La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat

Un infome realitzat per Carme Arenas i Simona Skrabec analitza l’estat de la traducció literària en català. L'estudi ha rebut el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Institut Ramon Llull.

Introducció

El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària en català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura. «Tota literatura formal ha començat per traduccions», ens recorda Josep Carner. Això es fa més necessari en el cas de les literatures escrites en llengües amb poc nombre de parlants, les quals necessiten de la traducció no sols per créixer, sinó també per fer-se un lloc dins la literatura universal. En el cas de la literatura catalana sovint ens lamentem que els nostres escriptors són poc traduïts, que la literatura catalana necessita ser traduïda a una llengua pont que li obri les portes a altres literatures, al món, i discutim sobre quina és la veritable llengua pont, el castellà? l’anglès? En quin grau són traduïts els autors catalans a altres llengües? A quines llengües ho són més? Quins són els mecanismes que fan que un autor de la nostra literatura sigui més traduït? Ser traduït al castellà o a l’anglès és garantia d’altres traduccions? La literatura catalana funciona amb els mateixos mecanismes que qualsevol altra literatura en llengua majoritària? Les nostres institucions culturals tenen en compte aquesta situació? Quin tant per cent de llibres publicats en català són traduccions d’altres llengües? Quins mecanismes de suport i de correcció actuen des de l’administració per esmenar-ne possibles dèficits o potenciar la difusió literària? Com es viu la traducció des del punt de vista dels qui la fan possible: els traductors? En quines condicions treballen els traductors que tradueixen al català o del català? Com és vista la traducció? Les traduccions donen més o menys prestigi que les obres escrites en català? Hi ha alguna política de traduccions destinada a cobrir possibles mancances històriques? És la indústria i el mercat qui dictamina què, com i quan es tradueix? Algunes d’aquestes preguntes poden trobar resposta en el present informe o, si més no, hi ha la voluntat de fer paleses unes situacions que de ben segur han de contribuir a reparar possibles mancances i a endegar actituds i polítiques encaminades a introduir millores en la situació i ajudar a trobar i desenvolupar respostes creatives al respecte.

Carme Arenas i Simona Skrabec

• La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat (versió PDF)
• Catalan literature and translation in a globalized world (versió PDF)