29 - 11 - 2006 Conferència «Fem viatjar la literatura» A la conferència «Fem viatjar la literatura» a Palau Moja de Barcelona els dies 24 i 25 de novembre del 2006 es va parlar de les polítiques per fomentar l’intercanvi literari i les traduccions. La xarxa LAF (Literature Across Frontiers) està preparant un informe sobre la situació a Europa. El PEN Internacional i l’Institut Ramon Llull, en canvi, estan enllestint un informe sobre la situació internacional de la traducció literària. La trobada a Barcelona ha servit per posar en comú els resultats de les recerques i discutir els diversos punts de vista amb l’objectiu d’enriquir i revisar la redacció final dels dos informes. FEM VIATJAR LA LITERATURA Conferència sobre les polítiques i el suport per a l’intercanvi literari internacional i la traducció. Organitza l’Institut Ramon Llull i la xarxa «Literatura sense fronteres». Barcelona, 24 i 25 de novembre de 2006 La conferència ha presentat els resultats i les conclusions de dos estudis: «Fem viatjar la literatura: enquesta de suport per a l’intercanvi i la traducció literaris a Europa», realitzada per la xarxa «Literatura sense fronteres», Centre Mercator, Gran Bretanya. «Traducció i Globalització», a càrrec del PEN internacional i l’Institut Ramon Llull El motiu principal de la realització dels estudis va ser el desequilibri preocupant que existeix en la circulació internacional d’obres literàries i, especialment, en la disseminació de la literatura en llengües poc difoses. L’objectiu dels estudis és recollir informació sobre la publicació de traduccions literàries i sobre les polítiques, instruments i mesures utilitzats per fomentar-les. L’objectiu dels informes és donar suport a l’intercanvi i la traducció literaris, identificar els actors d’aquest camp, analitzar i emfatitzar exemples de bona pràctica, identificar els fets que són motiu de preocupació i problemes i, finalment, plantejar possibles solucions. En aquesta «reunió de validació» els autors i les institucions van compartir els resultats dels seus estudis amb els responsables de les polítiques culturals i van discutir-ne els punts principals. Les qüestions principals tractades: Com podem compartir experiències, problemes i exemples de bona pràctica d’una forma millor? Fins a quin punt compartim els objectius i temes que tractem? Si ho fa, com millora la cooperació les polítiques i iniciatives dels participants? Com podem millorar les nostres polítiques i la seva implantació si parlem: – dels objectius que hi ha darrere – de les eines i les mesures adoptades per tal d’aconseguir aquests objectius – dels mètodes i criteris utilitzats per tal d’avaluar èxits i resultats – de les dades que cal recollir o continuar recollint i de com fer que siguin accessibles? – de com continuar i millorar la comunicació i la interacció a través de la xarxa «Literatura sense fronteres»? – de com podem interactuar millor amb els òrgans més rellevants de govern regional, europeu i internacional, incloent la Comissió Europea, pel que fa a temes de traducció i tenir accés a la formulació de polítiques i programes de la UE (a través de canals ministerials i de la xarxa d’organitzacions independents, formades pels experts)? Programa: Divendres, 24 de novembre 9.00–9.30 Discurs d’obertura 9.30–11.15 Primer punt Presentació de l’estudi “Fem viatjar la literatura” d’Alexandra Büchler, Literatura sense fronteres. Breu discussió 11.15-11.45 Esmorzar 11.45-14.00 Segon punt Presentació de l’informe realitzat pel PEN Americà: “Traducció i Globalització” d’Esther Allen (Centre Americà del PEN), seguit del cas de França d’Anne-Sophie Simenel (Serveis culturals de l’ambaixada francesa a Nova York). Breu discussió 14.00-15.30 Dinar 15.30-17.00 Tercer punt Presentació de l’estudi dels Països Baixos de Bas Paw (Fundació per a la producció i la traducció de la literatura holandesa), seguit del cas de Catalunya, dut a terme per Simona Skrabec i Carme Arenas (PEN Català) Breu discussió 17.00-17.30 Descans 17.30-19.00 Quart punt Presentació de l’estudi d’Argentina, de Gabriela Adamo (Fundació TyPA), seguit del cas de China, de Chen Maiping (PEN Xinès Independent) Breu discussió Dissabte, 26 de novembre 9.30-11.15 Sumari dels punts principals per part de la presidència i debat 11.15-11.45 Esmorzar 11.45-14.00 Debat i conclusions 14.00-15.30 Dinar 16.00-19.00 Visita al Saló del Llibre de Barcelona Punts principals dels estudis: Fem viatjar la literatura: suport per a l’intercanvi literari