L’escriptor Josep Lluís Roig va estar present en el Congrés Internacional del PEN, que va tenir lloc fa uns dies a Pune (Índia). Us deixem la crònica que n’ha fet:

Dilluns 24 de setembre de 2018 comença el 84 congrés del PEN Internacional a Pune, Índia, a uns 130 Km cap a l’interior des de Mumbai. La tarda comença amb activitats de benvinguda, com per escalfar els motors, perquè dimarts a les nou del matí comencen les sessions dels comitès.

Qui subscriu aquestes línies s’ha apuntat al Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, sens dubte un dels tres eixos més necessaris en el PEN. Es nota, perquè el que hauria de ser una primera ronda on es presenten els assistents es converteix ràpidament en una llista de greuges i reivindicacions i diversitats culturals i lingüístiques. És magnífic que el PEN pugui fer la tasca d’altaveu de la cerca de solucions.

També la constatació que hi ha molta feina a fer. Molta. Escoltes els escriptors de Nepal; de Malawi, que fan un llistat de les llengües, una defensa de la traducció com a mecanisme per arribar més lluny, per trencar les fronteres físiques; els bascos; australians que parlen de la necessitat de crear espais on trobar-se amb les llengües que, fins no fa gaire, eren perseguides; Zagreb; la difícil situació a Sud-àfrica (el cas de l’afrikaans,  per exemple); els tants països que guarden mil diversitats i llengües al seu interior, amb la dificultat per visualitzar-les: l’Índia, en concret del sud i de Goa, Gàmbia o Mali, però també Bèlgica, Suïssa, França o fins i tot Hong Kong. Tot per exemple. Hi ha tanta feina a fer.

Després de dinar toquen activitats exteriors, especialment la visita al Kasturba Gandhi Memorial de l’Aga Khan Palace de Pune. Al cap i a la fi, som aquí per ell, d’alguna manera: la no violència i el diàleg com a mètode per a solucionar els problemes. Com ja havia defensat Ganesh Devy (del comitè amfitrió) al parlament inicial.

Dimecres continuen els treballs del Comitè dels Drets Lingüístics, com també els de Dones Escriptores, el d’Escriptors Perseguits. Multilingüisme, convivència de llengües… En el cas dels drets lingüístics els casos particulars adquireixen un punt universal i molts d’ells acabaran per ser resolucions en futurs congressos. Abans de la primera sessió de l’assemblea que comença per la tarda, el comitè s’acaba amb un cara a cara amb els traductors: obrir vies i camins.

Dimecres després de dinar comença l’assemblea, que es divideix per eixos temàtics i que durarà tot el dijous i el dissabte, en jornades llargues, intenses, que cansen físicament però alhora provoquen la sensació que fas coses importants, que proves de millorar el món.

Divendres, però, les activitats són ben diferents. “Raptats” per un autobús, els delegats visitaran diferents institucions educatives, parlaran amb els estudiants,… i, per la vesprada, faran una processó cívica en favor de la comprensió comuna, o de les llengües, la convivència. Al cap i a la fi, contextualitzar el congrés, dotar-lo d’ànima però també de cos.

Dissabte, quan tanquem l’assemblea, dividida en molts apartats, hem aprovat vint i escaig resolucions per defensar la llibertat de moltes maneres, hem votat presidències, comitès… Potser els casos més corprenedors son el de Burham Sönmez, que desprèn serenor i no ressentiment i el de Ngugi wa Thiong’o, que, ens expliquen, no havia pogut venir però que després sabrem que no li havien donat el visat per a viatjar al país.

Es tracten els problemes, també, perquè n’hi ha i és llavors quan entreveus tota la feina que hi ha al darrere, tot el treball del PEN Internacional que condensa el de tots els PEN. I marxes amb pressa per no perdre l’avió amb el convenciment que res és perfecte però que la lluita per fer millor les coses existeix i que formar part del PEN és una de les maneres de ser-hi.