Derek Walkott es va referir ahir, en la conferència pronunciada al Palau de la Generalitat, a un poema sobre Obama que li havia encarregat el diari Times. Us oferim el poema i la seva versió catalana realitzada, en una traducció d’urgència, generosament, per Jaume Subirana.

‘Així que el món espera Obama’, va dir el meu barber; i les velles tanques al carrer del poble i les flors que vessaven dels zencs rovellats tenien totes una lluïssor com de sospir visible i, a dins de la petita barberia, un cartell electoral es tocava amb un altre amb els diferents pentinats a disposició dels joves clients negres, tots al mateix preu siguis qui siguis –president dels Estats Units, cap llis com una bola de billar–, el meu barber somriu, “És un nom àrab o africà, Obama?”, dolç i suau amb les seves tisorades ràpides, “Li desitjo sort”, i la sort s’espera en cada carrer ombrejat de façanes que va cap a la platja.

En Popo s’estima la política, una vegada al vidre hi havia fotos de Malcolm, King, Garvey, Frederick Douglas amb el nas arrugat a la finestra de l’arbre de pa, també els gossos que borden, les mànegues, l’església a Alabama. En Popo és jove, negre, calb sota la gorra de beisbol, però a banda de barber és exquisit, expert, i quan deixo el seu tron, agita els cabells tallats de la falda i em sento canviat, com una promesa electoral mantinguda.

Derek Walcott (Traducció de Jaume Subirana)

—

‘So the world is waiting for Obama’, my barber said; and the old fences in the village street and the flowers brimming over the rusted zinc fences all acquired a sheen like a visible sigh, and, indoors in the small barber-shop an election poster joined another showing all the various hairstyles available to his young black clients that cost the same no matter who you were — President of the U.S. — head smooth as a bowling ball my barber smiles ‘is that a Muslim or an African name, Obama?’ benign and gentle with his swift-snipping scissors, ‘I wish him luck,’ and luck waits in each gable shadowed street that leads to the beach. Popo loves politics, once in the glass there were photos of Malcolm, King, Garvey, Frederick Douglas frowning in the breadfruit window, also the yapping dogs, the hoses, the church in Alabama.

Popo is young, black, bald under his baseball cap but more than a barber he is delicate, adept, and when I leave his throne, shake shorn hair from my lap I feel changed, like an election promise that is kept.

Timesonline