Text de: Sebastià Portell

El darrer acte de l’any del PEN Català, que va tenir lloc el passat 18 de desembre, va celebrar el Premi Nacional de traducció concedit a Dolors Udina (Barcelona, 1953) i el Premi Nacional de narrativa a Cristina Morales (Granada, 1985), una autèntica onada de premis procedent del Ministeri de Cultura espanyol.

El diàleg entre autores va coincidir amb el dia que l’entitat cívica Tsunami Democràtic decidia fer acte de presència en el derbi Barça-Madrid al Camp Nou, i pot semblar que no, però tots dos actes, conversa i manifestació, eren accions profundament polítiques. Jo mateix vaig tenir l’honor i el plaer de moderar el primer, i en puc donar fe. Com també en puc donar de fins a quin punt autores de dues generacions, amb trajectòries ben genuïnes i fins i tot aparentment diferents, poden arribar a tenir tant i tant a veure. Tant a dir. Durant l’acte, que va tenir lloc a l’aula Maria-Mercè Marçal de l’Ateneu Barcelonès, parlàrem de precarietat laboral tant en l’àmbit de l’escriptura com en el de la traducció, d’activisme i sindicalisme literari i del paper de les institucions, d’auto-sabotatges i de violències masclistes en el món editorial, del “censuring”, en termes de Morales, com a expressió més adient pel que sempre s’ha anomenat editing, dels referents comuns d’Alice Munro i Virginia Woolf i de molt més. Com per exemple, les reaccions a la concessió dels seus guardons: en el cas d’Udina, que tradueix eminentment al català, la premsa no es va poder estar de demanar-li si renunciaria al premi per la situació d’excepcionalitat política, mentre que les afirmacions de Cristina Morales durant les protestes per la sentència del Tribunal Suprem que preferia veure com Barcelona cremava en comptes de carrers plens de cafeteries obertes varen aixecar molta polseguera, i fins i tot la reprovació del consell de ministres espanyol.

Sororitat, complicitat més enllà d’edats i recorreguts i la sensació de presenciar un acte verament històric, en el bessó de la literatura, varen ser algunes de les impressions que més d’un es va endur a casa després del brindis per un 2020 ple de bona lletra. Si s’assembla ni que sigui una mica a la d’Udina i a la de Morales, no hi ha cap dubte que ho serà.