El 10 de maig vam celebrar la cloenda del nostre centenari a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Aquest acte va suposar el tancament d’un any de celebracions i commemoracions, es va aprofitar l’ocasió per presentar el llibre PEN Català. 100 protegint la llengua i la llibertat d’expressió, publicat per Galaxia Gutenberg i per celebrar amb els socis el Premi Nacional de Cultura atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts.

L’acte, presentat per Anna Pérez Pagès, va començar amb els parlaments institucionals:

Laura Huerga, presidenta del PEN Català, va donar la benvinguda, va recordar que el PEN Català fa més de cent anys que treballa per la llengua, pels drets i per la llibertat d’expressió, tant a Catalunya com arreu del món. Destaca que tot això ha estat gràcies als socis que, al llarg de la nostra història, han defensat aquests drets i creat, impulsat i treballat en els diferents comitès que conformen la nostra associació. Difondre i fer conèixer la nostra literatura, aquí, però també portar-la a fora, que es tradueixi, es publiqui, i se celebri. Amb la mirada posada en el futur, Huerga presenta els punts que el PEN vol enfortir i crear per enfrontar-se als reptes que presenta la societat actual i que vindrà. Recupera el seu discurs aquí.

Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès, va donar la benvinguda i va parlar-nos de la relació de l’Ateneu amb el PEN, tot recordant la seva implicació a l’associació, sobretot en el comitè d’Escriptores, que es va crear i va treballar per fer valdre i fer conèixer la feina d’aquestes. Recupera el seu discurs aquí.

Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va felicitar el centenari i va destacar la importància que el PEN Català fos un dels primers clubs del país i fos un club d’escriptors. Repassant breument la importància de la història del PEN, Arretxe conclou que desitja la nostra desaparició, perquè espera que les raons que ens han dut a fer aquesta feina ja no hi siguin i que puguem celebrar l’anunci de la nostra dissolució. Però com que no sembla que el món prengui aquest camí celebra que la nostra associació estigui preparada per entomar els reptes futurs. Recupera el seu discurs aquí.

Vinyet Panyella, presidenta del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, ens parla de la fàcil elecció que va ser el PEN Català com a Premi Nacional de Cultura, i recorda, a partir del discurs de recollida del premi per Àngels Gregori, aquells socis que al llarg dels 100 anys d’història del PEN han fet possible la seva pervivència mantenint amb fermesa la responsabilitat i el compromís amb la paraula. També ens parla de la seva relació com a sòcia del PEN, passant per la junta, i destaca sobretot la generació que va portar al PEN de la clandestinitat fins on és ara. Recupera el seu discurs aquí.

També es va dur a terme un parlament en diferit, Mehdi Bahman, escriptor iranià empresonat, i membre d’honor del PEN Català, va ser la cadira buida de la jornada, i ens va fer arribar unes paraules, llegides per Gemma Rodríguez, directora del PEN Català: “Per acabar voldria honrar la memòria de totes les persones que han estat assassinades pel camí de la veritat, la llibertat i la literatura, persones que amb la seva sang ens han inspirat a escriure amb valentia, i a tots els escriptors que avui encara es troben empresonats arreu del món”. Pots trobar el seu discurs sencer aquí.

Un cop fets els discursos, hi va haver un canvi d’ambient. Anna Pérez Pagès entrevistar a Manel Guerrero i Helena Pol, curadors del llibre PEN Català, 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió, on van presentar el llibre que celebra els 100 anys de l’entitat.

Es van presentar temes com la fundació del PEN Català, el paper d’aquest l’hàmbit internacional, els anys d’exili i com va sobreviure desdoblant-se entre el PEN a l’exili i el PEN clandestí a l’interior, la refundació d’aquest al final del franquisme i com es va fonamentar per arribar a ser l’entitat que és ara. També es va parlar de la feina que fa el PEN amb els seus comitès, tant a Catalunya com a escala internacional, tant amb el PEN Internacional com amb ICORN.

Havent parlat del passat i el present de l’entitat, Antoni Clapès i Alba Dalmau prenen la paraula per presentar un projecte pel futur del PEN. Presenten una gesta literària que començarà aquest mateix any i que tindrà una durada de vint-i-cinc anys. És a dir que culminarà l’any 2047, amb la celebració del 125è aniversari del PEN Català. Cada any, la junta del PEN escollirà un escriptor català per dipositar un manuscrit que romandrà inèdit fins a la seva impressió el 2047.

Aquest artista serà escollit de manera que hi hagi equitat de gènere i amb la possibilitat de ser un autor novell o veterà. L’objectiu és recollir una mostra tan representativa com sigui possible de la societat que som i que ha de venir en el proper quart de segle, per tal d’alternar mirades i actituds diverses. El text haurà de complir una mida predeterminada, però podrà ser de gènere literari lliure: poesia, carta, conte, assaig o el format que prefereixi l’autor. El contingut del text que s’elaborarà any rere any podrà ser lliure, sempre que contingui alguna referència a la idea de “DIÀLEG”, “LLENGUA” o “LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ”, tenint en compte els principis fundacionals del PEN.

Serà requisit fonamental per l’èxit d’aquest projecte que els textos siguin del tot inèdits. Ningú no els podrà llegir ni publicar fins a la data establerta: el 2047. Per això, caldrà guardar-ne diverses còpies en diferents formats: analògic, digital i a un servidor, amb l’objectiu d’assegurar-ne la conservació.

L’autor o autora escollit per redactar el text anual serà anunciat cada any i des del PEN se li farà una entrevista on podrà explicar com ha estat l’experiència de fer un text que pretén ser “una ampolla amb un missatge a l’interior i llençada al mar”. La intenció final d’aquesta recopilació de textos serà la publicació d’un llibre que mostrarà l’evolució de la manera de pensar, viure i escriure dels escriptors d’avui i de demà.

Es proposa fer un acte de fe amb relació a la longevitat del PEN i cap aquells escriptors i lectors que avui dia són adolescents, nens o que encara no han nascut. Els escriptors que hi participin tindran el repte conceptual de crear un escrit pensant en conquistar al lector d’un futur que ha de venir.

Anna Pérez Pagès, acomiada l’acte agraint a tothom la participació i l’assistència i demana a tots/es les participants que tornin a pujar a l’escenari per a poder fer la foto final. Un cop fotografiats, es convida a tothom a recollir l’exemplar del llibre a l’entrada de la sala Bohigas, i posteriorment a baixar a l’entrada de l’Ateneu per a fer un brindis final.