Actualització del cas a setembre del 2015
L’article tal com l’hem traduït fou originàriament publicat a l’agost del 2015. L’1 de setembre del 2015 Khadija Ismayilova va ser declarada culpable dels delictes d’injúries, evasió d’impostos, abús de poder i negocis il·legals i, com a conseqüència d’aquests càrrecs, sentenciada a set anys i mig de presó.

Article de: Cathal Sheerin, periodista i escriptor.
Traducció: Cinta Arasa

Khadija Ismayilova té trenta-nou anys, és corpulenta, valenta i no té por de desafiar (el règim del seu país). Malgrat ser víctima d’amenaces i d’una campanya d’implacable d’assetjament judicial (dirigida contra ella pel govern d’Azerbaidjan) que ja fa dos anys que dura, no callarà. Cada vegada hi ha menys periodistes àzeris que assumeixen el risc de destapar les veritats incòmodes del seu país, i que continuïn resistint les dures, i de vegades fins i tot estranyes mesures del govern contra les veus independents.

Azerbaidjan, un país ric en combustibles fòssils, és clivellat per la corrupció, bona part de la qual provinent del president Ilham Aliyev i del seu cercle familiar. Actuant com una espècie de Tony Soprano del Caucas, Aliyev utilitza una barreja d’encant i d’amenaces per aconseguir els seus objectius. De fet, ell és conegut per l’anomenada “diplomàcia del caviar” -amb presents, sopars i suborns a membres de governs estrangers; tripijocs amb els quals espera que l’ajudin a promoure a l’exterior els interessos del seu país, i a legitimar les eleccions a casa. Amb els opinadors i creadors d’opinió àzeris, però, acaba recorrent més a la força i al xantatge. La llista de cables diplomàtics dels Estats Units que l’any 2010 Wikileaks va posar al descobert va revelar que l’ambaixada nord-americana a l’Azerbaidjan comparava sovint Aliyev a un capo de la màfia.

No és d’estranyar que el govern àzeri tingui un límit molt baix d’acceptació de l’oposició interna seriosa i hagi desplegat una estratègia deliberada per limitar la dissidència. La situació, a més, ha empitjorat en els darrers dos anys, i les eleccions presidencials d’octubre del 2013 van venir acompanyades d’una nova onada de repressió que, d’altra banda, sembla que ha tornat a revifar recentment. En els darrers trenta mesos les autoritats àzeris han empresonat (amb càrrecs inventats), fet xantatge o pressionat d’altres maneres diversos periodistes, activistes polítics i treballadors d’ONGs. També han irromput de manera violenta en actes polítics pacífics i han imposat una legislació que restringeix les llibertats d’expressió i la llibertat de reunió. Com tots els governs corruptes (així com també alguns de no corruptes) l’administració àzeri tem internet, i periodistes com la Khadija Ismayilova – que té una gran quantitat de seguidors a les xarxes socials- són els qui més temen. Les tàctiques amb les quals aquests governs proven de silenciar aquestes veus són sovint rudes i en el cas de les escriptores dones especialment desagradables; Khadija Ismayilova ho va poder percebre per primer cop en carn pròpia l’any 2012.

El març d’aquell any Ismayilova estava treballant en una investigació encarregada per Radio Free Europe/Radio Liberty. El focus de l’informe eren els presumptes interessos de la família d’Aleyev en el lucratiu sector de la construcció, i concretament en projectes relacionats amb el Festival d’Eurovisió, que havia de tenir lloc a Baku, la capital del país, aquell mateix any. Ismayilova va començar a rebre amenaces anònimes perquè deixés de banda l’assumpte. Ella no es va sentir intimidada, i com a resultat va rebre una carta amenaçant-la de ser públicament humiliada. La carta anava acompanyada de fragments d’un vídeo en el qual es podia veure la periodista mantenint relacions sexuals amb el seu xicot, a la seva habitació. Imatges semblants van ser també enviades al seu xicot, a la seva família i als seus col·legues. A l’Azerbaidjan una dona que és exposada d’aquesta manera pateix, com a mínim, un dany irreparable a la seva reputació. Malgrat tot, Ismayilova no va claudicar davant els qui l’amenaçaven.

