Quan encara no ens podem creure que un accident fatal s’hagi endut Muriel Casals, per reconfortar-nos ens cal pensar en tot allò que ha significat mentre ha estat entre nosaltres.

La relació de col·laboració Òmnium Cultural-PEN Català s’estreny amb Muriel Casals gràcies a la seva visió d’enfortir lligams amb allò que anomenem la societat civil.
Si el compromís del PEN Català està fortament centrat en la defensa tant de la llibertat d’expressió com dels drets lingüístics, és evident que Òmnium i el PEN Català tenen molts punts de confluència. Amb la presidència de Muriel vam poder treballar arran de la promoció del Manifest de Girona sobre drets lingüístics que el PEN Internacional va promoure el 2011, també vam treballar per aturar les atzagaiades del ministre Wert en el tema de l’ensenyament de la llengua, i tantes altres coses. Teníem contactes sovintejats i sempre acabàvem repassant tot allò que ens unia de veritat: la defensa de Catalunya.

Muriel estava plenament convençuda del paper actiu que les entitats culturals i socials del nostre país han tingut, tenen i han de continuar tenint per tal que Catalunya sigui  una societat madura, democràtica i on tothom s’hi vegi representat.

Sovint l’actualitat política s’enduu tots els focus, mentre hi ha un munt de persones que agrupades en entitats culturals i cíviques treballen per mantenir aquesta cohesió i promoure un discurs diferent, o si més no complementari, del discurs polític, sovint apressat per  la immediatesa i pel do de l’oportunitat.

Muriel va saber trobar el terme mitjà i va saber acostar la política a la tasca cívico-reivindicativa. Hi va saber jugar sense deixar-se arrossegar. Va saber marcar el seu propi ‘tempo’ i dur l’entitat que presidia a ser un element imprescindible en el procés que Catalunya ha iniciat.

Haurem de continuar sense tu, Muriel, però sempre amb el teu mestratge. Gràcies!

Carme Arenas
Presidenta PEN Català