Entre els dies 27 de setembre i 1 d’octubre, s’ha fet a Uppsala (Suècia) el 88è congrés del PEN Internacional amb la participació de centenars de delegats i membres de centres PEN de tot el món. L’organització de l’esdeveniment va córrer a càrrec del Svenska PEN amb el concurs de diferents entitats públiques i privades sueques. Gràcies a la superació de la COVID-19, l’esdeveniment s’ha pogut fer presencialment i amb rècord de participació.

Al llarg d’aquests dies, es van realitzar sessions de treball dels diferents comitès que treballen al llarg de l’any per a assolir objectius concrets, com ara el Comitè d’escriptors empresonats (WiPC), el Comitè d’escriptors per la pau (WfPC), el Comitè de dones escriptores (WWC) i el Comitè de traducció i drets lingüístics (TLRC). Les trobades dels comitès ocuparen tota la jornada de dimarts 27.

Igualment, dimecres 28 van tenir lloc els tallers sobre com involucrar els joves en els valors del PEN, com també sobre la xarxa de ciutats refugi (ICORN), sobre com fer front a la polarització i l’exclusió, i la importància de les xarxes socials amb relació als objectius del PEN. Aquests tallers varen donar pas a les reunions regionals dels centres PEN del món i al taula rodona sobre el discurs de l’odi, absència i desaparicions, i els drets culturals en temps de guerra. Unes de les conclusions comunes girà al voltant de la necessitat de seguir abocant esforços personals i econòmics per tal de garantir la continuació dels diferents programes.

Altres taules rodones varen tractar al voltant de les llengües indígenes, la publicació en l’exili, el paper del PEN Internacional o la creació a llocs com l’Afganistan.

Els dies 29 i 30 de setembre es varen destinar a l’Assemblea General del PEN, amb la discussió de temes de nova incorporació a l’agenda, com ara el Canvi Climàtic i la creació literària, centrada en els perill d’escriure sobre el tema a determinats països; una taula rodona amb antics presidents del PEN Internacional sobre el futur de l’organització; o les respostes globals als problemes actuals.

També es varen votar la renovació o ratificació de membres de les Juntes i Comitès del PEN, com també les resolucions treballades i acordades sobre Cuba, sobre la repressió de la llengua i cultura kurda a Turquia, sobre la persecució de Julian Assange, i sobre el respecte a la llibertat d’expressió i la protecció de l’espai cívic al món.

En paral·lel hi va haver visites guiades i rutes literàries, un recital a micro obert, presentacions de llibres, exposicions, diàlegs literaris, i concerts, entre altres activitats.

Aquest congrés ha servit per estrènyer els llaços entre els diferents centres PEN del món unint cultures i llengües dispars, moltes d’elles minoritàries i algunes en perill de desaparèixer. Igualment, la trobada i l’intercanvi d’experiències permet copsar de primera mà la situació al món de la restricció de drets, les amenaces contínues a la llibertat d’expressió, els segrestos, empresonaments, desaparicions o assassinats, que es produeixen a territoris governats per règims autoritaris; algunes de les persones participants són herois i heroïnes en la defensa dels més alts valors i drets, que han patit directament i en primera persona les conseqüències de la repressió, l’empresonament, les tortures i altres intenses mesures de privació dels més elementals principis de convivència. També es pot aprendre molt sobre les dificultats de crear en contexts bèl·lics o de repressió implacable.

Josep Manuel Illanes, representant del PEN Català al 88è Congrès Internacional del PEN Internacional.