• La Carta fundacional del PEN
• Estatuts
• 80 anys d'història
• Presidents del PEN Català

PEN International

• El PEN Internacional

80 anys d'història

L'escriptora anglesa Catharine Amy Dawson Scott (1865-1934), fundadora del PEN Club, fou allò que se'n diu una dona de caràcter i braó encomanadís a qui revoltava la hipocresia convencional de la moral victoriana. La història de la literatura la té oblidada com a escriptora i no han acabat de fer forat les novel·les i els llibres de poemes que va publicar. La poca informació que ens n'ha pervingut la devem a Marjorie Wats, que ha fet un seguiment de les fites poc o molt cabdals de la seva obra a l'estudi PEN. The Early Years. 1921-1926 , on remarca, per exemple, que la novel·la The Caddis-Worm (1914) avança un món interior comparable al de Doris Lessing.

L'aportació més important de C.A. Dawson Scott a la república de les lletres fou la creació del PEN Club, tot i que el naixement de l'entitat seria difícil d'entendre sense el marc històric que li féu de bressol. L'any 1921, l'horror de la Primera Guerra Mundial era un record tendre, les nafres no s'havien acabat de tancar i pervivia un poderós impacte traumàtic sobre la consciència col·lectiva d'Europa.

Entre els escriptors anglesos regnava una incòmoda sensació d'impotència pel fracàs que la guerra havia suposat de la intel·ligència i el sentit comú.

Tothom s'apuntava a ponderar la bondat del diàleg i no es dubtava dels efectes positius que podria tenir la lliure circulació de les idees entre els homes de lletres de totes les nacions. C. A. Dawson Scott es convertí en portaveu d'eficàcia de la causa fins a acaronar les formes d'una bella utopia: crear clubs que, arreu del món, acollissin fraternalment poetes, dramaturgs, assagistes, editors i novel·listes.

Convençuda que el diàleg de les plomes sumaria més que no pas els canons i les espases, concretà el seu somni en un club internacional d'escriptors que acostés les nacions de tot el món i fes possible una concòrdia de pau i de diàleg. El mot PEN li fou doblement útil, primer perquè és el nom de ploma, en anglès, i perquè reuneix, en les tres lletres de la paraula, la gràcia d'un explícit anagrama literari: poetes, assagistes, narradors.

La bella utopia va prendre traces de realitat entre la tardor de 1921 i l'estiu de l'any següent. El 5 d'octubre de 1921, C.A. Dawson reuní per primera vegada els escriptors del PEN Club anglès i el 26 de febrer de 1922 es constituí el PEN Internacional que llençà una lletra de convit a totes les literatures del món.

Segons l'estudi de Marjorie Watts, els escriptors francesos fundaren el seu centre PEN aquell mateix mes de febrer i poc després arribà a Londres la notícia de la creació d'un centre del PEN a Catalunya, el tercer en la història de l'entitat. Abans de l'estiu també s'havien organitzat els centres corresponents a Bèlgica, a Suècia, a Noruega, a Itàlia i a Romania. El PEN Club Internacional començava a dibuixar-se com una realitat.

Més informació