10 d’octubre de 2018

Les lleis aprovades des que Vladimir Putin va tornar a la presidència el maig de 2012 han permès enfortir de manera dràstica el control de les autoritats russes sobre el flux d’informació en línia i fora de línia. Un nou informe publicat pel PEN Internacional, el PEN Moscou i el PEN Sant Petersburg alerta sobre la repressió que pateix la llibertat d’expressió a Rússia.

L’informe del PEN Russia Strident Stifling of Free Speech 2012-2018 [La repressió constant de la llibertat d’expressió a Rússia, 2012-2018] facilita un resum complet de la intensa repressió sobre la llibertat d’expressió que el país ha patit en els últims sis anys. Amb la legislació aprovada recentment que criminalitza el legítim dret de reprovar el govern, els mitjans públics governamentals que actuen com a eines de propaganda, i les biblioteques en el punt de mira per contenir “material radical”, l’espai per a la lliure expressió, la societat civil i la dissidència s’està deteriorant ràpidament a Rússia.

“L’agressivitat de l’atac contra la llibertat d’expressió es dóna en tots els fronts. La repressió afecta no solament a escriptors, periodistes, actors de la societat civil i artistes, sinó a tots els russos. L’informe exposa com se silencien veus a Rússia, però també recomana a les autoritats russes que respectin les seves obligacions internacionals per salvaguardar la llibertat d’expressió “, ha comentat Jennifer Clement, presidenta del PEN Internacional.

Lleis imprecises que s’apliquen de manera selectiva permeten a les autoritats russes censurar la informació -restringint-ne l’accés- i realitzar tasques de vigilància, de manera que estan reduint greument la llibertat d’expressió.

Tret de poques excepcions, les autoritats russes o els seus afiliats controlen la majoria dels mitjans de comunicació, que, en efecte, s’han convertit en la veu de l’estat. Els periodistes independents que queden suporten una gran pressió –legal, física i econòmica–, perquè no contradiguin la línia oficial o permetin la difusió de punts de vista crítics. Els que s’hi oposen s’enfronten a enormes riscos. El periodista Zhalaudi Geriev està complint condemna de tres anys de presó a Txetxènia per una acusació infundada de possessió de drogues.

“La vida dels periodistes independents és dura a Rússia. Alguns han pagat el preu més alt. Recordem la nostra col·lega i amiga Anna Politkòvskaia, a qui van disparar al vestíbul del bloc d’apartaments on vivia al centre de Moscou. Tot i que la van assassinar fa ara gairebé dotze anys, encara no s’han portat davant la justícia els autors intel·lectuals del crim. La impunitat esperona els criminals. Ha arribat l’hora d’acabar amb aquest cercle viciós per sempre “,  ha afirmat la periodista Nadezhda Azhgikhina, directora executiva del PEN Moscou.

Les autoritats russes han empresonat diverses persones per motius polítics. El reconegut escriptor i cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, ferm opositor de l’annexió de Crimea a Rússia, va ser arrestat a Crimea el maig de 2014 i transferit a Rússia, en violació del dret humanitari internacional. L’agost de 2015, un tribunal militar rus el va condemnar a 20 anys de presó per acusacions falses de terrorisme, després d’un judici  marcat per moltes irregularitats i al·legacions de tortures, Sentsov va començar una vaga de fam el 14 de maig de 2018 per demanar l’alliberament de tots els ucraïnesos detinguts injustament a Rússia.

“Oleg Sentsov ha estat en vaga de fam durant 145 dies, ara l’ha suspès sota l’amenaça d’alimentació forçosa. A conseqüència de la vaga de fam prolongada, la seva salut ha decaigut considerablement. En realitat, no hauria d’haver passat ni un sol dia entre reixes. Les autoritats russes l’han d’alliberar immediatament, és una qüestió de màxima urgència. Tant els centres PEN Moscou com el PEN Sant Petersburg han participat en una àmplia campanya pública en suport d’Oleg Sentsov i el 10 d’octubre es va lliurar una petició al Consell de Drets Humans de Rússia “, ha explicat Elena Chizhova, directora del PEN Sant Petersburg.

L’informe PEN explica com també la llibertat artística i la literatura estan amenaçades. Tot i que a Rússia es gaudeix d’una escena teatral molt viva, els directors teatrals no són exempts de processos judicials. Kirill Serebrennikov, un dels directors més reconeguts a Rússia i crític amb les autoritats russes, ha estat sota arrest domiciliari durant més d’un any, acusat per frau en l’ús de fons estatals, acusacions que ell ha negat.

La famosa escriptora Lyudmila Ulitskaya, en el pròleg de l’informe diu: “Quan tots els fets … es presenten un darrere l’altre, ens provoquen molt més que una forta sensació. S’entén que no es tracta d’una cadena d’esdeveniments a l’atzar, sinó que és la lògica mateix de la vida actual a Rússia. Aquest document proporciona una imatge esgarrifosa de la relació entre l’estat i la societat civil, entre l’estat i l’individu, entre l’estat i l’artista.”

El PEN Internacional, el PEN Moscou i el PEN Sant Petersburg insten les autoritats russes a posar fi de manera immediata a la repressió contra la llibertat d’expressió i a crear un entorn en què el debat públic lliure pugui progressar. Els primers passos imprescindibles per aconseguir-ho han d’incloure:

• Derogar o modificar les lleis que reprimeixen la llibertat d’expressió i revisar la legislació antiextremista a Rússia perquè no limiti de manera innecessària o desproporcionada el dret a la lliure expressió.

• Aturar els processos judicials per motius polítics als usuaris d’Internet i als periodistes i alliberar de manera immediata i sense condicions les persones empresonades actualment per aquests motius.

• Acabar amb l’aplicació de la censura en la literatura, en el teatre i en el cinema, i crear un entorn en el qual l’expressió artística de la dissidència  pugui afermar-se.

Podeu consultar l’informe complet al web del PEN Internacional.