola va néixer i viu a Barcelona. És il·lustradora i traductora. A partir del seu primer llibre Els germans petits de tothom de Josep Maria Espinàs (1967), ha il·lustrat contes d’escriptors com ara Francesc Candel, Maria Antònia Oliver, Maria Aurèlia Capmany, Francesc Sales, Enid Blyton, Yehuda Atlas, entre d’altres; i poesia de Manel Forcano, Jep Gouzy, Shlomo Avayou. És llicenciada en filologia hebrea per la Universitat de Barcelona (1992) i ha traduït aquests darrers anys poesia i narrativa moderna israeliana per a joves i adults. En espanyol ha publicat traduccions d’Uri Orlev, Eshkol Nevo, Lea Goldberg, Zeruya Shalev, Rutu Modan, Orly Castel-Bloom. I al català ha traduït obres de Shlomo Avayou, Ronny Someck, Tamir Greenberg, Nira Harel, David Grossman, Uri Orlev, Pinkhas Sadé i Nir Baram. És traductora, a més, de Flors d’ombra (2009), En Bartfuss, l’immortal (2010) i Tsili (2013) d’Aharon Appelfeld. També és autora del text i de les il·lustracions de la novel·la gràfica El món per un forat (2011).

Corina Tulbure (Ia?i, Romania, 1977) va emigrar a Barcelona el 2001 i va seguir els cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona. Col·labora amb els mitjans de premsa de Romania i d’Espanya. Ha traduït del romanès Nacido en la URSS (2010) de Vasile Ernu i és coautora del volum El último europeo (2014). Actualment treballa en un projecte sobre una antologia de poesia romanesa en llengua catalana juntament amb d’altres traductors.

* Es publicaran els textos de les ponències i més informació sobre els autors comentats a la revista digital Visat del PEN Català: www.visat.cat

– Dia del Traductor a València, 26 de setembre a les 19h, Ca Revolta:

Traduir poesia d’ahir i d’avui

Una aproximació a la traducció de poesia a partir dels poetes romanesos Tristan Tzara i Marin Sorescu, junt amb les creaciones de Walt Whitman.

Participants:

Vicent Alonso (Godella, l’Horta, 1948), llicenciat en filosofia i doctor en filologia catalana, ha estat professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València fins al curs 2007-2008. Va fundar i dirigir la revista de literatura Daina. L’any 1997, va impulsar la segona època de Caràcters, revista de llibres. Ara es dedica exclusivament a la creació. Darrerament ha publicat el llibre de poemes En l’aspre vent del nou món (2012) i les traduccions del Diari de viatge, de Michel de Montaigne (2012) i de L’home aproximatiu, de Tristan Tzara (2013). Per la seva obra ha rebut els premis Ausiàs March, el de la Crítica Serra d’Or, el Qwerty de Barcelona TV, el Ciutat de Barcelona, i el d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Ha col·laborat en nombroses revistes i diaris. Durant els darrers anys ha publicat quinzenalment una columna de comentaris sobre literatura al «Quadern» de l’edició valenciana del diari El País, recollits a A manera de tascó. Notes sobre literatura (2013).

Xavier Montoliu Pauli (Badalona, 1968) -veure acte de Barcelona-.

Corina Oproae (Transsilvània, Romania, 1973) és llicenciada en filologia anglesa i hispànica per laUniversitat Babe?-Bolyai de Cluj-Napoca. Va cursar un màster sobre estudis literaris americans a la mateixa Universitat, on va desenvolupar també part de la seva activitat docent en acabar la carrera. Des de fa disset anys viu a Barcelona, on ha cursat estudis de doctorat en traducció i adquisició de llengües estrangeres a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment desenvolupa la seva tasca docent en un institut d’ensenyament secundari, tot compaginant-la amb la traducció jurada i literària. Conjuntament amb Xavier Montoliu Pauli ha traduït l’antologia de poesia, Per entre els dies, de Marin Sorescu (2013), traducció que ha estat mereixedora del Premi Cavall Verd 2014.

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984) és llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de les Illes Balears. Ha desenvolupat una intensa carrera com a poeta, amb dotze poemaris publicats, d’entre els quals destaquen: Els estris de la llum (2009), El poder i la fortor (2009), Cilici (2009, Premi Joan Alcover Ciutat de Palma), Carn vol dir desaparicions (2010) i Unlimited sobrassada (2011). Ha participat en espectacles poètics tant de Catalunya com d’arreu del món. La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies. El 2012 va publicar la seva primera novel·la, Faula (Premi Pare Colom de Narrativa). Ha traduït Fúria de Lucia Pietrelli (2010), Blues en setze de Stefano Benni (2011) i Fulles d’herba de Walt Whitman (2014).

Begonya Pozo (València, 1974) és doctora en filologia, llicenciada en filologia hispànica i filologia italiana per la Universitat de València on, des de 1998, treballa com a professora de filologia Italiana. També és vicedegana de Cultura, Igualtat i Comunicació. Està especializada en poesia contemporània i actual. Des de 2012 dirigeix la revista Caràcters. Destaca la seva activitat com a gestora cultural a la ciutat de València. Amb Vicent Alonso fou una de les creadores de l’Aula de Poesia de la Universitat de València (2002) i actualment n’és responsable. Ha publicat El muro de la noche (2000), Tiempo de sal (2004), Poemes a la intempèrie (2011, XXX Premi del Senyoriu d’Ausiàs March) i A contracor (2012). La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies. Alguns poemes seus han estat traduïts a l’anglès, espanyol, alemany, portuguès i eslovè.

*L’acte s’inclourà dins del cicle «Poesia per la Revolta» de Ca Revolta http://poesiaperlarevolta.wordpress.com
Es publicaran els textos de les ponències i més informació sobre els autors comentats a la revista digital Visat del PEN Català: www.visat.cat