Article de: Robert Guixaró, jurista en drets humans.

L’Examen Periòdic Universal (EPU) és un mecanisme que permet analitzar i avaluar el nivell de salut democràtica dels estats membres del Consell de Drets Humans (CDH) de la ONU.

Com s’articula, però, aquest examen? Aquests en són els punts clau:

Primo. El temari. La prova consisteix a avaluar quin és el nivell de protecció dels drets humans que garanteix l’estat sotmès a revisió; es tracta, en particular, dels drets i llibertats reconeguts a la Carta de les Nacions Unides, a la Declaració Universal dels Drets Humans, als tractats internacionals ratificats per l’estat examinat així com de les altres obligacions i compromisos que aquest darrer ha assumit.

Secundo. Els examinadors i els participants. Diversos en són els examinadors (els quals integren l’anomenat «Grup de Treball»): es tracta del president del CDH i de 47 dels seus estats membres. Aquesta és precisament una de les particularitats del procés d’avaluació. Puix que la igualtat sobirana de tots els estats és un principi rector del dret internacional, qui avui sigui l’examinador demà serà l’examinat. En efecte, segons la lògica de cooperació de l’EPU, tots els estats membres han de ser avaluats durant cadascun dels cicles.

Tertio. El contingut de l’examen. Per a avaluar a cada estat, els examinadors disposen d’informació sorgida de diverses fonts: un informe facilitat pel propi estat examinat, una compilació d’informació preparada per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans i un conjunt d’informació facilitada per organitzacions i associacions de la societat civil.

Quarto. El format de l’examen. L’examen es desenrotlla a través d’un diàleg interactiu entre el CDH i l’estat examinat, al si del Grup de Treball. En aquest procés dialèctic es formulen qüestions a l’estat que es troba sota examen i se’n consignen les respostes.

Quinto. Els resultats. Finalment el Grup de Treball adopta un informe sobre les conclusions de les deliberacions. Aquest informe detalla el resultat de l’examen, és a dir, les recomanacions formulades a l’estat examinat així com els compromisos voluntaris que aquest ha decidit lliurement d’assumir. Posteriorment, l’informe es trasllada al plenari del CDH per tal de sotmetre’l a aprovació, amb un torn previ de preguntes i rèpliques de l’estat en qüestió.

Sexto. Següents convocatòries. Un cop avaluats tots els estats, es tanca el cicle de l’EPU. Els estats disposen aleshores d’un període de gràcia per tal d’adoptar les mesures necessàries per a satisfer les recomanacions formulades. Un cop s’endegui el següent cicle de l’EPU, s’analitzarà especialment l’estat d’implementació de cadascuna de les propostes formulades a l’anterior.

Una altra particularitat de l’EPU és que aquestes recomanacions si bé gaudeixen d’autoritat política no són jurídicament vinculants. L’estat és lliure d’acceptar les que consideri convenients o de “prendre nota” de les que no n’estigui disposat a acceptar el contingut. Malgrat el caràcter no-vinculant de les propostes, aquest mecanisme no-jurisdiccional representa una important palanca de denúncia i de canvi de les polítiques i normatives nacionals.

En efecte, aquest procés d’avaluació permet analitzar la praxis dels estats per tal de garantir l’efectivitat material dels drets humans, drets que si a la pràctica no fossin concrets i efectius restarien lletra morta, simples proclames teòriques.

Enguany, en el marc del tercer cicle de l’EPU, és l’Estat espanyol qui s’ha sotmès a examen. El temari és, no podria ser-ho altrament, exigent; l’avaluació és sòlidament rigorosa. El contingut de l’examen tampoc era senzill i, a més, el participant no havia fet una bona part dels deures.

D’una banda, cal recordar, d’antuvi, que l’Estat espanyol va participar al primer cicle de l’EPU l’any 2010 i al segon l’any 2015. És precisament en ocasió d’aquest darrer EPU quan sorgiren diverses qüestions en relació amb els drets de protesta i dissidència política: les llibertats d’expressió i d’informació així com el dret de reunió pacífica.

Una bona mostra n’és el contingut de la compilació feta aleshores per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans car allà ja s’hi recollia: 1) l’afany de l’UNESCO per a despenalitzar la difamació, i 2) l’esperonament del Relator Especial sobre el racisme per tal de donar fi a la incitació a l’odi i als discursos xenòfobs. 

També convé destacar les recomanacions contingudes a l’informe del Grup de Treball de l’EPU. Cal assenyalar, a més, que aquestes conclusions es formularen el 13 d’abril de 2015, és a dir, escassos dies després de l’aprovació d’un paquet de lleis orgàniques que, per un cantó, aprovaven una nova Llei Orgànica de Protecció de Seguretat Ciutadana (LOPSC, coneguda com a llei mordassa) i, per l’altre, reformaven el Codi Penal (en particular, pel que fa a la tipificació dels delictes d’incitació a l’odi i d’enaltiment del terrorisme).

