Ricard Ripoll, ens fa arribar al crònica de l’acte a Bescanó en què va participar com a membre de la junta actual del PEN Català. Un acte celebrat el passat 12 d’abril i emmarcat en les activitats de l’any del premiat del CoNCA 2022.

Arribem en cotxe amb l’Helena Pol al Mas Can Pol a les 18h30. Ens hi esperen els organitzadors i la família Pol. És una moment d’emoció saber que, en aquest lloc, hi ha passat tota una colla d’intel·lectuals que acabarien fugint cap a la frontera, alguns de pas a França, camí de l’exili, altres en camps com el d’Argelès. Arriba el President Torra. La família ens fa visitar la masia, una part encara habitada per un dels fills. Una casa enorme enmig del no-res. Després ens instal·lem al jardí on ens hi espera una gran multitud. L’acte comença amb una recreació d’alguns dels protagonistes del moment amb lectura de textos. Es tracta de tornar a viure aquells instants de confusió i d’incerteses donant la veu a Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Miquel Joseph… Tot seguit em donen la paraula i faig un discurs d’agraïment en nom del PEN català:

Moltes gràcies en nom del PEN Català. És un moment de gran emoció poder ser en un lloc tan simbòlic com aquest. Un indret que és un record viu de les misèries viscudes, d’una història que, malauradament, es repeteix massa sovint. Aquí van conviure escriptors i escriptores de camí cap a l’exili. El magnífic llibre El bibliobús de la llibertat ens aporta, en una doble visió, la del context – tan necessari per entendre el passat – i la del testimoniatge directe de Miquel Joseph i Mayol, corprenedor, tots els detalls per entendre els instants tràgics d’una derrota que portaria una generació d’intel·lectuals a fugir i, malgrat tot, a continuar la seva feina, que és escriure novel·les, poesia, assajos, en una llengua perseguida, però que van defensar lluny de la seva terra. En aquell moment de dispersió la Institució de les Lletres Catalanes i el PEN Català van organitzar-se des de fora per defensar una cultura que els vencedors d’una guerra incivil volien enterrar per imposar el pensament únic. Aquí, en el desconcert de les hores prèvies a l’exili, hi bategava la força de la paraula, de les esperances. Avui com ahir, el PEN Català representa la defensa dels valors més nobles, de la llibertat d’expressió, de la unitat de la llengua que torna a ser qüestionada des de posicions demagògiques i acientífiques. És en aquest sentit que cal entendre el Premi Nacional de Cultura que el PEN Català va rebre el 2022. I aquí, en aquest indret, el cor del PEN batega amb el de tots els empresonats i tots els exiliats, d’ahir i d’avui. Moltes gràcies.

Després té la paraula el President Torra per explicar la situació en aquell moment de la retirada, comentant el text de Miquel Joseph al llibre El bibliobús de la llibertat. És una xerrada molt amena que posa en context la parada a Bescanó dels que anaven cap a l’exili. Ens explica com Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Oliver, Francesc Trabal, Mercè Rodoreda, i més tard Xavier Benguerel, i molts altres, es trobaran en aquell indret, i sobretot la confusió que regnava pel que fa a la situació real d’aquells dies. El bibliobús de la llibertat, a cura de Quim Torra i Jaume Ciurana, relata la història d’un camió de l’exèrcit reconvertida en bibliobús per permetre als escriptors i escriptores i les seves famílies poder fugir i evitar les represàlies dels vencedors de la Guerra Civil. El llibre és el dietari de Miquel Joseph, que anava en l’autobús, i la posada en context de Torra i Ciurana que en facilita la lectura i que comenta la situació política del moment.

L’Helena Pol va aprofitar per donar a alguns assistents (l’Alcalde, el President Torra, la família…) el llibre del centenari del PEN. Vam poder constatar la poca informació de la majoria dels presents pel que fa a la tasca del PEN Català.

Ricard Ripoll, membre de la junta del PEN Català