Reproduïm el comunicat dels centres PEN Nòrdic i Estonià en resposta als recents atacs a activistes i bloguers de Bangla Desh:

La llibertat d’expressió torna a estar greument amenaçada a Bangla Desh, on en un mes han estat assassinats cruelment quatre lliurepensadors:
– El 25 d’abril, Xulhaz Mannan, un activista pels drets dels homosexuals i editor d’una revista LGBT, Roopbaan, i un company activista i treballador d’USAID, Tanay Mojumdar, van ser assassinats al pis de Mannan.
– El 23 d’abril, el professor Rezaul Karim Siddique, acadèmic i activista cultural, va ser colpejat fins la mort per uns homes amb matxets a Rajshahi.
– Nazimuddin Samad, estudiant de dret, va fer un comentari crític sobre l’islam a la seva pàgina de Facebook i va ser cruelment assassinat a Dacca el 7 d’abril.

El 2015, cinc bloguers laics, ciberactivistes, escriptors i editors van ser assassinats en diversos atacs. Entre ells hi havia Avjit Roy, fundador del blog laic més important de Bangla Desh, Mukto-Mona.

Aquestes accions barbàriques són un missatge d’intimidació ben clar. Hi ha una atmosfera de silenci, por i perill constant que no abandona les persones laiques de Bangla Desh. La nova tendència dels islamistes radicals d’estendre el pànic entre els lliurepensadors laics i les minories religioses i sexuals és molt preocupant. També és sorprenent que passi en un país laic, que té una identitat nacional molt diversa i que històricament sempre ha estat tan tolerant.

Des de 1975, Bangla Desh ha passat per dues transformacions religioses de dos dirigents militars. Després de l’aixecament massiu que van organitzar els estudiants el desembre de 1990, Bangla Desh va iniciar una nova etapa de democràcia parlamentària el 1991. Els líders democràtics, però, van establir aliances perilloses amb els partits islamistes per raons de política electoral. Com a conseqüència, el discurs islamista ha guanyat terreny en la política democràtica. El govern actual de la Lliga Awami va aconseguir el poder mitjançant unes eleccions fraudulentes el 2014, que no van respectar les normes internacionals. Les eleccions es van dur a terme amb el boicot del principal partit de l’oposició, que demanava que s’establís una comissió electoral fiable. El suport tàcit dels grups islamistes va incentivar l’oposició. A falta d’un entorn democràtic real i una situació política complicada, ara els islamistes exhibeixen tota la seva força. Fins ara, el govern del país ha fracassat estrepitosament en la protecció de les veus laiques que exerceixen el seu dret legítim a la llibertat d’expressió.

«La resposta del govern [de Bangla Desh] ha estat impactant —en un discurs que encetava l’any nou bengalí, mentre demanava tolerància, el primer ministre Sheikh Hasina Wajed va decidir criticar els bloguers indefensos, tot dient que no es podia escriure res en contra de la religió, en comptes d’advertir els assassins que, encoratjats, continuen actuant impunement», va dir Salil Tripathi, president del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Internacional.

El govern laic d’un estat democràtic no pot ordenar als ciutadans què han d’escriure —va contra els principis bàsics de la llibertat d’expressió, la pedra angular fonamental d’una societat democràtica. El més escandalós és que el govern els doni l’esquena i mostri clarament que no està disposat a protegir els seus propis ciutadans, que representen els pensadors més prometedors del país —els que defensen l’educació, la igualtat, els drets humans i es preocupen pel futur del seu país. És inacceptable.

La crisi actual de Bangla Desh és una mostra de la lluita per preservar l’ànima del país. Per aconseguir mantenir la seva identitat laica i evitar que les institucions democràtiques que el representen caiguin en mans dels polítics islamistes, els polítics que es troben al capdavant han de prendre una decisió. Això només es pot aconseguir si hi ha un diàleg obert i honest entre els partits polítics principals del país. Hi ha preguntes sense resposta: els líders polítics seran capaços de deixar de banda els interessos partidistes i particulars? Per fer-ho cal coratge i visió de futur.

Els centres del PEN Nòrdic i el PEN Estonià, donen suport als lliurepensadors laics de Bangla Desh en el seu dret a la llibertat d’expressió, i ja ho han deixat clar en la seva carta i en diversos tractats mundials com ara la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948.

Insten el govern de Bangla Desh a:
1. Protegir els bloguers, escriptors, editors, acadèmics i activistes pels drets humans de la violenta campanya dels grups islamistes radicals.
2. Portar els perpetradors de violència davant la justícia i posar punt i final a la cultura de la impunitat.
3. Protegir l’espai per a la llibertat d’expressió al país.
4. Protegir els grups minoritaris, tant les minories religioses i sexuals com d’altres.
5. Prendre mesures per organitzar unes eleccions nacionals reals en col·laboració amb els partits polítics principals perquè sense una democràcia adequada sorgeixen les forces antidemocràtiques.

Insten també els governs de Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia a:
1. Trobar la manera de protegir els lliurepensadors de Bangla Desh.
2. Oferir més refugis segurs en els nostre països per als que es troben en estat crític.
3. Donar suport i assegurar el desenvolupament democràtic de Bangla Desh, i establir lligams diplomàtics més forts amb el país.

Kätlin Kaldmaa, Eesti PEN – PEN Estonià
Sirpa Kähkönen, Suomen PEN – PEN Finès
Ola Larsmo, Svenska PEN – PEN Suec
William Nygaard, Norsk PEN – PEN Noruec
Sjón, PEN á Íslandi – PEN Islandès

Traduït per Sílvia Calvet