La primera condició per al progrés
és acabar amb la censura.
(G. B. Shaw)

 

Laudabunt alii, digué Horaci, i continuo en català: "altres lloaran la il·lustre Rodes, o Mitilene, o Efes, o la ciutat emmurallada de Corint, banyada per dues mars, o Tebes, famosa per Bacus, o Delfos, famosa per Apol·lo, o Tempe de Tessàlia [..] el que és a mi [res ...] no m'ha colpit tant com l'estança de la mormolejant Albúnea, la cascada de l'Ànio, el bosc sagrat de Tiburn i els fruiterars amarats per l'aigua viva dels rierols." Fins aquí Horaci.

Altres lloaran la il·lustre Barcelona, o la París capitalina, o la ciutat de Ginebra, banyada pel Léman, o la musical Viena. El que és a mi res no m'ha colpit durant tants d'anys com el bosc sonor de la Cova d'en Daina, l'ampla vista del Mirador de les Mirandes, el clos obert d'El Senyal Vell, els ulls de cada fulla de cada suro del jardí, la pluja d'estels des de la teulada de la torre, a Romanyà de la Selva, el darrer recer, el recer celest de Mercè Rodoreda.

En el fragment de vida que va des de 1972 fins a 1983, Mercè Rodoreda va passar la major part del seu temps a Romanyà de la Selva, en companyia de Carme Manrubia. Rodoreda va arribar a Romanyà després d’haver viscut el dolor, el mal, dues guerres, diverses morts, més d’un exili, uns quants viatges, alguns inferns, certa destrucció, finals calamitosos. Primer va viure, després va sobreviure per a poder finalment escriure, “La importància del lloc on escrius és capital. És importantíssim. […] A Romanyà hi ha la tranquili·litat i el silenci, i puc concentrar-me”, deia Rodoreda en una entrevista.

Romanyà de la Selva té tots els elements al seu favor per esdevenir un lloc literari identificable amb Mercè Rodoreda. La gran imaginació de Rodoreda va trobar a Romanyà el contrapunt real ideal per a escriure la seva obra més essencial. Quan l’escriptora barcelonina va escriure Mirall trencat, pensava, creava i vivia el jardí d’El Senyal Vell, la casa de Carme Manrubia que la va acollir a partir de la seva construcció l’any 1972. Un jardí fet a imatge i semblança del jardí imaginat de la finca dels Valldaura, que al seu torn recreava el jardí de la finca barcelonina de can Brusi, que Rodoreda veia davant de casa seva durant la infantesa i adolescència, i al capdavall el jardí del casal de l’avi Gurguí. Quan Rodoreda va escriure Quanta, quanta guerra, va fer-hi viure la muntanya de Romanyà sencera, amb les seves pedres mil·lenàries, els boscos d’alzines sureres, els camins, les fonts i el mirador sobre la vall, però també Max Demian, Caïm, Carme Manrubia. A Romanyà hi va escriure també els "Viatges a uns quants pobles" que juntament amb les "Flors de debò" formarien el recull de proses poètiques Viatges i flors. Al “Viatge al poble de la por” de Viatges i flors, Rodoreda va reviure els seus records més immediats i va descriure la casa i el jardí d’El Senyal Vell.

Concentrats en pocs metres quadrats i conservats quasi com quan Rodoreda hi vivia i hi escrivia, Romanyà ofereix al visitant tots aquells elements que configuren allò que en diem la geografia literària d’un escriptor: els jardins imaginats de l’escriptora fets realitat, per obra i gràcia d’ella i de la seva amiga, els espais viscuts de l’escriptora, el lloc de repòs de l’escriptora.

Aquest any 2008, l’any del centenari del naixement i dels vint-i-cinc anys de la mort de Mercè Rodoreda, s’ha institucionalitzat un itinerari literari de Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva. L’he elaborat des de la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona, per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro i amb la col·laboració del Consorci de les Gavarres. L’itinerari és el resultat d’anys de lectures i de vivències, de proximitats i d’allunyaments. De pòsit.

Els 12 punts de l’itinerari literari de Romanyà de la Selva els he distribuït en 3 espais: el nucli del poble, és a dir el Romanyà de la vida social i pública; les cases i el mirador, és a dir el Romanyà més íntim i secret, el viscut; el dolmen i el cementiri, és a dir el Romanyà del repòs. El visitant que arriba a Romanyà de la Selva i passeja pels seus camins troba dotze faristols en cadascun dels dotze punts rodoredians que he triat. A cada faristol hi ha un número que correspon al punt del recorregut sencer i un text breu, que he extret de les obres de Mercè Rodoreda, escrites a Romanyà de la Selva i que fa possible que el visitant afegeixi la seva mirada a la mirada de Rodoreda sobre el seu entorn.

La relació de Mercè Rodoreda amb Romanyà de la Selva va ser intensa i profunda, plena de matisos inacabables. Es coneix més bé Romanyà, si es llegeix Rodoreda, i probablement es coneix millor Rodoreda si es visita Romanyà. Una i altre són ja indestriables, inseparables, perquè l’escriptora va fer de Romanyà el seu espai. I aquest espai va ser sacsejat per la imaginació de l’escriptora, va ser percebut no pas a través del positivisme de la ciència, sinó amb els ulls de la subjectivitat, de manera que Romanyà ha esdevingut representació del món rodoredià. Potser Romanyà és l’espai interior de Rodoreda, el que sempre havia esperat i finalment va trobar. De la mà de Carme Manrubia. Rodoreda es va instal·lar en aquest espai i hi reposa de debò, per sempre.

L’itinerari literari Rodoreda Romanyà és un viatge pel Romanyà descrit per Mercè Rodoreda en les seves darreres obres, és un viatge a través de l’obra rodorediana més íntima, més essencial i pel Romanyà més secret. Tot plegat és una invitació a llegir les obres de Mercè Rodoreda, és una invitació a preguntar-se el perquè d’aquestes obres, és un bon complement a la lectura de les obres de Rodoreda. L’escriptora reviu a Romanyà, en l’any del seu centenari.