Al cap d’una setmana el vídeo original va ser penjat al web d’un partit polític de l’oposició, Musavat. Musavat va negar categòricament tenir res a veure amb l’assumpte i Ismayilova va decidir investigar una mica. De seguida va descobrir que, mentre ella havia estat a l’estranger l’any anterior, el Ministeri de Seguretat Nacional havia encarregat a un grup de tècnics que entressin a casa seva i hi instal·lessin una centraleta, més fil telefònic i una càmera oculta. Al seu apartament hi van trobar un home no identificat que hauria dit que n’era el propietari. Sembla que la centraleta que hi van instal·lar operava a través d’un sistema diferenciat. A l’abril del 2013 un altre vídeo similar d’ Ismayilova va ser penjat a les xarxes.

El 13 de febrer del 2014 Ismayilova va ser acusada per part d’una pàgina web pro-governamental de passar informació que desacreditava membres de l’oposició política de l’Azerbaidjan a l’ambaixada nord-americana a Baku; l’acusació es basava, aparentment, en una publicació al Facebook d’Ismayilova en la qual es podia llegir un document utilitzat pel Ministeri de Seguretat Nacional per reclutar un informador dins d’un petit partit de l’oposició. El document contenia amenaces de xantatge i evidències dels intents del govern d’infiltrar-se i de desestabilitzar la ja feble oposició al règim. Ismayilova va ser citada durant tres dies consecutius (18, 19 i 20 de febrer) al despatx del fiscal, per tal de ser interrogada, sota la sospita d’haver difós documentació secreta. Ella es va adonar que la manera com el govern provava de silenciar-la havia anat més enllà, i per això, just abans de ser convocada per al segon interrogatori, va penjar un missatge per a les persones que li donen suport. El missatge començava amb un “si m’arresten” i deia:

Les coses cada cop s’estan complicant més aquí, i per això hi ha dues coses que us vull demanar. Als països democràtics, als diplomàtics i a les organitzacions internacionals: en cas que sigui arrestada, us voldria recordar la meva petició, a la comunitat internacional, de possibles accions de defensa just després del meu arrest. Alguns de vosaltres voleu ajudar amb accions específiques de suport a mi – moltes gràcies, però no. En el meu cas, si us plau, ajudeu-me demanant llibertat d’expressió i el dret a la preservació de la intimitat a aquest país, i feu-ho de la manera més contundent que us sigui possible. Si no és d’aquesta manera, prefereixo que no actueu. No vull accions concretes per al meu cas. No crec en la defensa dels drets humans des de darrere de portes tancades: la gent del meu país necessita saber com són defensats els drets humans. El meu possible arrest serà només un més dels centenars d’arrestos.

Ella, però, no va ser detinguda i al juny del 2014 va poder publicar un article en el qual explicava les complexes i secretes estructures d’inversió que vinculaven les filles del president Aliyev, Arzu i Leyla, amb el proveïdor de telecomunicacions més gran del país. Ella, a l’article, suggeria que el govern, a través de les filles del president, potencialment controlava el mercat de telèfons mòbils i provablement feia escoltes de les converses dels usuaris.

Llavors, el 5 de desembre del 2014 allò que era inevitable, va succeir: Ismayilova va ser detinguda. L’estrany càrrec del qual va ser acusada fou el d’haver provocat l’intent de suïcidi d’un col·lega periodista i va ser condemnada a dos mesos de detenció preventiva, a l’espera de judici. El seu ordre d’arrest va ser allargat dos mesos més el gener del 2015 i al febrer fou acusada de malversació, negocis il·legals, evasió d’impostos i abús de poder – els càrrecs habituals amb els quals les autoritats àzeris acusen les persones que suposen una veu crítica contra el règim. Al maig d’enguany el PEN de Nova York li va atorgar el premi Barbara Goldsmith a la Llibertat d’escriptura. A hores d’ara Ismayilova encara espera judici, a la presó; s’enfronta a una pena que pot arribar a 19 anys de presó si és finalment acusada en ferm dels càrrecs que pesen sobre ella.

Per demanar a les autoritats àzeris que aturin la pressió judicial – o de qualsevol altre tipus- de la periodista Khadija Ismayilova, escriviu a:

President Ilham Aliyev Istiglaliyyat
Street 19 1066 Baku,
Republic of Azerbaijan
Fax +994124923543
Email: office@pa.gov.az

I envieu-ne una còpia al representant diplomàtic àzeri més proper que tingueu.