internacional i la traducció a Europa. Per Alexandra Büchler i Dr. Sioned Puw Rowlands. (Literatura sense fronteres). Tot i formar part d’una de les indústries més grans i culturalment més beneficioses, la de la publicació internacional, la traducció de la literatura de ficció i de la poesia no pot sobreviure sense subsidis i el suport de l’estat, la qual cosa és especialment certa en el cas de les literatures europees en llengües poc difoses. La majoria de països europeus realitzen programes per a promoure la literatura nacional a l’estranger i fomentar-ne la traducció i l’edició, a l’hora que animen als seus propis editors i traductors a apropar la literatura internacional als lectors nacionals. Aquests programes varien en funció de les polítiques en què es basen, de les mesures a partir de les quals s’han implementat aquestes polítiques, de la infraestructura local i dels recursos humans i econòmics de què disposen. A més, la Unió Europea dóna suport a la cooperació cultural entre els estats membres i els que es troben en procés d’adhesió, i existeixen diverses organitzacions regionals, tant governamentals com privades, que recolzen la cooperació en l’àrea en què es troben. L’objectiu de l’estudi és proporcionar una visió general del suport per a la circulació internacional d’obres literàries i de professionals de la matèria, tot basant-se en països dels quals es té una descripció detallada pel que fa infraestructures, polítiques i mesures. L’estudi se centra en la literatura de llengües poc difoses i la importància de la seva traducció a llengües majoritàries i estudia i compara diferents països de la Unió Europea com a destinataris d’obres literàries estrangeres. L’estudi exposa dades i estadístiques sobre la publicació de traduccions i el suport econòmic que s’ofereix a la traducció per part dels diferents països, emfatitza i analitza polítiques i pràctiques d’èxit, identifica problemes i obstacles per tal de liberalitzar la circulació d’obres i de professionals. Finalment, l’estudi planteja conclusions i recomanacions en relació amb la UE i amb el suport nacional i aborda temes associats a l’accessibilitat de dades i d’estadístiques rellevants. Traducció i globalització. Per Esther Allen (Centre Americà del PEN) Actualment, l’expansió general de l’anglès és un fenomen sense precedents. Gent d’arreu del món creu que el seu avenç econòmic depèn del fet de parlar anglès. Tot i que l’anglès sigui, avui dia, la llengua franca més estesa, es manté encara resistent a l’edició de traduccions. Pel que fa a la literatura, aquest fet té dues conseqüències. En primer lloc, l’escassetat de traduccions literàries en anglès empobreix la literatura anglesa perquè tanca les portes a l’intercanvi lingüístic i cultural que sempre ha caracteritzat la bona literatura. En segon lloc, fa que tots aquells que no escriuen en anglès no puguin accedir a l’audiència general que només es pot aconseguir a través d’aquesta llengua. L’anglès és la moneda lingüística més forta del planeta i, actualment, la més inaccessible per aquells qui no escriuen en anglès. Es tracta d’una espècie de censura exercida pel mercat literari angloparlant. I si aquesta censura s’eliminés i els anglesos es mostressin més receptius vers la traducció literària, el món sencer, tant dins com fora de l’esfera angloparlant, es veuria enriquit. El cas de l’Argentina. Per Gabriela Adamo (Fundació TyPA) Històricament, l’edició de literatura llatinoamericana es trobava en un nivell més alt que ara i molts autors de renom van ser traduïts per primer cop al castellà a l’Amèrica Llatina. Actualment, alguns dels factors que fan que les editorials llatinoamericanes i argentines es trobin en una situació precària són la concentració d’edicions en mans de certs grups, la força de l’euro i la venta de restes de llibres del mercat espanyol. Paradoxalment, la crisi econòmica i la devaluació del peso després del 2000 van dotar de gran prosperitat la indústria local de l’edició que, després de gairebé un any d’inactivitat, va unir tots els recursos de què disposava i va ressorgir de forma vigorosa. De problemes, però, encara en queden: els traductors locals continuen invisibles i mal pagats, les associacions de traductors no existeixen i, per tant, no tenen representació en el sector; no es dóna suport a la traducció al castellà ni es promociona la traducció de literatura argentina a l’estranger; no es disposa d’estadístiques que mostrin el nombre de traduccions editades a l’Argentina; l’actitud dels socis potencials dificulta la promoció de textos argentins a l’estranger perquè els festivals internacionals accepten només autors ja coneguts. Fins al moment només ha donat bon resultat la cooperació amb universitats i llibreries. Per promoure les obres argentines, la Fundació TyPa organitza cada any una setmana dedicada a l’edició (una trobada d’editors estrangers perquè coneguin la literatura argentina). La majoria dels que hi assisteixen provenen dels països de parla alemanya, encara que cada cop més sovint vénen els candidats d’altres parts del món. La cooperació amb serveis exteriors d’altres països o ambaixades per fer conèixer la trobada ha donat molt bons resultats. Una altra iniciativa interessant és Lletras Argentinas, una societat formada per vuit editors que s’han unit per poder comprar i vendre conjuntament els drets d’autor. L’informe sobre Catalunya. Per Simona Škrabec i Carme Arenas (PEN Català) Un 91% de totes les traduccions que es fan del català correspon a traduccions al castellà. El castellà, com a llengua majoritària, no actua de llengua pont per projectar una obra literària a l’escenari internacional. Tampoc no hi ha indicis que els títols traduïts a l’anglès hagin estat traduïts després a altres idiomes de manera sistemàtica. Fora d’Espanya, l’idioma amb més traduccions des del català és el francès, seguit de l’alemany. L’anglès ocupa tot just el tercer lloc. La projecció de la literatura catalana a l’exterior és deguda, majoritàriament, a les complicitats culturals, literàries i d’amistat entre els escriptors catalans i escriptors, traductors o professors de l’estranger. La literatura catalana ha exportat amb èxit sobretot obres narratives, especialment novel•les. En canvi, falta molt perquè es coneguin a l’estranger els poetes a través de llibres complets. Amb una població completament bilingüe, qualsevol llibre pot arribar sense cap entrebanc al públic català a través d’una traducció castellana. La presència de narrativa i fins i tot de poesia estrangera en català és prou bona, però no podríem dir el mateix de les obres de pensament o d’assaig, que els lectors catalans continuen llegint en castellà perquè no se’n fan versions catalanes. No existeixen estadístiques fiables sobre la presència de la literatura universal en català. Això apunta cap a un cert desinterès per a altres cultures. La ILC i posteriorment l’IRL han elaborat el catàleg TRAC d’obres catalanes traduïdes a altres llengües, però de moment no hi ha cap projecte de traçar amb detall com estan entrant les obres literàries d’altres cultures al català. La traducció vista com un simple pas dins de l’edició d’un llibre, els traductors anònims perquè ningú no els coneix ni reconeix encara que firmin la traducció, les traduccions fetes amb presses, mal pagades i d’una qualitat ínfima són sovint una realitat a Catalunya. Encara hi ha traductors amb nom propi a Catalunya, però com acostuma a passar en el món de les lletres, la reputació se l’ha haguda de guanyar cadascú amb el propi treball individual i els mèrits acumulats. Els projectes de traducció d’obres cabdals de la literatura universal haurien de gaudir d’un ajut especial per tal d’assegurar-ne la publicació en català i la conseqüent incorporació dins del patrimoni literari català. En aquest sentit hi hauria d’haver, tant per part de l’Administració com del sector editorial, una voluntat més explícita de construir la infraestructura cultural del país. L’Institut Ramon Llull cada any atorga subvencions a empreses editorials per a la traducció d’obres catalanes i per a les iniciatives relacionades amb la promoció i la difusió exterior de la literatura catalana. L’informe sobre la Xina. Per Chen Maiping (PEN Internacional) Si al llarg de la història cultural xinesa el fet que la literatura tingui objectius politics ha estat tradició, ara també ho és la traducció literària. Fins avui dia, la traducció literària ha funcionat especialment bé per la propaganda política de la Xina comunista. L’estudi de la Xina mostra que la traducció literària pot expressar valors i interessos diferents. El fet d’escollir un material o un altre a l’hora de traduir reflecteix uns interessos culturals, literaris, socials, polítics o comercials diferents. Així doncs, ara la pregunta és: fem viatjar la literatura, però quin tipus de literatura? Depèn dels valors que vulguem promoure. En el context de la globalització es discuteix sobre diferents tipus de valors. Els uns donen importància als valors universals i els altres la donen, per exemple, a la reivindicació dels valors asiàtics. Des d’una perspectiva post colonialista o des de la perspectiva de l’anomenada hegemonia cultural d’occident o de l’imperialisme cultural, o fins i tot des de la perspectiva de l’anomenada «la hidràulica cultural», hi ha determinats valors que es beneficien de la posició en què es troben. El PEN Internacional promou dos tipus de valors universals relacionats amb els drets humans. L’un, la llibertat d’expressió, i l’altre, la diversitat de cultures. Cal situar la literatura no només en l’espai sinó també en el temps, de manera que s’entengui que totes les cultures són diferents en l’espai, però generalment iguals pel que fa al procés de modernització. Així doncs, la traducció literària no és només un intent d’encreuar cultures de forma espacial, sinó que també és un intent d’apropar les societats tradicionals a les modernes. La traducció literària es desenvolupa al ritme de la societat i de les necessitats del públic. I també és important promoure la diversitat cultural. La diversitat és deixar fluir lliurement tot tipus de valors en zones diferents. Amb el suport internacional es pot intentar trencar la barrera que separa les diverses zones, ja siguin barreres naturals (des de la perspectiva lingüística) o artificials (per raons polítiques). Internet ajudarà a eliminar barreres. L’informe sobre França. Per Anne-Sophie Simenel (Serveis culturals de l’ambaixada francesa a Nova York) Traduir i editar llibres estrangers a França: la presència i recepció de literatura estrangera, o més aviat americana, a França. Polítiques públiques i ajudes econòmiques a França: de les llengües estrangeres al francès. La presència i recepció de la literatura francesa al món (als Estats Units). Venda de drets i promoció de la literatura francesa als Estats Units. Com millorar la presència de literatura francesa al món (als Estats Units): programes del Ministeri de Cultura i del Ministeri d’Afers Estrangers. La qüestió del traductor literari, diferències entre França i els Estats Units. L’informe sobre Holanda. Per Tiziano Pérez (Organització per a la producció i traducció de literatura holandesa) Als Països Baixos existeixen dues organitzacions que donen suport econòmic a la traducció i la promouen. L’una és l’Organització per a la Producció i Traducció de Literatura Holandesa (NLPVF), i s’encarrega d’ajudar econòmicament i fomentar la traducció de la literatura holandesa a altres llengües. El Fons de la Literatura Holandesa (FvdL), en canvi, dóna suport a la traducció de literatura estrangera a l’holandès. Totes dues organitzacions reben un fons estructural del govern holandès. Un gran nombre d’escriptors contemporanis holandesos s’han guanyat la fama internacional en aquests últims deu anys. La majoria d’ells establerts a Alemanya, un país en què la literatura holandesa ha tingut molt d’èxit especialment després del Schwerpunkt de l’holandès al Frankfurter Buchmesse de 1993. Actualment, els llibres en holandès es tradueixen i s’editen en la majoria de llengües. El total de títols holandesos editats per editors estrangers ha augmentat, de forma moderada però constant, en els últims 15 anys. La NLPVF utilitza tot un munt d’estratègies diferents per tal de fomentar la literatura holandesa a l’estranger. Subvenciona la traducció, subvenciona llibres infantils il•lustrats, assisteix a les fires del llibre més importants i dona suport a una enorme xarxa de d’editors estrangers. Es publiquen sis fullets cada any basats en la nova ficció o la no ficció i els llibres infantils i, finalment, s’ha fet el programa de l’editor invitat i el programa de l’escriptor invitat. La NLPVF organitza esdeveniments literaris a l’estranger i dirigeix la Casa del traductor d’Amsterdam. La traducció és un fenomen molt comú als Països Baixos i representa una gran part del total de la producció de llibres. Aproximadament el 45% de les obres de ficció editades als Països Baixos són traduccions. Als Països Baixos la traducció literària es considera una habilitat molt valorada i una activitat professional que cal remunerar com mereix; un traductor literari holandès hauria de poder viure de la traducció. Per garantir que els traductors rebin una remuneració adequada es disposa d’un suport econòmic important en forma de beques de treball, de subvencions per als desplaçaments i altres honoraris. Traducció de l’anglès per Montse Samper