John Ralston Saul: “La força del nacionalisme és un senyal del fracàs de la globalització”. Entrevista publicada a l’ARA (16.10.12).

El filòsof i escriptor John Ralston Saul (Ottawa, 1947) acaba de publicar una actualització del seu llibre ‘El col·lapse de la globalització’. Compromès en la defensa de la llibertat d’expressió, presideix des del 2009 el PEN Internacional.

LARA BONILLA

Compagina el seu compromís polític amb l’escriptura, i els seus assajos són cada cop més influents en el pensament econòmic contemporani. A El col·lapse de la globalització i la reinvenció del món, que acaba d’actualitzar, ja ens advertia del fracàs de la globalització. Les seves crítiques a la classe política són demolidores, però el seu discurs té un substrat optimista: “És possible canviar les coses però primer s’han d’admetre els errors”.

Què pensa del moment polític que estan vivint Catalunya i Espanya?
No vull entrar a valorar si la independència és una bona o mala idea. Dins del moviment de globalització -que està caient a trossos- hi ha una forta negació de la idea de democràcia i del poder dels ciutadans per decidir polítiques. Una reacció en contra de la globalització ha sigut el retorn del nacionalisme, que mai va marxar del tot però que ara s’ha enfortit. I aquest és un dels senyals del fracàs de la globalització.

Parla del poder dels ciutadans. A Catalunya, un milió i mig de persones van sortir al carrer a reclamar la independència. ¿Els ciutadans poden canviar el sistema?
Que la gent surti al carrer sempre és un bon senyal. Però el més important és que els ciutadans siguin actius políticament i s’afiliïn a partits polítics -els que siguin, això ja és la seva decisió-. La clau de la democràcia és la participació. Votar no és res si no participes. Si vols que els governs siguin responsables has d’unir-te a partits polítics i ser-hi present constantment, no només cada quatre anys.

Votar, doncs, no és suficient?
Votar és la part fàcil. Un dels grans problemes que tenim avui és que la gent surt al carrer però s’aparta de la política. S’uneixen a ONGs, i una ONG pot ser influent però no té poder. Per exemple, en medi ambient hem salvat les balenes i tenim energia solar, però en els grans temes, com el canvi climàtic, no s’ha progressat. I si s’unissin a partits polítics els milions de joves que surten al carrer tindrien poder.

O sigui, abandonem les ONG i afiliem-nos a un partit.
Afiliar-nos-hi o crear-ne de nous. Si tu avui ets aquí és perquè les dones es van unir a partits polítics i van tenir poder per canviar les coses. La gent ha de donar el 25% del seu temps per participar en assumptes públics. I s’ha de fer quan ets adolescent i pobre perquè si esperes a fer-ho quan tens diners, no ho faràs mai.

Ara tenim una generació de joves formada però a l’atur. ¿És la generació perduda?
Podria ser-ho. Hi ha un increment de gent jove que se sent exclosa i amb feines inestables. Si algú estudia però no treballa durant 10 anys, segurament no treballarà mai. I un altre risc és que es converteixi en una persona amargada i enfadada, i això pot provocar qualsevol cosa. En el passat, va generar el feixisme.

¿I la classe política hi està donant resposta?
A Europa i Occident hi ha una terrible falta d’imaginació de les elits polítiques. Hi ha moltes coses senzilles per fer. ¿Per què no donem els diners a la gent que no pot pagar les hipoteques en lloc de rescatar els bancs? Així també salves els bancs, perquè la gent hi ingressarà els diners. La crisi és sobre la gent i no sobre els bancs. Però ara no hi ha imaginació als departaments d’economia ni a les escoles de negocis. Tothom té por de fer coses noves. I els mateixos governs estan destruint els estats amb les seves polítiques.

¿Potser és perquè no s’hi troben alternatives?
Per descomptat que n’hi ha. Mai hem tingut tantes alternatives, ni gent tan ben educada i amb tantes possibilitats per fer coses. L’únic que fa falta és que la gent que diu que això no funciona, faci alguna cosa.

¿Llavors la resposta ha de venir dels ciutadans?
Sí, però han de fer més que votar, han d’involucrar-se. La força de la democràcia és que tens accés a milions de cervells i les seves idees. Per exemple, si els bancs s’han de reinventar, per què no recuperem els bancs locals? Encara s’estan gestionant les ciutats amb les regles del segle XIX, quan l’esperança de vida era de 50 anys. Si ara es viu 100 anys, per què ha de ser lineal el sistema? Per què no tenir fills primer i després anar a la universitat? Hi ha milers de possibilitats.

Com a president del PEN Internacional, un dels seus reptes és defensar les llengües en perill. Com veu el català?
Sé que hi ha queixes en alguns aspectes, però és una cultura molt activa i rica. Però per a les cultures amb poca població és important vigilar sempre. Això no significa que els altres siguin el diable, només que has de treballar més.

¿El problema és que el català no disposi d’un estat propi?
No vull entrar en el debat polític. La gent ha de decidir com vol organitzar-se i hi ha moltes maneres. Hi ha estats que han fracassat i altres que han tingut èxit. Hi ha minories que han estat exitoses dins d’un estat i d’altres que no. Heu de decidir per vosaltres, i Espanya també ha de decidir com organitzar-se. Però crec que podeu estar orgullosos de la fortalesa de la cultura catalana.