El PEN Internacional va ser fundat a la capital anglesa l’any 1921 per la novel·lista C.A. Dawson Scott, sota la presidència de John Galsworthy. Alguns dels seus primers membres van ser Joseph Conrad, George Bernard Shaw i H.G. Wells. Aviat es van anar creant diversos centres a Europa (el tercer dels quals va ser el PEN català) dels quals formaren part escriptors com Anatole France, Paul Valéry, Thomas Mann, Marià Manent, Bendetto Croce o Karel Capek, que van tenir un paper molt actiu en la vida i els treballs dde l’organització. Han presidit el PEN Intrenacional, entre d’altres, Alberto Moravia, Heinrich Böll, Arthur Miller, Pierre Emmanuel, Mario Vargas Llosa, György Konrad, Ronald Harwood o Homero Aridjis.

 

Am el pas dels anys, s’ha fundat Centres a tots els continents: el PEN compta avui amb més de 14.000 membres. Normalment hi ha un centre a cada país, però si un país té més d’una llengua o literatura, aleshores els escriptors en cadascuna d’aquestes llengües poden formar el seu propi centre.

 

El PEN internacional compta amb quatre comitès permanents, els membres dels quals pertanyen als diversos Centres PEN: el Comitè d’Escriptors Empresonats fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu. En molts casos, aquesta tasca ha donat lloc a l’alliberament d’escriptors empresonats o, si més no, a una millora de la seva situació. A més, els centres els donen suport personal, enviant-los targetes de Nadal, paquets de roba, medecines i llibres, i treballant per mantenir les seves famílies. El comitè de traduccions i Drets Lingüístics (fundat, entre d’altres, i presidit des dels seus inicis pel PEN català) promou l traducció d’obres escrites en llengües micorizades, per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Amb la convicció que el dret a l’ús de la pròpia llengua forma part dels drets humans i que el procés actual d’homogeneïtzació cultural i de desaparició de llengües arreu és una de les grans tragèdies del segle XXI, el Comitè també treballa en l’afirmació i al defensa dels drets lingüístics. El Comitè d’Escriptors per la Pau, per mitjà de seminaris i programes, treballa per trobar vies per les quals els escriptors puguin contribuir a la pau, en particular cridant l’atenció sobre l’ús distorsionat del llenguatge per disfressar la violència nacional i l’anomenada “neteja ètnica”. El Comitè de Dones Escriptores se centra en els problemes concrets de les escriptores, resultat de la posició tradicional de les dones en les estructures socials, culturals i religioses dels diferents països.

 

El PEN no és un sindicat: és un fòrum on els escriptors s’apleguen lliurement per discutir de la literatura i de les condicions en què aquesta és produïda i difosa. EL PEN és una veu que defensa els escriptors empresonats o perseguits per criticar els seus governs o per publicar opinions que no agraden, i que malda per difondre i fer respectar la diversitat lingüística i cultural del món en què vivim, a partir dels principis bàsics expressats a la Carta Fundacional de l’entitat.