El divendres 6 de març, coincidint amb  la reunió presencial de la junta al País Valencià, el PEN Català va celebrar una tarda d’activitats literàries a Ca Revolta. La trobada va reunir a València socis i sòcies del PEN, així com persones vinculades al món cultural i literari valencià, amb l’objectiu de compartir reflexions sobre literatura, llengua i llibertat d’expressió.

La tarda es va obrir amb la benvinguda de Laura Huerga, que va lloar la feina del Comitè d’Emergència Climàtica i del Comitè d’Escriptores. Tot dos comitès van presentar els llibres que han publicat el 2025.

Literatura davant l’emergència climàtica

El primer llibre en ser presentat va ser Una casa que ens sigui llar. Veus de la literatura catalana davant l’emergència climàtica, coeditat pel PEN Català i Edicions de la Ela Geminada. L’acte va comptar amb la participació de la periodista Violeta Tena i dels autors Miquel Àngel Llauger i Lourdes Toledo, tots dos membres de la junta del PEN.

Durant la conversa, els participants van reflexionar sobre el paper de la literatura en el context de crisi climàtica actual. Llauger va  denunciar  la invisibilització, que en els darrers anys han patit  aquells que protestaven contra el canvi  climàtic. Mentrestant el negacionisme creix, arribant, fins hi tot, a les institucions mundials.  Tot això acompanyat d’un discurs de extrema dreta cada vegada més antiecologista. Quan els fenòmens meteorològics extrems es multipliquen i evidencien l’empitjorament de la situació del planeta.

En aquest context, es va defensar que la literatura pot contribuir a imaginar altres maneres de relacionar-nos amb el món. Lourdes Toledo va remarcar que, tot i que no som “els més desposseïts ni els més necessitats”, la literatura ens permet imaginar què passa “a l’altra banda” i prendre consciència del que està en joc: “la nostra supervivència”.

Toledo va  fer notar que algunes de les escriptores internacionals més destacades, com Rebecca Solnit, Ursula K. LeGuin o  Zadie Smith, han escrit sobre la crisi climàtica. Miquel Àngel Llauger, preguntat per Violeta Tena, va reflexionar sobre la relació històrica entre literatura i natura. Va apuntar que la natura ha estat durant segles font de símbols i d’inspiració per als escriptors, i la seva degradació comporta també un empobriment simbòlic i cultural. Malgrat la gravetat de la situació, Llauger va concloure amb les paraules d’Angela Davis: “l’esperança és una disciplina, mentre que la desesperança és desmobilitzadora”.

Un homenatge a Maria Beneyto

Després d’una pausa per compartir un cafè entre el públic assistent, la segona part de la tarda es va dedicar a la presentació de l’àlbum Maria Beneyto. Una veu desnugada en la postguerra, coeditat pel PEN Català i Onada Edicions. L’acte va comptar amb la participació de les autores Maria Lacueva, Carme Manuel i Rosa Roig, i amb la benvinguda de l’escriptor Gustau Muñoz.

La conversa va posar en relleu la figura de Maria Beneyto com una autora d’una gran potència creativa. Carme Manuel la va descriure com una escriptora incansable, “una mala bèstia que escrivia a tot arreu i a tota hora”.

Les autores també van destacar la seva gran capacitat d’observació i d’escolta del món que l’envoltava: allò que captava en la realitat acabava transformant-se en matèria literària en les seves novel·les i poemes.

Un espai de trobada

La jornada es va tancar amb una picadeta compartida entre participants i públic, que va permetre continuar les converses en un ambient distès on assistents, junta i socis, com l’ambaixadora del PEN Català d’enguany Núria Cadenes.