«Què volen aquesta gent que parlen de nosaltres en passat?»
Salem Zenia

Salem Zenia i Kaissa Ould Braham són d’aquelles persones que, des del primer moment, copses que al darrere d’aquella mirada hi ha un doll de saviesa continguda. Quan comences a conversar amb elles saps que allà on van deixen empremta, per més breu que sigui la trobada. Això és el que va poder viure el nombrós públic que va assistir a la tertúlia de la Llibreria Lluna de Palma,  el passat 25 de febrer, impulsada per les poetes Àngels Cardona i Maria Victòria Secall (Kinesdues) i les llibreteres Maria Barceló i Miquela Torrens, i que va comptar amb el suport de l’editorial Lapislàtzuli, el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i el PEN Català.

A la conversa es varen repassar les reflexions i cròniques en forma de relat incloses al llibre Confessions d’un metec, a la vegada que repassàvem les vicissituds del poble amazic, de la seva llengua, del xoc cultural amb la supremacia àrab, de la Cabília i la seva riquesa històrica, de les prohibicions, persecucions, amenaces, assassinats selectius, l’exili, la migració, el compromís amb la tendresa, l’esperança, la força que permet reconstruir vides tot i l’estranyesa i un cert sentit d’haver viscut una injustícia.

Salem i Kaissa recitaren relats, poemes i escrits breus en amazic i en català, la llengua d’acollida que dominen perfectament, de fet el llibre Confessions d’un metec, igual que el poemari Jo soc l’estranger, s’ha editat en format bilingüe amazic-català, en un esforç per evitar la desaparició d’aquesta llengua ancestral que s’ha popularitzat amb la incorporació d’una nova grafia fonamentada en l’alfabet fonètic internacional amb petites variacions. Això també va ser una descoberta per als assistents, una trobada cultural de gran valor.

 

També, endinsant-nos al vessant més humà de l’autor, es parlà de com la vida de Salem corria perill, de l’assassinat de companys seus periodistes i professors, de l’acollida el 2007 pel PEN Català com a Escriptor Perseguit i el guardó del Premi Veu Lliure del 2011rebut també a Palma de mans del PEN. Salem i Kaissa, que han adoptat Catalunya com a lloc de residència, demostraren com la cultura, la llengua i la literatura, es poden convertir en un refugi sobre el qual reconstruir unes vides compromeses, sense perdre l’esperit reivindicatiu en cap moment.

 

JM Vidal-Illanes