En aquest context, i de forma molt precursora, Suècia ja va expressar la seva preocupació «pel fet que la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana fos susceptible de restringir el dret dels ciutadans a protestar públicament». Al mateix temps, l’Estat suís es va mostrar amoïnat «per la conducta de la policia durant les manifestacions pacífiques».

Diversos Relators Especials de les Nacions Unides, ensems amb diverses associacions, ja alertaren sobre les restriccions que aquestes lleis permeten davant l’exercici legítim de drets fonamentals.

No són pocs els estats que proposaren recomanacions per tal de garantir la llibertat d’expressió i de reunió pacífica (recomanacions nº 131.108 a 131.115). A tall d’exemple, Suècia exhortava doncs a «evitar qualsevol esmena legislativa susceptible de limitar desproporcionadament l’exercici del dret a la llibertat de reunió». L’Estat xilè recomanava també la modificació de la LOPSC per tal de garantir aquest dret així com la llibertat d’expressió. Bona part d’aquestes recomanacions foren acceptades per l’Estat espanyol.

D’altra banda, tornant ja a l’actualitat, cal remarcar que l’EPU de 2020 és el primer examen que permet avaluar els efectes de la reforma legislativa de 2015.

A la compilació realitzada per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans s’hi assenyalen els diversos comunicats emesos pels Relators Especials en relació amb els fets esdevinguts durant la tardor de 2017 a Catalunya (fent especial ressò a les dues opinions del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària que van concloure en l’arbitrarietat de la detenció de diversos membres del Govern i dels dos líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural). S’exposa també que diversos experts van sol·licitar que s’investigués perquè «centenars de ciutadans que protestaven pacíficament o tractaven de manifestar llurs opinions, i alguns agents de policia, havien resultat ferits».

Com a organització de la societat civil, el PEN Català, juntament amb Freemuse i el PEN Internacional, també ha presentat un informe en el qual s’exposa de forma detallada com la reforma del Codi Penal i la LOPSC de 2015 permeten la repressió de l’exercici legítim de les llibertats d’expressió i d’informació i del dret de reunió pacífica. L’informe recopila un seguit de casos en què l’expressió d’idees polítiques i artístiques així com l’exercici de la llibertat d’informació i del dret de reunió foren coartats.

Entre d’altres mesures, el PEN Català recomana la modificació del Codi Penal i de la LOPSC per tal d’adaptar aquestes normes als estàndards internacionals. En aquesta mateixa direcció, els estats del Grup de Treball que examina a l’Estat espanyol han aconsellat l’adopció de diverses mesures per tal de garantir els drets de protesta.

Convé destacar que Bèlgica, Colòmbia, Mèxic o la República Txeca insten l’Estat espanyol a adoptar les mesures necessàries per a garantir la conformitat de la legislació amb el estàndards internacionals de drets humans.

L’Estat belga també aconsella la modificació el Codi Penal per tal que la tipificació dels delictes s’avingui amb la definició reconeguda pel dret internacional. En sintonia, Suïssa recomana l’adopció de codis de conducta per a les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

L’Estat alemany fa referència a la necessitat d’evitar que el recent Reial Decret-Llei 14/2019, conegut com a mordassa digital, serveixi per a contrarestar els drets de protesta.

El Canadà convida a modificar els delictes d’injúries a la Corona i d’ofensa als sentiments religiosos, alhora que també exhorta a revisar el Codi Penal i la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana per tal de garantir la llibertat d’expressió i el dret a reunió pacífica.

Carbassa. La nota és inequívoca. Queda palès que la legislació de l’Estat espanyol ha sigut reprovada per la major part dels estats examinadors. El diagnòstic era clar i el resultat de l’EPU no fa més que confirmar-lo. L’EPU 2020 però encara no ha acabat. Resta per veure quines recomanacions accepta l’Estat espanyol i quina posició mantenen els seus representants a la sessió que se celebrarà al Plenari del CDH per a aprovar l’informe del Grup de Treball.

Un govern que es vulgui progressista no hauria de dubtar doncs a reconèixer l’evidència i a acceptar unes recomanacions que, més que revolucionàries, responen al sentit democràtic més elemental.

A còpia de recomanacions s’ha evidenciat el problema que suposen el conjunt de lleis orgàniques aprovades el 2015 per a l’exercici legítim de drets fonamentals; davant d’un eventual enroc polític, a còpia de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans s’haurà de (con)vèncer un Estat obstinat a defensar lleis lliberticides.