Un any més l’escenari del llac i el castell roquer de Bled han acollit aquesta activitat del PEN, del 4 al 6 de maig. La trobada d’enguany va començar de la millor manera possible: amb una vetlada literària, que era dedicada als poetes de l’Ístria. Llegiren els seus versos Bert Pribac, Alferija Bržan, Edelman Jurin?i? i Karlo Hmeljak, poetes de diferents generacions i estils, i el darrer amb la particularitat anecdòtica (en tant que poeta, és clar) de ser guardonat olímpic de vela.

Dijous dia 5 varen tenir lloc dues taules rodones. La primera, al matí, es dedicà a la bibliodiversitat i l’avenir de l’escriptura. Meta Grossman, de la Universitat de Ljubljana, va llegir la ponència inicial, que ens va fer reflexionar sobre l’accés a la lectura, del qual dependrà si escrivim i què escrivim; feu notar els canvis que el llibre electrònic introdueix(irà) en l’accés a la lectura i en la lectura mateixa. Andrej Blatnik (PEN Eslovè) va insistir en els canvis produïts per les noves tecnologies: la lectura ja no serà necessàriament lineal ni únicament lingüística; en certa manera, va dir, la lectura de qualsevol llibre podrà esdevenir com la del Diccionari khàzar de M. Pavi?. Nadežda ?a?inovi? (PEN Croat) complementà aquestes nocions amb una reinterpretació del terme bibliomania, ara aplicat no a l’obsessió per la possessió de llibres sinó per l’accés a aquests. Tarik Günersel (PEN Turc) defensà que els gèneres d’extensió més breu (com epigrames o microrelats) són els que tenen més assegurada la supervivència en la xarxa i que alhora poden ser eficients per aconseguir un objectiu extraliterari (els qualifica “com atacs de guerrilla”). Eva Hauserová (PEN Txec), com a biòloga, va comparar la bibliodiversitat amb la biodiversitat en analitzar les conseqüències de la imposició del realisme socialista a Txecoslovàquia: “si no es destrueixen molts d’organismes en un sistema, la diversitat tendeix a restablir-se per si mateixa”; una manera que va tenir de sobreviure en aquest medi va ser el camuflatge: escriure novel•les de ciència-ficció. Marina Katni?-Bakarši? (PEN Bosni) va plantejar la bibliodiversitat com a originada per la traducció i que dependrà de la tria de les obres, de la tria de les llengües d’arribada i de partida, i de l’estatus del traductor; va posar exemples de traduccions de clàssics àrabs a Bòsnia, que han permès l’accés a un text fiable i la visibilitat del traductor, especialment la versió íntegra, sense retall dels versos ni censura dels passatges eròtics, de Les mil i una nits.

En començar la segona taula rodona, “Llibertat d’expressió: censura visible i invisible”, la moderadora, Franca Tiberto (PEN Italoreticosuís), va fer notar la importància de plantejar-nos aquest tema, ja que era indicatiu que anàvem per bon camí, i va deixar a l’aire una qüestió: si hi ha dret a haver-hi una certa censura, o si bé no hi ha d’haver límit a la llibertat d’expressió. Molts dels ponents (com Jean-Claude Bologne, Sylvestre Clancier o Daniel Leuwers −PEN Francès), van reflexionar sobre els diferents tipus de censura i van ressaltar la insídia de la censura més subtil i sobretot de l’autocensura. Molt interessants foren les intervencions que parlaren de casos concrets de censura en diferents indrets; fou el cas de Costas Valetas (PEN Grec), Elizabeth Csicsery-Rónay (PEN d’Escriptors a l’exili), Fran?ek Rudolf (PEN Eslovè) o de Laura Mintegi (PEN Basc), que va saber connectar una exposició teòrica sobre els mecanismes de la censura amb referències a la realitat més immediata d’Euskal Herria.

Al vespre, diferents escriptors participaren en vetlades literàries arreu d’Eslovènia. La vetlada a Bled fou poètica i hi intervingueren Patrizia Vascoto (PEN Triestí), Miha Pintari? (PEN Eslovè), Gabriel de la S.T. Sampol (PEN Català), Hanan Awwad (PEN Palestí) i Anna Economu Gribaudo (PEN Italià).

Divendres 6 al matí tingué lloc la tercera taula rodona, del Comitè per la Pau, sota el títol “La imatge de l’estranger en la literatura: un camí vers la pau”. A part d’exposicions més teòriques que obriren la sessió per tal de centrar el tema, com les de Miha Pintari? (PEN Eslovè) o Gérard Bini (PEN Francès), foren especialment interessants comunicacions com les d’Anna Economu Gribaudo (PEN Italià) que parlà dels conceptes de xènia i filoxènia en literatura, a partir de casos concrets com el de Kavafis o d’escriptors actuals. També la de Markéta Hejkalová (PEN Txec), que volgué desfer el tòpic de Kafka com a estranger enmig dels altres.

El Comitè per la Pau celebrà l’endemà la seva reunió, en què s’abordà de manera quasi monogràfica el conflicte d’Israel i Palestina. Hanan Awwad (PEN Palestí) i l’escriptora israeliana Bluma Finkelstein proposaren la signatura d’un document que demanava la creació de l’estat palestí. Atesos els estatuts del PEN no es pogué signar, ja que mai s’ha demanat la fundació de nous estats (es varen recordar els casos d’Eslovènia, Croàcia, Kosovo, Timor, etc). Es va ressaltar, tanmateix, la importància que les representants de les dues comunitats s’asseguessin juntes, dialogassin i es posassin d’acord.

També cal parlar de les recepcions oficials als membres del PEN per part dels batles de Bled, de Ljubljana i de Bohinj, i especialment per part del president de la República d’Eslovènia, que en el seu discurs tractà temes connexos amb els de les taules rodones, com el de la multiculturalitat i el del paper dels escriptors en el món. També vàrem poder conèixer part del patrimoni cultural eslovè: el castell de Ljubljana, el palau de Brdo, i l’església romanicogòtica de Sant Joan i el Museu Etnogràfic a Bohinj.