Entrevista a la presidenta del PEN Català publicada al diari Ara el 24.12.2012.

Carme Arenas ha traduït autors com Svevo, Eco i Calvino, i ha editat l’obra completa de Salvat Papasseit. Llicenciada en filologia catalana i història de l’art, presideix el PEN català des del 2010

JORDI NOPCA
El PEN català ha arribat al seu norantè aniversari en plena activitat.
El PEN català -el tercer PEN més antic del món- actua en coalició amb altres organitzacions internacionals sempre que calgui. Fa uns anys vam engegar a Barcelona, amb sis ciutats més d’Europa, el programa Escriptor Acollit, i per dur-lo a terme el 2006 vam fundar una xarxa de ciutats refugi, ICORN (International Cities of Refuge Network), que en sis anys ha passat de set a 40 associats. L’escriptor acollit passa un any a la ciutat, amb opció d’allargar l’estada un any més: l’autor hi fa conferències i participa en la vida literària del país.

Aquest 2012 el PEN ha acollit el poeta palestí Basem al-Nabriss, després de ser perseguit pel govern fonamentalista de Hamàs.
Quan va arribar a Barcelona va comentar que era com si hagués passat de l’Edat Mitjana al món contemporani de cop. Va parlar del pas d’una “cova” a un “horitzó lluminós”. Més enllà de l’estada dels escriptors acollits, que és molt enriquidora, el programa és molt profitós, perquè incorpora la mirada de l’altre a la nostra societat i, més endavant, converteix els autors en ambaixadors de la nostra cultura i de la nostra literatura. Al-Nabriss ja ha comentat la voluntat de traduir escriptors catalans a l’àrab, ja que actualment no n’hi ha cap.

Un dels punts claus del PEN català és la vetlla pels drets lingüístics de la llengua.
El PEN Català té, des de fa quatre anys, la presidència a escala internacional del Comitè de Drets Lingüístics. També és organisme consultiu a l’ONU i a la Unesco, fet que ens permet treballar al costat d’aquests organismes en matèria cultural. Fa 16 anys, juntament amb el CIEMEN, el PEN català ja va promoure la Declaració universal dels drets lingüístics , i el 2011 ha promogut el Manifest de Girona , traduït a més de 70 llengües, un decàleg que vol fomentar el debat i el respecte sobre els drets lingüístics dels pobles. Va ser aprovat en l’àmbit internacional el setembre del 2011 i presentat a Catalunya al juny al Palau de la Generalitat. Ara recorre a l’ONU per aconseguir que els drets lingüístics siguin considerats un dret humà fonamental. Paral·lelament, el 2009, amb motiu de l’Informe Periòdic Universal de l’ONU, que cada quatre anys han de passar tots els estats, el PEN Català va presentar un informe en què denunciava vulneracions dels drets dels catalanoparlants en l’àmbit de la justícia. L’informe es va fer efectiu el 2010 i el seguiment continua. Espanya tornarà a ser avaluada per l’ONU el 2014.

A finals del 2010, tres sentències del Tribunal Suprem instaven la Generalitat a garantir els drets de les famílies que volien que els seus fills fossin educats en castellà.
Va ser llavors que es va engegar la plataforma Som Escola, integrada per més d’una trentena d’entitats, entre les quals hi ha el PEN català com a membre fundador. Quan una llengua perd presència a l’escola la seva entitat també se’n ressent. Des del PEN i des d’altres entitats volem conscienciar els ciutadans que en molt poc temps la llengua pot recular d’una manera definitiva. Si l’escola no pot garantir el dret de tots els ciutadans a conèixer la llengua comuna -el català- queden vulnerats els drets de tots els catalanoparlants, perquè ja no se’ls pot garantir que puguin parlar la pròpia llengua. Aquesta és la manera més senzilla de dividir una societat i de crear un conflicte seriós. Segurament és la voluntat de tots aquells que fan tot el que poden per convertir la llengua catalana en residual, d’uns pocs, fins a fer-la desaparèixer. L’atac ja no és a l’escola, sinó a tota la societat. Si una llengua com la catalana, que té una comunitat lingüística ja fragmentada políticament, experimenta una regressió notable, és molt probable que ja no se’n pugui recuperar.

Les notícies que arriben des del País Valencià i les Balears són preocupants. I ara arriba l’avantprojecte de llei Wert.
Els governs de les Balears i del País Valencià han actuat clarament en contra de la llengua. Des del retorn de la democràcia, el procés d’aculturació ha estat molt gran a Espanya. L’atac contra el català és una estratègia meditada per fer-nos desaparèixer com a cultura.

La situació, per tant, és difícil.
Per als processos de substitució lingüística només calen dues generacions. Per això és tan important que l’ensenyament pugui continuar sent en català. Si, a més, el català no té prestigi social els parlants abandonaran la llengua més ràpidament.

Són anys compromesos.
Ens estem jugant l’especificitat cultural i, evidentment, la literatura.

El PEN és una organització que treballa tot sovint sense aixecar gaire la veu.
La nostra és una feina de fons, quieta i constant. El PEN Internacional treballa per defensar la llibertat d’expressió i lluita per la salvaguarda del patrimoni lingüístic i literari. Molt sovint es tracta de salvar la vida d’un escriptor o periodista i això demana actuar amb molt de tacte i sense abaixar mai la guàrdia. La tasca d’organitzacions com el PEN no demanen titulars constants, sinó més aviat una feina discreta, perquè la volem efectiva.