13 - 11 - 2015 El PEN Català fa de la poesia una arma de denúncia a la llibreria Embat de Palma L’acte va tenir com a convidat estrella el poeta palestí Bàssem an-Nabrís. Senzill, sobri, contingut i contundent. Així va ser l’acte poètic que va organitzar ahir el PEN Català a la llibreria Embat de Palma en motiu dels actes del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, que continuen avui a Manacor amb l’entrega del Premi Veu Lliure-PEN Català a Ahmad Jalali Farahani i dissabte a Eivissa. El recital, que duia per títol genèric Rompre barrots va comptar amb la participació d’escriptors com Antònia Vicens, Pau Vadell, Cèlia Riba i Sebastià Perelló a més a més de Carme Arenas, presidenta del PEN Català; Rafaella Salierno, secretària general de l’entitat; Miquel Àngel Llauger, vicepresident per les Illes; i Heike Nottebaum, vocal per les Illes, així com també Sara Serrano. I va tenir com a convidat estrella el poeta palestí Bàssem an-Nabrís, acollit durant dos anys a Barcelona i que continua residint a la ciutat. Cal destacar que entre el públic hi havia la consellera de Cultura del Govern Balear, Esperança Camps. Miquel Àngel Llauger va prendre la paraula en primer lloc per llegir els poemes d’Ali Boujal, poeta sahrauí que no va poder ser present a l’acte perquè el consolat espanyol li havia negat el visat “perquè no podia demostrar que tenia mitjans per viure per si mateix aquí, un absurd burocràtic que mostra com es tanquen les fronteres perquè teníem el seu vol de vinguda i tornada i una entitat com el PEN que pagava l’hotel i manutenció d’aquest viatge”, explicà. I a poc a poc s’anaren succeint els poemes, en una sola ronda. Bàssem an-Nabrís va llegir tres poemes en àrab i després es llegiren les diferents traduccions i cada poeta va escollir texts per a l’ocasió. Així mateix, el poeta amazic Salem Zenia també hi va ser present per persona interposada quan la presidenta del PEN va llegir alguns poemes del seu nou llibre Jo sóc l’estranger. El recital de Palma va voler prioritzar la veu de poetes que han patit alguna mena d’opressió per recordar la situació de persecució que pateixen moltes persones arreu del món per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió.